Faré la meva particular anàlisi dels resultats electorals a Euskadi des d'una doble vessant, la general, i la particular de cada força política. A nivell general, la sensació que tinc és de trampa, trampa orquestrada des de Ferraz per guanyar unes eleccions que de cap altra manera haguessin guanyat. Il·legalitzar el10% de l'electorat et dóna una certa avantatge... El que ahir era legal (s'havia de negociar amb ETA, amb una força legal que representés políticament l'esquerra abertzale) ara ja no l'és. Ni llistes negres, ni blanques, ni res. Gent que no està condemnada, ni té cap causa pendent amb la justícia, no es pot presentar perquè algú sospita que simpatitza amb l'esquerra abertzale. Insisteixo, parlem de gent amb els seus drets polítics teòricament intactes.
Però és que ni així poden guanyar, perquè no han guanyat. Les auto-anomenades forces constitucionalistes (jo m'estimo més dir-les nacionalistes espanyoles) han obtingut 482.839 vots, la resta (nacionalistes bascos i Ezker Batua) 532.725. 50 mil vots menys. Han guanyat perquè una llei electoral, encara més injusta que l'estatal, els beneficia. Amb un repartiment proporcional dels escons, en base a la població, haurien perdut (i EB tindria garantits com a mínim 2 diputats). La por a que Àlaba es convertís en una nova Navarra continua donant rèdits.
Amb els 100 mil vots nuls de l'esquerra abertzale (molts vots més si haguessin pogut dipositar vots vàlids) els 'constitucionalistes' haurien obtingut el 43% dels vots, o sigui, més o menys com sempre.
A nivell particular i comentant els resultats dels partits:
PNB: Els nacionalistes espanyols no ho entenen. El PNB és més que un simple partit de dretes a l’ús. Es capaç de conjugar un cert conservadorisme tradicionalista amb polítiques socials realment avançades, el soberanisme amb el pragmatisme. El PNB està molt arrelat des de fa dècades a la societat basca. Ha superat escissions i crisis passades i presents, i continua guanyant a pesar de les campanyes que es fan, en la seva contra, des d'els mitjans i el poder central. Si haguessin mantingut la coalició amb EA haguessin tornat a arrasar obtenint, fins i tot millors resultats que l'any 2001.
PSE: Imatge, imatge i diners. Molta gent a Euskadi al·lucina amb López, diuen que és sens dubte el candidat més fluix presentat pel PSE. Diners i campanya a l'estil ZP. Van reconèixer que el seu objectiu era erosionar EB, i no han desistit fin el final. Ara tindran un problema. Sempre han criticat el frentisme dels que tenien el 55% dels vots, i ara volen governar en un front espanyolista amb el 43% de suport ciutadà.
PP: A Euskadi, com a Catalunya, les enquestes sempre li auguren pitjors resultats dels que tindrà. Aquesta vegada, amb corrupció, divisió interna, un candidat nou i no tan radical, UPyD... tornen a parar el dur cop que s’anunciava. No ens enganyem, la dreta extrema del PP té, a la societat basca i catalana, una base sòlida que mai els falla. És patètic, però provoca una certa enveja. Tant de bo nosaltres tinguéssim un % tan important de votants fidelitzats al màxim.
D3M: Quarta força a Euskadi, tot i saber els seus votants que anar a votar no tenia utilitat pràctica. Les il·legalitzacions han cohesionat un món en dispersió. Aquests també mantenen encara una bona base electoral, però ull, Aralar comença a erosionar el seu vot. No voler desmarcar-se clarament de la violència els pot portar a la seva auto immolació.
Aralar: Pugen gràcies al vot més pragmàtic d’una part de l’esquerra abertzale i cert vot descontent d’EB i EA. Les persones que més els han tractat diuen que tenen veritable obsessió per situar-se a les institucions. Segurament ens han pres vots perquè donen una imatge d’independència del poder, però governen a més institucions que nosaltres! Es saben vendre molt bé, però els hi falta més implicació social, més gent i ganes de trepitjar carrer. Si arriben a aconseguir-ho, i el món Batasuna no s’espavila, poden acabar menjant-se’ls
EA: La major cagada electoral de tots els partits. Van decidir trencar una coalició que els hi donava una representació molt superior a la real, sense saber-se ben bé per què. A més, l’han fet quan Aralar venia empenyent amb molta força. Els vots dels llocs on no han obtingut representació, més les restes del PNB, els haguessin donat uns resultats espectaculars. Ara es queden entre el PNB i Aralar. Ho tenen molt negre
EB: Tot i l’enorme injustícia, el seu resultat ens ha de servir a tots plegats per aprendre. En la societat actual ja no s’hi val amb una bona gestió, amb un bon programa i amb honradesa. Tampoc es decisiva la gran implicació amb les entitats socials. En la societat actual una massa immensa de ciutadans no participen en la societat civil organitzada, només miren la TV. Hem de trobar la manera d’arribar a ells, i no podem confiar en els mitjans de comunicació tradicionals. També és urgent mirar la manera d’arribar al jovent, que a nosaltres ens proporciona molts vots, i que és una de les bosses d’abstencionisme més importants. L'escisió d'Oskar Matute i els seus també ha fet molt mal. Tot i reconèixer la vàlua de Javi Madrazo, vital per situar EB en les molt bones quotes de votants que ha tingut, s’ha d’analitzar si la seva imatge de govern ens ha ajudat a mobilitzar el vot jove i rebel. Per a mi era un gran candidat, però jo analitzo continguts i proposta d’una manera molt polititzada. El que parlo és d’aquella gent, potencial votant, gairebé tan condicionada per la proposta concreta com per la imatge que els arriba pels mitjans. Madrazo era poder, un poder exercit durant anys amb grans resultats per les polítiques d’esquerres, però poder a la fi, i aquesta és la imatge que tenien molts ciutadans. De la injustícia d’aquests resultats n’hem d’aprendre tots. Només una bona gestió, impecable des del punt de vist de l’esquerra, i honrada no és suficient. El gran repte és com arribar a la societat d’esquerres, que existeix, avui molt desorganitzada.
UPyD: Són Rosa Díez i poca cosa més. Jo no crec que tinguin molt recorregut, tot i els darrers bons resultats que han obtingut. Tenen tics de forces d’extrema dreta (populisme desmesurat, personalisme en el lideratge, demagògia...). I s’aprofiten de la guerra dels mitjans aznaristes (Mundo, COPE...) contra el PP de Rajoy, ja que aquests mitjans s’han bolcat amb ells, donant-les una repercussió mediàtica molt superior a la seva implantació real. Quan el focus dels mitjans es desviï cap a un altre lloc, i quan comencin les disputes personalistes (que serà quan algun dels càrrecs que comencen a tenir tingui més projecció pública i vulgui poder intern) acabaran a garrotades. Al temps...
M'han agradat molt aquestes anàlisis de les eleccions basques:
El dia que IU va néixer jo tenia 12 anys. Em quedaven encara molts per a afiliar-me i uns quants per a poder votar.
