Així és el socialisme del PSOE. Així és Zapatero

I és que no ve de nou. Ja en el seu dia un altre il·lustre socialista que, per cert, avui torna a exercir de metge i ens recepta vaselina, en Felipe González, va carregar sobre les esquenes del treballadors i treballadores les retallades exigides per Europa: reconversions industrials, congelacions salarials...

A Zapatero, la dreta extrema del PP i els seus altaveus mediàtics, l'han situat en un fals pedestal de progressisme, tenyit d'un inexistent radicalisme. ZP va suprimir fa 4 dies l'impost dels rics (el de Patrimoni), quan dos dies abans havia regalat "urbi et orbe" 400€, independentment de la renda dels perceptors. ZP s'ha dedicat a rebaixar la pressió fiscal sobre qui més té, i a augmentar-la als treballadors (via pujada de la imposició indirecta).
Ara Europa torna a apretar, recordem-lo, perquè el govern ZP no ha estat capaç de, ni l'ha intentat, canviar l'estructura econòmica especulativa de l'estat, i ZP torna a carregar les mesures de contenció de la despesa sobre les esquenes dels treballadors.
No hi ha reforma del sector financer (més enllà de voler-se carregar la naturalesa social de les caixes d'estalvis), per contra s'han posat crèdits milionaris a disposició dels bancs i caixes. No es puja, o es recupera, la imposició que grava les rendes més altes, sinó que s'apuja l'IVA, gravant el consum. No s'augmenta l'impost de societats sobre les grans empreses (bancs, energètiques...) que, tot i la crisi, encara guanyen quantitats exorbitants, sinó que abaixa el sou dels treballadors i congela el dels pensionistes.
Aquesta és la idea del govern ZP de solidaritat per a fer front a la crisi. La mateixa idea de socialisme que va heretar dels González, Almúnia... El socialisme de tercera via que tant ha beneficiat als britànics i al partit Laborista.