Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sàhara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sàhara. Mostrar tots els missatges

8 de desembre del 2010

Novembre 1976. Felipe González, el PSOE i el Sàhara

Comparteixo amb vosaltres aquest document històric del que, fins ara, no tenia coneixement.



Felipe González, secretari general del PSOE, es dirigeix al poble saharaui dient que ha estat entregat a uns governs reaccionaris (el de Marroc el dirigeix encara avui la mateixa monarquia). González es compromet a que "Nuestro partido estará con vosotros hasta la victoria final!". I els saharauis encara esperen el compliment d'aquest compromís...

9 de novembre del 2010

El món occidental retractat al Sàhara

La salvatjada perpetrada pel Marroc contra el poble sahrauí ha deixat al descobert les vergonyes i la hipocresia occidental. El militarisme dels EUA, acompanyat per la submissió europea, que es posa al servei de la desmembració iugoslava, o que maxaca el poble afganès per a posar al capdavant de l’estat un corrupte que acaba pactant amb els talibans, o que desfà l’estat iraquià en busca d’armes imaginàries i petroli real, aquest militarisme no serveix per al Marroc.

Marroc és aliat i té carta blanca per fer totes les bestieses que vulgui. I la vergonya espanyola que va prometre un referèndum fa... 35 anys!!! i que ara posa en el mateix nivell de responsabilitat els agressors i les víctimes.

El Sàhara és un poble oblidat, fins i tot més que el palestí. Quina grandíssima hipocresia! On són ara els llibertadors? Què farà la decrèpita monarquia espanyola agermanada amb l’alauita? I, a sobre, els “estats democràtics” ens continuaran donant lliçons de moral i pacifisme.

Tota la solidaritat, des d’aquesta bitàcora, al poble sahrauí en la seva lluita. És totalment legítim que facin servir tots els mitjans al seu abast, TOTS, per a defensar-se de l’agressió marroquina.

Han escrit del tema des de l'esquerra:

6 de desembre del 2009

Convocatòria URGENT per Aminatou Haidar

Davant la gravetat de la situació que pateix AMINATOU HAIDAR, que sols demana el retorn al seu país, el Sahara Occidental, sense condicions prèvies i cumplint la legislació internacional, el conjunt del moviment solidari amb el SAHARA a Catalunya us convoquem a una concentració davant la DELEGACIÓ DEL GOVERN A CATALUNYA, Carrer Mallorca, 278 de Barcelona, dilluns 7 de desembre a les 7 de la tarda.

Creiem que aquesta convocatòria és molt important, per donar un suport immediat i pacífic a l'activista saharauí, en un moment en el que ella mateixa passa per moments difícils, després de 3 setmanes de vaga de fam.

Porteu banderes sahrauís i tota mena de material, relacionat amb AMINATOU HAIDAR.

Cal que guanyem aquesta batalla, cal que els nostres amics sahrauís puguin enfilar el camí de la victòria final amb tota la moral

CAL DONAR DIFUSIÓ URGENT A AQUESTA CONVOCATÒRIA, RE ENVIEU EL MAIL, CREEU SMS i envieu-los a tothom ... a pesar del pont i de tots els inconvenients, CAL QUE HI SIGUEM TOTS I TOTES.

El Gran Wyoming: Aminatou Haidar

Un dels millors articles, perquè ho explica de manera clara, planera i posant el dit allà on s'ha de posar, sobre la vergonyosa i extrema situació que viu la lluitadora pels drets del seu poble, Aminatou Haidar, és el de Gran (i sí que és Gran) Wyoming.
El reprodueixo en el meu bloc perquè coincideixo al 100% amb el seu contingut.

Yo no entiendo cómo alguien que no desea viajar y carece de pasaporte puede llegar a entrar, primero en un avión, y más tarde en España, teniendo pinta de mora, cuando muchos se dejan la vida en el Estrecho de Gibraltar en el intento.

Los medios más osados hablan de que Aminatou Haidar sufrió algo parecido a un secuestro. ¿Qué puede haber parecido a un secuestro? ¿Un medio secuestro? ¿Un secuestro con educación? Creo que la única palabra que cuenta en todo este embrollo que han fabricado los medios de comunicación con tal de no llamar a las cosas por su nombre es la suya. En el colmo del cinismo primermundista, se la tachó de ingrata por no querer aceptar nuestra hospitalidad. Regalamos lo que no se nos demanda para tener argumentos que tranquilicen nuestra conciencia y, ya puestos, se carga contra aquellos que se acercan para ayudarla, mostrarle apoyo y así evitar que sufra sola como una apestada en los pasillos de un aeropuerto cuyos responsables, en el colmo del absurdo, la multaron por alterar el orden. También podrían hacerlo con los que duermen en los pasillos a causa de los retrasos. Esta mujer sólo ha querido una cosa: volver a su casa sin admitir que es de un país distinto al suyo, sin tener que pedir perdón a los que le han hecho tanto daño, y sin reconocer traición alguna a una patria a la que no pertenece.


Los pragmáticos han aconsejado en todo momento que ceda y se quite este lío de encima. No quieren comprender que no es una ciudadana cualquiera, quieren matar con ella la resistencia de un pueblo que lucha contra la barbarie, contra la impunidad de los que, amparándose en la fuerza, invaden a sus vecinos y, si nadie lo impide, los exterminan.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails