Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UPyD. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UPyD. Mostrar tots els missatges

18 de març del 2010

PP-PSOE i nacionalistes ens deixen fora del sistema electoral

Ja ho he repetit per activa i per passiva, el sistema electoral espanyol és profundament injust. Les dades així ho evidencien:

Partit

Vots

Diputats

Vots per diputat

PSOE

11.064.524

169

65.470

PP

10.169.973

153

66.470

IU

963.040

2

481.520

CiU

774.317

11

70.392

UPyD

303.535

1

303.535

PNB

303.246

6

50.541

ERC

296.473

3

98.842

BNG

209.042

2

104.521

CC

164.255

2

82.127


Els números són clars: PP, PSOE i els nacionalistes (excepte, potser, ERC i BNG) són els més beneficiats per l'actual sistema electoral, un sistema electoral injust i que s'hauria de modificar. I això no és que ho digui jo, que ho dic, sinó que ho va dir, i per escrit, el Consejo de Estado.
Aquest òrgan no demanava reformes constitucionals, ni modificar les circumscripcions, ni mínims de % de vot a nivell estatal per a entrar al Congrés... No, aquest òrgan suggeria coses tan simples com ampliar el nombre de diputats (fins a 400) per tal de deixar una bossa de 50 pels anomenats “restos” (vots que no han servit per elegir un diputat), o "retocar" la injusta Llei d'Hont.
Els que s'han oposat a la reforma diuen que ho fan per a estalviar despeses, provinents de l'augment de diputats. Quina barra! Per que no es reparteixen els mateixos sous i dietes entre els 50 diputats de més? S'abaixaran les retribucions per a controlar les despeses? Vistos els números del quadre anterior, queda ben clar quin és el veritable motiu de la negativa: ells treuen un profit evident d'un sistema injust, i volen mantenir aquest “estatus”.
Com ben ha dit el nostre diputat Gaspar Llamazares: Ens han expulsat del sistema electoral! El mateix sistema electoral creat el seu dia (així van afirmar-ho els que el van crear) per a evitar un pes excessiu del PCE.
No contents amb això, a Euskadi el PP (amb una complicitat silenciosa del PSOE) proposa tornar a pujar el mínim necessari per a accedir al Parlament en un 5% per circumscripció. Aquesta mesura faria extraparlamentaris a EB i UpyD, i restaria diputats a Aralar (Alava i Biscaia). Es volen queda sols, amb un parell de partits nacionalistes.

Vist lo vist, em reafirmo en que qualsevol reforma del sistema electoral a Catalunya ha d'estar basat en la màxima proporcionalitat possible (1 persona, 1 vot) i sinó oposar-s'hi de manera frontal. Ja està bé que ens caiguin les hòsties antidemocràtiques sempre als mateixos.

23 de novembre del 2009

Ni de dretes, ni d'esquerres

Això és el que afirma sobre la ideologia del seu partit la renovada presidenta d'UPyD, Rosa Díez. És natural. UPyD no es posiciona sobre model econòmic (no aclareixen si s'estimen més un model més o menys intervencionista), ni sobre determinats drets socials (diuen estar a favor i en contra del dret a l'avortament).
Aquestes definicions ideològiques són, per a aquesta gent, coses menors. No s'ha de tenir model econòmic ni social en plena crisi econòmica, perquè el que realment importa és que a tot l'estat es parli castellà (com si nos fos així), negar el dret d'autodeterminació (per a Espanya, eh!, no pel Sàhara) com si aquest existís, o defensar la instauració de la cadena perpètua. Això ningú no pot dubtar que sigui populisme del més barroer. Però sembla que funciona.
Aquí, a Catalunya, tenim un cas similar, el Reagrupament.cat de l'ex-conseller Carretero. Aquest també afirma que el seu partit no és de dretes ni d'esquerres, que Catalunya ha de gestionar els seus recursos però sense definir sota quin model econòmic. Model educatiu i sanitari públic o privat? li van demanar; tan és: model eficient i punt, i és eficient si és gestionat des de Catalunya (¡?), va respondre. La independència solucionarà tots els problemes dels catalans (atur, habitatge, sanitat...) perquè el problema és Espanya, independentment del model econòmic i social.

Aquests dos són exemples clars de populisme i demagògia. Però molt pitjor és l'exemple de política buida i d'aparador mostrada aquest cap de setmana pel partit del President del govern espanyol. No tinc ni idea de màrqueting polític, però en plena crisi econòmica i en situació de descrèdit de la classe política, el muntatge d'ahir sembla esperpèntic. Un acte en que només va intervenir el president espanyol, però en el que es van anar anunciant, com si d'estrelles de Hollywood es tractés, els ministres i dirigents socialistes. Sobre una catifa vermella i al ritme d'una banda de jazz, uns presentadors feien una mena d'entrevistes a les estrelles que anaven entrant on explicaven les glòries del govern ZP. Tot plegat molt innovador, si el que vols és sortir pels mitjans com a un partit polític d'estrelles mediàtiques. Però entrant a fons en el discurs del president espanyol, quin va ser el contingut? Doncs cap, no hi havia cap contingut. ZP va informar al món mundial d'un altre concepte sortit de la mercadotècnia de Ferraz: l'economia sostenible. Ull! serà el terme amb que ens burxaran aquestes properes setmanes. Però que és l'economia sostenible? Doncs l'únic que vam poder aclarir és que és l'economia del segle XXI, i res més. No sabem en que es substancia, quines mesures concretes comporta, res. Un gran acte mediàtic només per anunciar un concepte buit de contingut.
A l'acte del PSOE la gent va sortir igual que va entrar, sense cap noticia nova, però per TV a tots se'ls hi veia contents i somrients. Feliços en definitiva.
És impossible que nosaltres puguem organitzar algun dia actes d'aquest estil. Primer, perquè no tenim els mitjans que mou el PSOE. Però, sobre tot, perquè es notaria massa que no ens ho creiem. Nosaltres ens prenem (a vegades massa) molt en serio la política, i a més, encara no hem perdut el sentit del ridícul.

UPyD i Reagrupament neguen, de manera directa, la distinció entre esquerres i dretes. El PSOE ho fa de manera indirecta, convertint la política en un circ sense contingut. De manera més (UPyD) o menys (PSOE) barroera, totes dues fórmules porten implícit el populisme.

5 de maig del 2009

Lehendakari a la força

Avui s'ha oficialitzat allò que ja sabíem fa unes quantes setmanes, des de que el PP va oferir al candidat del PSOE aquesta possibilitat i aquest va acceptar-la. Patxi López es convertirà en el primer lehendakari espanyolista de la història.
Tots els mitjans de comunicació estatals s'han dedicat a justificar aquest govern frentista i a desqualificar les crítiques del PNB al mateix.
Efectivament, l'alternança als governs és positiva (això almenys diuen els que porten anys a l'oposició). Tampoc es pot objectar res al fet que el partit més votat no governi; estem en un sistema parlamentarista, no presidencialista. Si hi ha una majoria alternativa, és lògic que pugui formar govern.

Però jo que no sóc tan politicament correcte i que tinc tendència a dir les coses pel seu nom, em reafirmo en la idea que ja vaig expressar quan vaig analitzar els resultats electorals: Patxi López serà un lehendakari imposat retorçant la legalitat, per no dir, imposat a la força. 

  1. Patxi López va dir que no faria un govern frentista. La realitat és que governarà amb el suport extern de PP i UPyD, un suport donat amb l'únic objectiu de fer fora un altre govern. Només és factible a Euskadi el que és impossible arreu de l'estat  
  2. Patxi López governarà amb 25 diputats sobre un total de 75, 1/3 part del Parlament. No estem parlant d'un govern producte de la suma aritmètica de grups diferents, es tracta d'un govern que només té el suport (extern) del PP i d'UPyD per l'investidura. A partir d'aquí s'haurà de guanyar els suports dia a dia. Repeteixo un govern que representa 1/3 del Parlament i 1/4 part dels vots.
  3. Patxi López ha aconseguit el suport per a la seva investidura del 43% del vot ciutadà. Governa perquè els mateixos que han votat la seva investidura van arribar a un acord per fer una llei ad hoc per il·legalitzar una part del electorat que fins aquel dia era legal. Mai s'ha plantejat la il·legalització de Falange, España 2000 o Democràcia Nacional. Si un dia s'il·legalitzés el PP i PSOE, el milió de vots d'IU li donarien una majoria suficient per a governar. Legal? Sens dubte. Legítim? Mai.
  4. Ibarretxe plega de la política. Mayor Oreja, en actiu i com a candidat per a les europees, veu com el pla que va posar en marxa el 2001 per fi es porta a terme. Rosa Díez s'ho deu mirar tot amb un somriure de satisfacció, ella, consellera amb governs del PNB i entusiasta del pla Mayor Oreja representa, diuen, aire fresc en el panorama polític. Esperpèntic!

Euskadi és l'exemple palpable que en determinades polítiques, aquelles que anomenen d'estat, el PSOE i el PP defensen projectes idèntics. Organització territorial de l'estat o el model econòmic són bon exemple. Aquest model és el que també volen exportar a l'hora de fer realitat la construcció europea. Hi pensarem el dia 7 de juny?

5 de març del 2009

Resultats de les eleccions a Euskadi

Faré la meva particular anàlisi dels resultats electorals a Euskadi des d'una doble vessant, la general, i la particular de cada força política.

A nivell general, la sensació que tinc és de trampa, trampa orquestrada des de Ferraz per guanyar unes eleccions que de cap altra manera haguessin guanyat. Il·legalitzar el10% de l'electorat et dóna una certa avantatge... El que ahir era legal (s'havia de negociar amb ETA, amb una força legal que representés políticament l'esquerra abertzale) ara ja no l'és. Ni llistes negres, ni blanques, ni res. Gent que no està condemnada, ni té cap causa pendent amb la justícia, no es pot presentar perquè algú sospita que simpatitza amb l'esquerra abertzale. Insisteixo, parlem de gent amb els seus drets polítics teòricament intactes.

Però és que ni així poden guanyar, perquè no han guanyat. Les auto-anomenades forces constitucionalistes (jo m'estimo més dir-les nacionalistes espanyoles) han obtingut 482.839 vots, la resta (nacionalistes bascos i Ezker Batua) 532.725. 50 mil vots menys. Han guanyat perquè una llei electoral, encara més injusta que l'estatal, els beneficia. Amb un repartiment proporcional dels escons, en base a la població, haurien perdut (i EB tindria garantits com a mínim 2 diputats). La por a que Àlaba es convertís en una nova Navarra continua donant rèdits.

Amb els 100 mil vots nuls de l'esquerra abertzale (molts vots més si haguessin pogut dipositar vots vàlids) els 'constitucionalistes' haurien obtingut el 43% dels vots, o sigui, més o menys com sempre.

A nivell particular i comentant els resultats dels partits:

PNB: Els nacionalistes espanyols no ho entenen. El PNB és més que un simple partit de dretes a l’ús. Es capaç de conjugar un cert conservadorisme tradicionalista amb polítiques socials realment avançades, el soberanisme amb el pragmatisme. El PNB està molt arrelat des de fa dècades a la societat basca. Ha superat escissions i crisis passades i presents, i continua guanyant a pesar de les campanyes que es fan, en la seva contra, des d'els mitjans i el poder central. Si haguessin mantingut la coalició amb EA haguessin tornat a arrasar obtenint, fins i tot millors resultats que l'any 2001.

PSE: Imatge, imatge i diners. Molta gent a Euskadi al·lucina amb López, diuen que és sens dubte el candidat més fluix presentat pel PSE. Diners i campanya a l'estil ZP. Van reconèixer que el seu objectiu era erosionar EB, i no han desistit fin el final. Ara tindran un problema. Sempre han criticat el frentisme dels que tenien el 55% dels vots, i ara volen governar en un front espanyolista amb el 43% de suport ciutadà.

PP: A Euskadi, com a Catalunya, les enquestes sempre li auguren pitjors resultats dels que tindrà. Aquesta vegada, amb corrupció, divisió interna, un candidat nou i no tan radical, UPyD... tornen a parar el dur cop que s’anunciava. No ens enganyem, la dreta extrema del PP té, a la societat basca i catalana, una base sòlida que mai els falla. És patètic, però provoca una certa enveja. Tant de bo nosaltres tinguéssim un % tan important de votants fidelitzats al màxim.

D3M: Quarta força a Euskadi, tot i saber els seus votants que anar a votar no tenia utilitat pràctica. Les il·legalitzacions han cohesionat un món en dispersió. Aquests també mantenen encara una bona base electoral, però ull, Aralar comença a erosionar el seu vot. No voler desmarcar-se clarament de la violència els pot portar a la seva auto immolació.

Aralar: Pugen gràcies al vot més pragmàtic d’una part de l’esquerra abertzale i cert vot descontent d’EB i EA. Les persones que més els han tractat diuen que tenen veritable obsessió per situar-se a les institucions. Segurament ens han pres vots perquè donen una imatge d’independència del poder, però governen a més institucions que nosaltres! Es saben vendre molt bé, però els hi falta més implicació social, més gent i ganes de trepitjar carrer. Si arriben a aconseguir-ho, i el món Batasuna no s’espavila, poden acabar menjant-se’ls

EA: La major cagada electoral de tots els partits. Van decidir trencar una coalició que els hi donava una representació molt superior a la real, sense saber-se ben bé per què. A més, l’han fet quan Aralar venia empenyent amb molta força. Els vots dels llocs on no han obtingut representació, més les restes del PNB, els haguessin donat uns resultats espectaculars. Ara es queden entre el PNB i Aralar. Ho tenen molt negre

EB: Tot i l’enorme injustícia, el seu resultat ens ha de servir a tots plegats per aprendre. En la societat actual ja no s’hi val amb una bona gestió, amb un bon programa i amb honradesa. Tampoc es decisiva la gran implicació amb les entitats socials. En la societat actual una massa immensa de ciutadans no participen en la societat civil organitzada, només miren la TV. Hem de trobar la manera d’arribar a ells, i no podem confiar en els mitjans de comunicació tradicionals. També és urgent mirar la manera d’arribar al jovent, que a nosaltres ens proporciona molts vots, i que és una de les bosses d’abstencionisme més importants. L'escisió d'Oskar Matute i els seus també ha fet molt mal. Tot i reconèixer la vàlua de Javi Madrazo, vital per situar EB en les molt bones quotes de votants que ha tingut, s’ha d’analitzar si la seva imatge de govern ens ha ajudat a mobilitzar el vot jove i rebel. Per a mi era un gran candidat, però jo analitzo continguts i proposta d’una manera molt polititzada. El que parlo és d’aquella gent, potencial votant, gairebé tan condicionada per la proposta concreta com per la imatge que els arriba pels mitjans. Madrazo era poder, un poder exercit durant anys amb grans resultats per les polítiques d’esquerres, però poder a la fi, i aquesta és la imatge que tenien molts ciutadans. De la injustícia d’aquests resultats n’hem d’aprendre tots. Només una bona gestió, impecable des del punt de vist de l’esquerra, i honrada no és suficient. El gran repte és com arribar a la societat d’esquerres, que existeix, avui molt desorganitzada.

UPyD: Són Rosa Díez i poca cosa més. Jo no crec que tinguin molt recorregut, tot i els darrers bons resultats que han obtingut. Tenen tics de forces d’extrema dreta (populisme desmesurat, personalisme en el lideratge, demagògia...). I s’aprofiten de la guerra dels mitjans aznaristes (Mundo, COPE...) contra el PP de Rajoy, ja que aquests mitjans s’han bolcat amb ells, donant-les una repercussió mediàtica molt superior a la seva implantació real. Quan el focus dels mitjans es desviï cap a un altre lloc, i quan comencin les disputes personalistes (que serà quan algun dels càrrecs que comencen a tenir tingui més projecció pública i vulgui poder intern) acabaran a garrotades. Al temps...


M'han agradat molt aquestes anàlisis de les eleccions basques:


potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails