Polítics, votants, corrupció i democràcia

Un comentari habitual d’aquests dies entre la ciutadania és que la política està podrida i els polítics corromputs. Entre aquells que creiem en la política i en l’honestedat de la majoria dels que s’hi dediquen, el comentari és que aquests fets fan mal a la credibilitat de la política i a la mateixa democràcia.
El cas Gurtel, que travessa el PP des de Galícia a València, passant per Castella-Lleó i Madrid; l’espectacle vergonyós a CajaMadrid; l’anterior govern, tant PP com UM, de les Illes Balears. I ara, l'acusació contra l'alcalde socialista de Santa Coloma i els ex-alts dirigents de CiU, Alavedra i Prenafeta.

No és l'objectiu d'aquesta entrada fer una valoració de la corrupció política. Només deixar clara una qüestió que des d'EUiA i IU venim denunciant des de fa molt de temps: la combinació de creixement sustentat en l'especulació immobiliària, i donacions d'empreses a partits polítics representa objectivament un focus de contaminació innegable. Que a data d'avui encara es permetin aquestes donacions inhabilita, al meu parer, als que diuen actuar per netejar la imatge de la política. Els partits han de tenir fonts suficients i clares de financiació, les donacions de determinats imports està demostrat que no acaben sent gratuïtes. Hauríem de mirar la proporcionalitat entre donacions privades rebudes i casos de corrupció detectats als partits.
Una dada rellevant, corresponent a l'any 2002, quan encara eren legals les "donacions anònimes". Per aquest concepte l'import total rebut pels partits va ser el següent:

• CiU: 4,1 milions d'euros (CDC: 2 milions i UDC: 2,1 milions)
• PP : 2,7 milions
• PNB: 1,4 milions
• PSOE: 532 mil euros (dels quals PSC 84.000)
• Chunta: 200 euros

Del que jo vull parlar en aquest post és de la (co)responsabilitat dels ciutadans/votants en la vida política. Si avui es celebressin eleccions a les quatre CCAA més afectades per la trama Gurtel és molt factible que el PP tornés a repetir una clara majoria. I quant més afectada està la comunitat (Madrid i València) més clara seria aquesta majoria. Els corruptes han de ser jutjats i castigats, però és totalment aliena la ciutadania al que està passant? No coneixia el votant qui era Fabra, Camps, Aguirre... abans de ser votats per darrera vegada?

Avui llegeixo a osona.com que Josep Anglada reconeix davant el jutge que va ser ell qui va agredir primer a un menor i que la baralla va ser amb només un menor i no dos. Independentment de la consideració que em pugui merèixer el fet que aquest presumpte senyor s'inventés una mentida i que la premsa, una vegada més, entrés al drap, el que és innegable és que a Vic tothom coneix des de fa molts anys qui és Anglada. Des de la seva època de batusser franquista, passant per la de líder Blas-Piñarista fins a l'actual de demagog xenòfob (proves televisives incloses), tots els vigatans i osonencs saben qui és. Tot i així, les urnes l'han situat a Vic com a segona força més votada. Podrem coincidir que potser els partits no hem tractat com havíem d'haver-ho fet determinades qüestions, però els vigatans que voten Anglada ho fan realment amb ignorància? Dir que tots els polítics i tots els partits són iguals, no és una excusa per a continuar votant partits xenòfobs i/o immersos en escàndols de corrupció amb la consciència tranquil·la?

Potser, a banda de criticar i demanar responsabilitats als partits (cosa totalment legítima) posant-los tots al mateix sac, anirà sent hora que els mateixos ciutadans reflexionin sobre el seu compromís amb el sistema democràtic. Conec persones de 70 anys en amunt, sense gairebé estudis ni formació, capaces de fer reflexions polítiques (incloent la crítica) carregades de molta més profunditat i coherència que les de persones molt més joves, amb bona formació acadèmica, que sembla que no tinguin cap més font d'informació que programes con “La Noria”.
Crec que tots hem de ser conscients que la salut de la nostra democràcia és competència de tots plegats: ciutadans, premsa, i per suposat... polítics.