Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris corrupció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris corrupció. Mostrar tots els missatges

24 de gener del 2015

Podemos, el dit i la lluna

Al igual que en la metàfora del dit i la lluna, tinc la sensació que amb Podemos passa, de manera majoritària, una cosa similar: es creen uns debats sobre una de les seves targetes de visita, la corrupció i la "casta", que aplicats a la mateixa organització passen de llarg del que és substancial i es queden en la mera anècdota.

El primer cas en que es va posar en dubte la pressuposada puresa i immacularitat dels seus líders va ser el del famós contracte amb la Universitat de Màlaga d'Iñigo Errejón. La immensa majoria de comentaristes i tertulians van posat l'accent en si Errejón podia o no fer la seva feina des de Madrid o en les característiques del contracte.
Personalment, donat l'alçada del llistó amb que Podemos fa passar a tots els polítics de la "casta" (o sigui, els de les altres organitzacions), veig com a qüestió veritablement vergonyant i condemnable el fet que Errejón estigués cobrant aquest sou i treballant (amb un altre bon sou) per a la seva organització. Necessita Errejon gairebé 4.000€ per viure? Tenir dues feines (tot i que només es faci una) ajuda a reduir la taxa d'atur?

Un segon cas és el del contracte d'una empresa de Juan Carlos Monedero (unipersonal) amb determinats paisos d'Amèrica Llatina que li han reportat uns ingressos de gairebé mig milió d'euros! Ara es debat si els contractes eren reals o no, si va fer la feina o si els paisos són aquests o aquells. A mi em resulta molt més important i aclaridor l'exemple que ens dóna Monedero. Crear una empresa unipersonal? I per què no va ser contractat ell com a persona física per a la feina? Malpenso si veig a darrere ganes d'estalviar-se impostos? Deu ser això, que malpenso, perquè un líder de Podemos mai cauria en aquestes actuacions més pròpies d'altres dirigents de partits molt propensos a facturar feines personals a través d'empreses sense cap més activitat. És aquest el model empresarial a seguir d'exemple?


Pablo Iglesias va fer el descobriment de la roda el dia que va dir que donaria part del seu sou i només es quedaria amb l'equivalent a 3 vegades el SMI. Alguns pensarien que la part sobrant (gens menyspreable) aniria a Càrites, Creu Roja o el banc d'aliments. Doncs no, pel que sembla la "donació" serà a La Tuerka (que ja no és una societat sense ànim de lucre) i a la seva organització. I a mi no em sembla malament, el que em provoca un cert fàstic és la prepotència i pretesa superioritat moral respecte als altres quan anuncia a bombo i plateret aquestes innovacions en decència.
Doncs bé, EUiA en la seva carta financera ja té reconegut que tots els seus càrrecs tinguin limitat el sou màxim que cobren de les institucions. I l'altra part es cedeix a l'organització i fundacions afins. Ve a ser el mateix, però sense fer tanta demagògia ni parlar de "donacions".

En fi, que fastigueja (a mi almenys), determinada superioritat moral amb que alguns tracten d'altres organitzacions i persones amb molts més anys de lluites a les seves esquenes, i més quan després es comprova que no han acabat de posar un peu a l'escenari i ja demostren capacitats escèniques similars a la "casta" més castosa... 

18 de febrer del 2013

L'omertà es trenca a l'oasi

Quan el President Maragall va parlar en seu parlamentària del 3%, pocs podien imaginar que el que semblava una insinuació més o menys justificada, acabaria sent la punta de l'iceberg d'un muntatge de corrupció i hipocresia sense precedents.
Lo del clan Pujol i la nova fornada de dirigents de CDC, i els seus negocis "paral·lels" a l'activitat política, era un secret molt poc secret. Lo dels interessos i "favors" de CiU amb determinats sectors de l'empresariat i l'alta burgesia del país, també. Casos com el d'en Millet ens poden semblar escandalosos, però ja ens els oloraven.
El que és veritablement fastigós, i demostra la baixesa moral de determinats sectors de la classe política del país, és saber que entre determinats partits del poder català i espanyol (CiU-PSC-PP) s'espiaven i guardaven draps bruts, no per a fer-los servir contra l'enemic, que ja seria lleig, sinó per a protegir-se davant l'enemic de les misèries pròpies.
Vist en perspectiva, sembla evident que a alguns el 3% d'en Maragall no els va escandalitzar tant per la denúncia en si mateixa sinó, més aviat, pel fet de trencar l'omertà existent a l'oasi sobre el que uns sabien dels altres i viceversa.

La patètica defensa dels nacionalistes catalans al govern, dient que es tracta d'un atac al procés sobiranista obert, em fa pensar ben seriosament si no serà aquesta nova passió independentista dels del "peix al cove" una fugida endavant per a poder continuar amagant les misèries i les corrupteles pàtries. Segurament algú es deu sentir més segur amb una agència tributària controlada pel poder propi, que amb una agència tributària "aliena", més difícilment "controlable". Més del mateix si parlem de fiscalies, comandaments policials, etc...
Crec que els amics d'ERC, gens sospitosos per a mi d'actituds corruptes o de doble moral independentista, s'haurien de pensar seriosament les companyies amb les que volen construir aquest nou país. Una fossa sèptica no és un bon lloc per a situar la cimentació d'una nova casa.

8 de juny del 2010

La corrupció torna a esquitxar IU

Doncs sí, perquè al final estem sent la gent d'IU els que més tacats estem quedant amb la xacra de la corrupció.
El darrer cas el protagonitza el nostre regidor al municipi madrileny d'Alpedrete, i company blocaire d'I Love IU, Fernando Jiménez. Els fets són els següents:
Un militant del PP es ven uns terrenys a una empresa constructora. Aquest simple militant mesos després passa a ser responsable d'urbanisme del seu municipi, Alpedrete.
Aquest passat més de gener IU-LV d'Alpedrete denuncia l'enriquiment exagerat d'aquest responsable d'urbanisme gràcies a la requalificació dels mateixos terrenys projectada al PGOU de la població. Com coneixia el aleshores militant de base popular el futur PGOU? I la constructora? Hem de creure que és pura casualitat que només 6 mesos abans de treure a la llum pública el desenvolupament del PGOU aquest militant (i futur regidor d'urbanisme) del PP es vengués els terrenys objecte de requalificació a la constructora?

El cas és que igual que va passar a Seseña amb l'alcalde d'IU Manuel Fuentes i la seva denúncia contra “el Pocero”, o al País Valencià amb la diputada Marina Albiol i les seves denúncies a Fabra, qui denuncia la corrupció acaba sent jutjat denunciat pels mateixos corruptes.

Avui hi ha vaga general convocada en la funció pública. El motiu és que els hi volen fer pagar a ells, els treballadors públics, la crisi provocada, en bona mesura, per l'especulació urbanística promoguda, entre d'altres, per polítics i empresaris corruptes. Mentrestant, també avui, un company blocaire i company d'IU serà jutjat per denunciar aquesta corrupció.

Ja sé que és una frase que tinc gastada amb d'altres companys però, Fernando, és un veritable honor compartir militància amb una persona com tu!

1 de juny del 2010

Amb CiU seria més fàcil

S'han començat a fer públiques converses i anotacions d'agenda relacionades amb el "cas Palau". D'aquestes anotacions es desprèn de manera claríssima que es van fer servir comissions il·legals per a finançar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). En base al coneixement d'aquestes dades el Parlament de Catalunya, a sol·licitud del grup d'ICV-EUiA, va instar a constituir una comissió d'investigació per tal d'aclarir les responsabilitats polítiques derivades del cas.

CiU i CDC han reaccionat de manera airada. Primer dient que com és possible que es vulgui investigar l'oposició. Una afirmació d'aquest estil em va fer dubtar si era o no legal muntar una comissió d'investigació per a aclarir corrupteles relacionades amb l'oposició. Pel que he vist, no hi ha cap lloc on es digui que aquestes comissions són per l'exclusiu control del govern. Després, els convergents van dir que a veure perquè no es muntava també una altra comissió per a investigar el "cas Pretòria" on hi ha implicats un alcalde i un diputat del PSC.
Però del "cas Pretòria" també se n'han sentit converses telefòniques. En una d'elles, els dos principals implicats (Luis Garcia -Luigi- i l'alcalde Sebastià Muñoz) afirmaven el seu desig que canviés el govern de Catalunya en favor d'Artur Mas ja que amb l'actual govern no tenien tantes facilitats per a desenvolupar els seus "negocis". Jo no crec que es referissin a Mas com a persona concreta, és a dir, no crec que parlessin d'en Mas sabent que és un corrupte o té predisposició a la corrupció. Quan deien que s'estimaven més que governés Mas, crec que es referien a que s'estimaven més que governés CiU.
Donat que estem davant dos corruptes que han desenvolupat els seus "negocis" durant molts anys, el fet que s'estimin més un govern de CiU (devien conèixer l'anterior) que l'actual, penso que és molt significatiu. Insisteixo, realment vol i li convé a CiU que s'investigui fins a les últimes conseqüències el "cas Pretòria"? Perquè si sucoses són les converses d'en 'Luigi' i Muñoz, molt menys desperdici tenen les converses entre Prenafeta i Alavedra, aquells salvadors de la pàtria que, segons l'ex-President Pujol, tant van fer pel país i que estaven sent perseguits pels seus serveis al mateix. I és que ex-President, no es confongui, per a alguns dels seus amics, la veritable pàtria es trobava a la butxaca interior de la seva americana...

4 de març del 2010

Amb Marina Albiol

Tot i que el cas no ha tingut la repercussió mediàtica (bàsicament als mitjans pro-PSOE) que va tenir l’enfrontament entre una altra diputada ex-EUPV i el conseller del PP Juan Cotino (amb greus insults d’aquest últim), la imputació de la diputada d’EUPV Marina Albiol representa un altre cas gravíssim que retrata la justícia espanyola.
Deixant de banda, tot i que donaria per a un post sencer, els motius pels que els mitjans pro-PSOE (bàsicament els del grup PRISA) donen tant rebombori a les actuacions de determinats diputats ex-EUPV i amaguen les dels diputats d’EUPV; és del tot representatiu de la situació política i judicial de l’estat espanyol el cas de la nostra companya, de militància política i de militància 2.0, Marina Albiol.

Marina Albiol va repartir en el seu dia, juntament amb les joventuts d’EUPV, unes enganxines com les que reprodueixo, amb molt de gust, en aquest bloc. Carlos Fabra, un conegut i honrat polític, va sentir ofès el seu honor (com si en tingués!) i va denunciar Albiol. Doncs bé, el TSJ del País Valencià ha admès a tràmit la denúncia i ha obert diligències contra la diputada valenciana. Estem davant un cas exactament igual que el de l’alcalde de Seseña, Manuel Fuentes: el corruptes i corruptors viuen ben tranquils mentre la justícia es pren tot el temps del món per no fer res, mentrestant els que tenen les mans netes i assenyalen la corrupció no paren de trepitjar els jutjats acusats pels corruptes, amb tota la complicitat dels seus amics jutges.
Albiol ja ha afirmat que aquesta pinça corrupta-judicial no li farà fer marxa enrere en la denúncia de la corrupció. No tindrem tant mitjans de comunicació “amics”, no tindrem tants diners donats per empresaris “desinteressats”. Però sí que tenim dignitat més que de sobres per a continuar denunciant la corrupció i solidaritzant-nos amb els companys que l’assenyalen.
Tota la solidaritat amb Marina Albiol! Poceros, Fabres i demés corruptes a la presó!

28 d’octubre del 2009

Polítics, votants, corrupció i democràcia

Un comentari habitual d’aquests dies entre la ciutadania és que la política està podrida i els polítics corromputs. Entre aquells que creiem en la política i en l’honestedat de la majoria dels que s’hi dediquen, el comentari és que aquests fets fan mal a la credibilitat de la política i a la mateixa democràcia.
El cas Gurtel, que travessa el PP des de Galícia a València, passant per Castella-Lleó i Madrid; l’espectacle vergonyós a CajaMadrid; l’anterior govern, tant PP com UM, de les Illes Balears. I ara, l'acusació contra l'alcalde socialista de Santa Coloma i els ex-alts dirigents de CiU, Alavedra i Prenafeta.

No és l'objectiu d'aquesta entrada fer una valoració de la corrupció política. Només deixar clara una qüestió que des d'EUiA i IU venim denunciant des de fa molt de temps: la combinació de creixement sustentat en l'especulació immobiliària, i donacions d'empreses a partits polítics representa objectivament un focus de contaminació innegable. Que a data d'avui encara es permetin aquestes donacions inhabilita, al meu parer, als que diuen actuar per netejar la imatge de la política. Els partits han de tenir fonts suficients i clares de financiació, les donacions de determinats imports està demostrat que no acaben sent gratuïtes. Hauríem de mirar la proporcionalitat entre donacions privades rebudes i casos de corrupció detectats als partits.
Una dada rellevant, corresponent a l'any 2002, quan encara eren legals les "donacions anònimes". Per aquest concepte l'import total rebut pels partits va ser el següent:
  • CiU: 4,1 milions d'euros (CDC: 2 milions i UDC: 2,1 milions)
  • PP : 2,7 milions
  • PNB: 1,4 milions
  • PSOE: 532 mil euros (dels quals PSC 84.000)
  • Chunta: 200 euros

Del que jo vull parlar en aquest post és de la (co)responsabilitat dels ciutadans/votants en la vida política. Si avui es celebressin eleccions a les quatre CCAA més afectades per la trama Gurtel és molt factible que el PP tornés a repetir una clara majoria. I quant més afectada està la comunitat (Madrid i València) més clara seria aquesta majoria. Els corruptes han de ser jutjats i castigats, però és totalment aliena la ciutadania al que està passant? No coneixia el votant qui era Fabra, Camps, Aguirre... abans de ser votats per darrera vegada?

Avui llegeixo a osona.com que Josep Anglada reconeix davant el jutge que va ser ell qui va agredir primer a un menor i que la baralla va ser amb només un menor i no dos. Independentment de la consideració que em pugui merèixer el fet que aquest presumpte senyor s'inventés una mentida i que la premsa, una vegada més, entrés al drap, el que és innegable és que a Vic tothom coneix des de fa molts anys qui és Anglada. Des de la seva època de batusser franquista, passant per la de líder Blas-Piñarista fins a l'actual de demagog xenòfob (proves televisives incloses), tots els vigatans i osonencs saben qui és. Tot i així, les urnes l'han situat a Vic com a segona força més votada. Podrem coincidir que potser els partits no hem tractat com havíem d'haver-ho fet determinades qüestions, però els vigatans que voten Anglada ho fan realment amb ignorància? Dir que tots els polítics i tots els partits són iguals, no és una excusa per a continuar votant partits xenòfobs i/o immersos en escàndols de corrupció amb la consciència tranquil·la?

Potser, a banda de criticar i demanar responsabilitats als partits (cosa totalment legítima) posant-los tots al mateix sac, anirà sent hora que els mateixos ciutadans reflexionin sobre el seu compromís amb el sistema democràtic. Conec persones de 70 anys en amunt, sense gairebé estudis ni formació, capaces de fer reflexions polítiques (incloent la crítica) carregades de molta més profunditat i coherència que les de persones molt més joves, amb bona formació acadèmica, que sembla que no tinguin cap més font d'informació que programes con “La Noria”.
Crec que tots hem de ser conscients que la salut de la nostra democràcia és competència de tots plegats: ciutadans, premsa, i per suposat... polítics.

9 de març del 2009

Corrupció a Madrid. També a IU?

La corrupció popular a Madrid (...i València, Múrcia, Galícia...) és un fet inqüestionable. La prova més fefaent per fer aquesta afirmació no té relació amb les investigacions del jutge Garzón, que per a mi tenen la mateixa credibilitat que les del inspector Clouseau. Els indicis els marquen les investigacions periodístiques, d'això si que el grup PRISA en sap un fotiment -sempre i quan no afectin al "seu" partit, és clar-, i la constatació, el ball de bastons a can Rajoy.
Donat que la constatació de la corrupció popular és total, el PP intenta aplicar la tàctica d'escampar merda arreu. No han calgut gaires esforços perquè li toqués als socialistes, ells ja tenen molta a casa seva. El cas d'IU és més complicat.
IU no té tant poder i per tant s'ha de filar molt prim. IU no rep donacions anònimes, a IU li porten als tribunals... els constructors. Però hi ha una petita illa d'insurrectes a Madrid que es resisteix a caure en mans dels corruptefatxes: la ciutat de Rivas-Vaciamadrid. Per tant, l'objectiu ja estava marcat, Rivas. Ara s'havia de trobar el cas...
I ja el tenim. Davant les xifres milionàries de les corrupcions populars, a l'alcalde de Rivas-Vaciamadrid, Pepe Masa, li han trobat també un cas de corrupció estratosfèrica. És aquest:

El passat 23 de setembre, davant l'hotel Ritz de Madrid, va haver una concentració ciutadana contra les polítiques privatitzadores de la sanitat de la presidenta madrilenya, (des)Esperanza Aguirre. Els grups municipals d'IU i PSOE de l'ajuntament de Rivas-Vaciamadrid van noliejar dos autobusos (un cadascú) per anar a la concentració.
El PP va interpretar que aquest autobús el va pagar l'ajuntament de Rivas. Tot i que els grups municipals van aclarir que van ser ells els que van pagar els autobusos i que l'ajuntament no va pagar mai cap factura, l'alcalde de Rivas ha estat cridat a declarar per un jutge "popular".

Telemadrid i el País, cadascú entusiasmat per poder vendre que la corrupció arriba arreu, ja s'estan encarregant d'escampar la merda a tota velocitat.

Ah, em descuidava d'explicitar el muntant de tan escandalós cas de corrupció: 481,50 euros. No 481 milions d'euros, no. 481,50 euros, així, a seques...
Si és que ni per ser corruptes tenim ambició!

25 de juliol del 2008

Seseña: una Numància davant les tropes de la corrupció

Com ja he anat comentant, a les vacances no he tingut mitjà (ni l'he buscat) de seguir l'actualitat (especialment la comarcal i la virtual). Això no obsta que hagi estat més o menys al dia d'alguna noticia important (via ràdio, premsa escrita...). Del que ha anat passant durant les primeres setmanes de juliol destacaria per sobre de tot la situació concursal a la que s'ha vist abocada una de les principals constructores de l'estat: Martinsa-Fadesa.
Més que aquesta notícia en sí, el que més m'ha interessat són les reaccions a la mateixa. Les associacions del sector demanaven ajudes públiques, bona part del psoe-cialisme (uns dies social-liberal, d'altres social-oportunista) hi estava d'acord. El PP, en una línia molt coherent amb el seu ideari liberal (no intervencionisme públic), es va oposar. I nosaltres, igualment en una línia molt coherent, també ens vam oposar.
Aquest sector ha estat guanyant diners a mansalva gràcies a l'especulació amb un bé d'interès general (i públic). Aquesta especulació, i aquestes ànsies per guanyar encara més diners, els hi ha portat a les dificultats actuals. I ara els mateixos que han estat estrenyent la soga al voltant del coll de molts ciutadans han de rebre ajudes provinents dels diners d'aquests mateixos ciutadans? Vaja, curiós el socialisme del PSOE! Deu ser socialisme a l'estil Estepona. O a l'estil Seseña, quan encara manaven fent l'egipci.

Aquest exemple, el de Seseña, demostra que no tots som iguals. No tots posem la mà davant el sector de la construcció. L'alcalde, Manuel Fuentes, i els seus regidors, van plantar cara a un dels personatges més sinistres del sector, Francisco Hernando "el pocero", i ara la justícia admet a tràmit una demanda d'aquest pobre empresari i posa una fiança a l'alcalde de Seseña de 133.333 euros. Molts podran dir que la fiança no és tan elevada, segurament molts d'aquests alcaldes que han omplert moltes pàgines de diaris només haurien d'aixecar una rajola del lavabo i treure uns billets de 500 euros. Igualment, algun partit àmpliament finançat amb donacions anònimes també podria ajudar a un regidor seu (tot i que dubto que tingués un regidor en situació similar).
Però ni Manuel, ni IU disposen d'aquests diners. És per això que els nostres companys espanyols van decidir obrir un compte (2105 0036 11 1242029983 - Caixa Castella La Manxa) perquè tots puguem col·laborar amb el nostre company castellà. Espero que aquesta vegada la solidaritat i l'honestedat triomfin sobre la corrupció moral, urbanística, política o judicial. És un orgull compartir espai polític amb companys com els de Seseña. Ànims!


banner-sesena.gif

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails