Aquestes definicions ideològiques són, per a aquesta gent, coses menors. No s'ha de tenir model econòmic ni social en plena crisi econòmica, perquè el que realment importa és que a tot l'estat es parli castellà (com si nos fos així), negar el dret d'autodeterminació (per a Espanya, eh!, no pel Sàhara) com si aquest existís, o defensar la instauració de la cadena perpètua. Això ningú no pot dubtar que sigui populisme del més barroer. Però sembla que funciona.
Aquí, a Catalunya, tenim un cas similar, el Reagrupament.cat de l'ex-conseller Carretero. Aquest també afirma que el seu partit no és de dretes ni d'esquerres, que Catalunya ha de gestionar els seus recursos però sense definir sota quin model econòmic. Model educatiu i sanitari públic o privat? li van demanar; tan és: model eficient i punt, i és eficient si és gestionat des de Catalunya (¡?), va respondre. La independència solucionarà tots els problemes dels catalans (atur, habitatge, sanitat...) perquè el problema és Espanya, independentment del model econòmic i social.

A l'acte del PSOE la gent va sortir igual que va entrar, sense cap noticia nova, però per TV a tots se'ls hi veia contents i somrients. Feliços en definitiva.
És impossible que nosaltres puguem organitzar algun dia actes d'aquest estil. Primer, perquè no tenim els mitjans que mou el PSOE. Però, sobre tot, perquè es notaria massa que no ens ho creiem. Nosaltres ens prenem (a vegades massa) molt en serio la política, i a més, encara no hem perdut el sentit del ridícul.
UPyD i Reagrupament neguen, de manera directa, la distinció entre esquerres i dretes. El PSOE ho fa de manera indirecta, convertint la política en un circ sense contingut. De manera més (UPyD) o menys (PSOE) barroera, totes dues fórmules porten implícit el populisme.
2 comentaris:
Iñaki, Tu acabes dient: "UPyD i Reagrupament neguen, de manera directa, la distinció entre esquerres i dretes. El PSOE ho fa de manera indirecta, convertint la política en un circ sense contingut..." Però a més, afegeixo a la negació que donen per fet que si lèsquerra existís, ells sserien aquesta l'esquerra. Una esquerra escloent, en singular. La única homologable. Hem de treballar molt per demostrar-lis que no és així. Una abraçada, company!
I en Cohn Bendit diu al Le Monde el mateix, que aixó és d'un altre planeta (al seu tots són igual de fatxendes i es creu que la resta també); que solucions neoliberals i desenvolupament de tecnologies "sostenibles" -com els cotxes de liti?- empenyades pels neocons són molt adients, i cal una aliança dels verds mocs amb la dreta liberal més carca del món. Només li falta, amb en Rome, destinar els lletjos i pobres a Mathausen, com en Porrit, Rothschild i demés penya pija. Anem fins amb els kumbayàs i els pendons!
Salut! carles.
Publica un comentari a l'entrada