La IU 2.0 torna a donar exemple. Prendrà nota qui l'hagi de prendre?

La IU 2.0, la mateixa que durant la IX Assemblea va demostrar es podien fer les coses bé, la que reflexa a la perfecció la pluralitat que conviu dins la nostra organització, però també la que demostra que el projecte està per damunt de personalismes i que la diferència de criteri no està barallada amb la lleialtat i el bon rotllo. Aquesta IU personificada en els blocaires que participem de l’agregador “I love IU” ha tornat a mostrar el camí a seguir, de manera espontània. L’espontaneïtat pot portar a cometre errors, però quan està assentada sobre bases sòlides com la lleialtat i la convicció que per sobre de tot som companys, també pot acabar donant resultats exemplificants.

Arrel la IX Assemblea la majoria de blocaires vam aprofitar per fer les pertinents valoracions personals. Com és lògic, valoracions amb una certa càrrega de subjectivitat donat que la majoria ens sentim més propers a una sensibilitat concreta. També van començar a haver-hi pronunciaments sobre quina era la persona més adequada per a dirigir IU: Cayo Lara o Eberhard Grosske. Aquestes entrades, i sobre tot els comentaris penjats darrera, van fer que el to pugés de temperatura i es comencés a entrar en temes personals i a treure de nou qüestions del passat. Fins i tot, al facebook es van crear grups de suport als dos candidats. Però els mateixos blocaires, de manera consensuada, hem considerat convenient rebaixar el to i no caure en personalismes i atacs carregats d’agressivitat. S’ha de dir que aquestes pujades de to han estat minoritàries, però tot i així, volem tornar a donar exemple i deixar clar que som companys, que és moltíssim més el que ens uneix que el que ens separa i que, tot i la diferència de criteri –cosa sana i saludable-, el bon rotllo i la lleialtat mútua no estan en discussió. Hem considerat oportú rebaixar el to i que les legítimes opinions discrepants siguin expressades intentant mantenint el màxim respecte mutu.

Ahir, a proposta del company Juan Peña, es creava al facebook un nou grup: Yo apoyaré a la persona que salga elegida para Coordinar IU. Ens hi hem afegit persones de totes les sensibilitats d’IU. El nom ho diu tot, no calen més comentaris. Prendrà nota qui l’hagi de prendre? Espero que si, sinó haurà de batallar amb una bona part de la militància molt i molt empipada...

• Nota: Sobre aquesta qüestió, recomano el post del company Hugo Martínez Abarca: "Por merito y por capacidad acreditados"
• Foto: Blocaires d'I love IU durant la IX Assemblea Federal (autor: Jose Luis de la Torre Lorente)

IU a la basca...

Dedicat als dirigents de les diferents sensibilitats d'Izquierda Unida...



Música: Baga, biga, higa (Mikel Laboa)

IX Assemblea d’IU. La meva valoració

El transcurs i el resultat de la IX Assemblea m’han deixat amb un regust agredolç. Crec que hi ha hagut coses molt positives, positives i també de negatives.
Ja sabeu que he sigut bastant crític amb tot el procés de la IX Assemblea: massa cuina, masses cuiners intentant preparar-nos plats magnífics quan la majoria dels comensals l’únic que volíem és dinar tranquils, sense sorolls al restaurant, encara que el dinar ens l’haguessin de preparar nosaltres mateixos.
Però la cosa ha anat com ha anat, i sincerament, jo que era bastant pessimista amb tot plegat, he sortit del cap de setmana amb un cert optimisme. A modus de síntesi, exposaré allò que he vist de positiu i negatiu:

Positiu:

• L’àmplia unitat al voltant de la línia política. Si hi ha acord amb el que hem de fer, és que hi ha futur. El fet d’arribar a l’Assemblea amb tres documents oficials (i d’altres quartdocuments) i sortir amb només un de síntesi ja és un èxit. A més, posa entre l’espasa i la paret els “capos” de les diferents famílies: ja no poden dir que les diferències són polítiques, les diferències les generen ells mateixos.
• La pressió de les bases en favor de la unitat, i la por a estar trepitjant la punta de l’abisme, que ha provocat que els “dirigents” de les diferents sensibilitats hagin descartat sortir de l’Assemblea amb guanyadors i perdedors. No tenir, a data d’avui, un coordinador pot resultar decepcionant (sobre tot per a la premsa que només busca la cara del líder), però si el que es busca és més consens, benvinguda sigui l’espera.
• Refundació. L’anunci d’una assemblea constituent d’aquí un any i mig em sembla una bona notícia.
• Cayo Lara. Tot i que la meva aposta era l’amic Nuet, crec que el company Lara ha mostrat clars signes de dirigent honest i poc sectari. Encara em continua preocupant, però, algú dels que té a darrera. Espero que si arriba a ser coordinador sàpiga desfer-se de determinats lligams.
• I love IU. Per a mi una de les millors coses que han passat a l’Assemblea. Al darrer post ja vaig parlar d’aquesta iniciativa: positiva en quan a l’exercici de democràcia interna, positiva en quan a la immediatesa i la claredat informativa, positiva en quan a exercici de pluralisme i positiva quan als resultats. La majoria dels blocs acreditats van multiplicar el nombre de visites, la web especial d’I love IU va estar a punt del col·lapse, el twitter igual, i que dir del canal de youtube del company ceronegativo (núm. 10 en quan a visites de tot l’estat espanyol superant en aquests moments "Gran Hermano"), les minientrevistes als delegats fetes per ceronegativo i Rafa Hortaleza, genials! La gent que volia informar-se ja va saber on anar. Per a desinformar-se: els llocs habituals...

Negatiu:

• Els dirigents i els seus vicis heretats. Reunions, negociacions de passadís, “pasteleos”, filtracions (interessades, o no) a la premsa... Imagino que hi ha coses que són difícils de modificar i que haurem d’esperar un temps prudencial...
• Egoisme i desconfiança. Tant difícil és trobar un militant que no generi desconfiances? No, existeixen, i molts. Les desconfiances les generen els mateixos dirigents actuals. Tenim una línia política unitària i les sensibilitats ja han mesurat les seves forces. Si hem demostrat que som plurals (la sensibilitat amb més força només representa el 43%), per què no triem una persona que accepti aquesta pluralitat i ja està? Qui sigui coordinador ja sap que haurà de pactar per nassos. A mi ja m’estan bé Eberhard Grosske, Pujante, Nuet o Cayo Lara, crec que donen el perfil.
• Abans deia que era positiu no córrer per triar el nou coordinador, és millor trigar més i buscar el màxim consens. Però una cosa és buscar consens i una altra que en un més i mig no s’hagin pogut posar d’acord. Això reafirmarà la incapacitat dels actuals dirigents, i caldrà exigir-les que donin un pas enrere i deixin puesto...
• Manca de renovació. Alguns presumien de renovació i no han complert ni l’estipulat als seus documents. Mirant els noms del CPF, no veig tanta renovació. Malament. Totes les famílies han buscat persones i cares noves, però a l’hora de la veritat, continuem veient moltes de les cares de sempre. La renovació de persones no té perquè ser bona en si mateixa, però en el cas d’IU, i el seu passat ple de guerres internes, és imprescindible.

Conclusió:

1. Sabem, nosaltres i els dirigents, que aquesta és la darrera oportunitat, i per això la desitjada unitat s’ha convertit en una obligació acceptada per tothom. És bo que s’accepti que no pot continuar la dinàmica de govern-oposició a IU, que arribin els consensos...
2. L’anunciada refundació és una gran oportunitat per a trencar dinàmiques perverses, caldrà aprofitar-la.
3. Tenim política i tenim unes bases disposades a defensar-la. És el gran capital de que disposa IU. Les bases haurem de continuar collant els nostres dirigents.
4. Costa trencar les dinàmiques del passat, però s’ha de fer. Aquestes dinàmiques han estat del pitjor de l’Assemblea. Una veritable renovació de persones ajudaria a trencar amb aquestes maneres d’actuar.
5. Si una cosa ha quedat clara en aquesta Assemblea és que IU TÉ FUTUR. Per proposta política, i perquè així ho desitja la seva gent.

foto: Jose Luis de la Torre Lorente

Blocs i blocaires en primera línia

Avui ha començat la IX Assemblea Federal d'IU. Serà una assemblea clau, la definitiva diuen... Aquest cap de setmana tindré el meus ulls mirant cap a la ciutat madrilenya de Rivas Vaciamadrid.
En circumstàncies normals hauria d'intentar informar-me pels mitjans habituals de la xarxa. I com que IU no disposa de cap mitjà de comunicació “amic”, estaria en mans d'informacions tergiversades i servides a comptagotes. Però aquí irrompeixen els blocs i els blocaires.
IU, fent un exercici de democràcia i confiança en les noves tecnologies, ha habilitat un espai a l'Assemblea on blocaires propers a IU (27) i independents (5) informen a través dels seus blocs del transcurs de l'Assemblea. Blocaires, de tendències diverses dins d'IU, informen i opinen sobre el que està passant.
Ja podran venir els del País o el Mundo a intoxicar, ja. Ja podran intentar els líders de les famílies internes justificar determinades actuacions, si, si... Ara els blocaires ens informen al minut, no hi ha filtres ni interessos. 32 opinions, 32 informacions. El bloc en estat pur, el bloc com a servei, com a altaveu al món.
Diuen els gestors del web especial on s'informa del que passa a Rivas Vaciamadrid que les visites es disparen i surten dels gràfics. Volem saber, volem informació, però dels nostres, dels que no informen al servei de ningú.

Una abraçada molt especial als companys blocaires d'I Love IU, amb qui tantes discussions virtuals he tingut, però amb els que tant bona relació tinc.

Visca els blocs! Endavant blocaires!

Per a seguir les informacions dels blocaires acreditats a l'Assemblea d'IU: http://www.iloveiu.org/blog/

També hi ha un twitter habilitat: http://twitter.com/ixasambleadeiu

RESOLUCIÓ D’EUiA SOBRE LA IX ASAMBLEA FEDERAL D’IZQUIERDA UNIDA

Una nova etapa a Izquierda Unida
IU ha esgotat una llarga etapa. L’etapa que va des del seu naixement fins a la desfeta electoral del passat mes de març. Els resultats electorals, més enllà de les injustícies del sistema electoral espanyol, anuncien el final d’aquesta etapa. De la mateixa manera que els resultats de l’octubre de 1982 va obrir una reflexió a l’esquerra espanyola, que anys després donaria origen al naixement d’IU. La situació actual, després d’uns mals resultats, confirma l’esgotament d’una manera de fer i de com entenem IU fins ara, i ha de servir per inspirar una nova etapa per a l’esquerra a l’Estat espanyol.

Izquierda Unida és necessària
És el final d’una etapa a IU, però no és el final de cap trajecte. IU continua sent necessària. És necessària una esquerra transformadora, federalista, ecologista i feminista, capaç d’afrontar els reptes del futur amb alternatives clares al capitalisme.
L’esclat de la crisi econòmica i financera del capitalisme mundial ha posat de manifest totes les contradiccions d’aquest sistema injust, però també la incapacitat política i ideològica de la socialdemocràcia per a donar una resposta a la crisi. Són temps per a l’ofensiva de les idees des de l’esquerra, denunciant les contradiccions i proposant alternatives. Són temps per a la mobilització social. Són temps en els que IU té molt a dir i fer en el terreny social, polític i institucional.
S’ha perdut massa temps, des de les eleccions de març fins avui, en debats centrats en els problemes i en les correlacions de forces internes. Ara no hi ha més temps a perdre. La situació econòmica i social reclama una resposta àmplia i organitzada d’IU per a garantir els drets laborals, socials i civils de les ciutadanes i els ciutadans.

IU un moviment polític i social, una força sobirana
La política ha de ser el punt de trobada a IU i la base per a l’acció social i política. La pluralitat d’IU és la seva riquesa i no viure en diversitat hauria de ser un problema. Una IU sobirana i més democràtica, en la que cada persona realment sigui un vot.
Per fer avançar la política i viure en pluralitat, les dones i els homes d’EUiA tenim la convicció que la IX Assemblea Federal necessita un acord unitari. Manifestem la nostra ferma voluntat de continuar, fins l’últim moment, treballant en aquesta direcció. Volem una IU a l’alçada de les circumstàncies. Ha passat el moment de la confrontació interna i els personalismes. És el moment de fer possible una direcció compartida.

Una IU més forta, més útil i oberta a la societat
EUiA treballarà per una IU més forta i més útil, capaç d’obrir, després de l’Assemblea Federal, un procés de refundació de l’esquerra alternativa, arrelant el projecte a la societat i obrint IU al conjunt de persones d’esquerres, moviments i forces socials que planten cara al sistema dia a dia als nostres barris, pobles i ciutats, als centres de treball i a les universitats...

Una IU que visqui en positiu la pluralitat
La IX Assemblea Federal d’IU ha de ser el final de la confrontació interna a IU. Viure la pluralitat és un dels fonaments bàsics pel rellançament del projecte. Cal deixar de teoritzar sobre allò que divideix a IU, per a posar l’accent en allò que ens ha d’unir, sense exclusions, que és el programa i l’acció política.
Per als homes i les dones d’EUiA, l’Assemblea ha de significar també el final d’una manera de dirigir IU. S’ha de canviar la manera d’organitzar-nos, simplificant organigrames i donant-li protagonisme a les àrees de treball que, conjuntament amb les assemblees de base, han de vertebrar l’organització d’una manera transversal i horitzontal.
És per tot això que la 5a Assemblea Nacional d’EUiA es compromet a impulsar en el marc de IX Assemblea Federal de IU les següents propostes:

• Defensem la necessitat de cercar la unitat en la pràctica política, que no és el mateix que la suma aritmètica de les pluralitats. Apostem per una direcció d’homes i dones que representin al conjunt del que és IU, renovant els equips de direcció i garantint el paper de les federacions d’IU i d’EUiA.
• L’elaboració, amb caràcter d’urgència, d’un programa polític d’alternatives i de mobilització com a resposta a la crisi, que ha de rellançar IU en tots els seus fronts socials i institucionals, partint de la centralitat del món del treball, l’aposta per un canvi en el model de desenvolupament i la reforma de l’Estat, cap a un Estat plurinacional, federal i republicà.
• Una nova proposta organitzativa, senzilla i operativa per IU amb les responsabilitats ben definides i orientada a la consecució dels objectius polítics, i aconseguir la recuperació política, orgànica i electoral d’IU.
• Garantir la corresponsabilitat amb el projecte d’IU Federal. La situació actual a IU requereix un major compromís i corresponsabilitat de tothom. EUiA treballarà per al rellançament del projecte d’IU perquè ens sentim part dels seus problemes i volem continuar contribuint a les seves solucions.
• Impulsar una candidatura unitària i una direcció compartida, posant punt i final a la dinàmica de govern i oposició que tant de mal ha fet a IU.

Són moments importants per a IU, són moments importants per a l’esquerra alternativa de l’Estat espanyol i també d’Europa. Són moments per a la clarificació política. Són moments de canvis per a superar els errors comesos.
Els delegats i delegades d’IU i d’EUiA tenen la paraula. S’han de prendre decisions i votar en el marc de la IX Assemblea Federal.
Aquesta assemblea d’IU ningú l’ha de guanyar i ningú pot perdre. Per a què tothom guanyi a IU, cal sortir de l’Assemblea Federal amb política, proposta i direcció unitària.
Aquest és el compromís d’Esquerra Unida i Alternativa.

Document/resolució unitària aprovada amb més de 95% dels vots

Traducción: traductor google de la barra lateral

Els blocaires tindran el seu espai a la IX Assemblea

Els propers 15 i 16 de novembre IU celebrarà a l'Auditori Pilar Bardem de la ciutat madrilenya de Rivas Vaciamadrid la seva IX Assemblea Federal. Una assemblea que segons sembla pot ser decisiva per a l'organització referent de l'esquerra transformadora a l'estat espanyol. Tanta importància té l'esdeveniment que els que volen refondre el capitalisme, perquè continuï sent el mateix que és, ens han contraprogamat.

El cas és que a petició dels blocaires agrupats al voltant d'IU, EUiA i EBB, a la IX Assemblea hi haurà un espai habilitat amb wi-fi per a què els blocaires que així ho desitgin puguin actualitzar els seus blocs i escriure sobre l'esdeveniment.
Els blocaires d'I love IU hem decidit per consens (aviem si prenen bona nota els dirigents) cedir invitacions per a que persones alienes a IU o la seva blocosfera també puguin assistir-hi.
En un principi ens han deixat 70 places, de les quals hem reservat 5 per la xarxa blocaire "las ideas", 5 més per als blocaires de "red progresista" i 5 per a persones "no adscrites" a cap xarxa.
De totes les maneres, com que es preveu complicat que puguin assistir 55 blocaires d'I love IU (alguns ja seran delegats) es poden ampliar les places per a convidats.

Per a inscriure's s'han d'enviar aquestes dades a l'adreça de correu: bloguerosiu@gmail.com

Nom i cognoms
e-mail
telèfon contacte
nom del bloc

Les places es reservaran per estricte ordre d'arribada. Es podran enviar sol·licituds fins a inicis de novembre (la data concreta encara no està determinada)

Animeu-vos. L'experiència por resultar més que interessant!

IX Assemblea Federal. Aprofitem l'oportunitat. Jo també signo

Des del 9 de març i fins ara només havia signat un dels documents–manifestos–solucions dels molts que circulen. Aquest document era: Pedimos la palabra: Y ahora, las bases
Vaig fer-ho perquè pensava (i penso) que després de la patacada electoral calia una reformulació del projecte sobre la base de la unitat i la lleialtat. Pensava (i penso) que aquest gir s'havia d'afrontar deixant de banda la tutela de les diferents famílies, corrents, etc, i dels dirigents que les representen, que són els dirigents que han estat portant el timó (i el contra-timó) d'IU aquests darrers anys.
Va sorgir aquest document, y ahora las bases, potser una mica des de les vísceres de la derrota, des del cansament de les baralles i deslleialtats internes que ens han portat fins on som ara. Y des d'aquestes vísceres jo vaig donar-li suport.

A posteriori van sortir tres documents més, diguem-ne, “oficials”. Un al voltant del sector oficialista PCE, un altre del sector llamazarista y un tercer que volia representar una mena de punt intermig, l'anomenada Nacional II (perquè es va impulsar des de les federacions de Madrid, Aragó i Catalunya).
Imagino que al igual que tothom, jo també em sento més identificat amb un d'aquests tres documents. I aquest, és el document que va impulsar el sector majoritari d'EUiA: Creiem en el futur d'IU
És un document que posa èmfasi en el valor de les assemblees de base, en la claredat i transparència del censos, en la unitat interna. Per tant, és un document que lliga perfectament amb el que he exposat anteriorment. Haig de dir que els altres dos documents “oficials” també tenen parts que subscriuria i que ens donen esperances de cara al futur. Però el problema d'aquest document (el de la N-II) com el dels altres dos és que està redactat des de sectors concrets i per dirigents concrets.
Penso, i mira que em costa dir-ho, que ara no és el moment de tenir la raó o el millor document. Ara és el moment d'arribar a l'Assemblea, i sortir d'ella, sense que ningú tingui la sensació d'haver perdut. Ara és el moment de buscar la transversalitat des de la base. Si una cosa manté de bona IU és la seva base, la militància. Les intencions dels tres documents “oficials” poden ser boníssimes, però un cop arribats a l'Assemblea, tothom es reconeixerà, i com totes les dades insinuen, s'haurà de pactar. Pactes entre dirigents que ja van pactar, despactar, aliar-se i traicionar-se durant anys. Fins i tot dins de la N-II, on hi ha gent més que vàlida que conec de la militància compartida a EUiA, però on també hi ha alguna persona molt coneguda que té un passat bastant obscurantista de pactes i baralletes internes.

Després de mesos de reflexió, penso que allò que vaig signar en un primer moment continua sent vàlid. Van sortir d'altres documents que m'agraden, tipus “por la tangente”, “IU somos todos” o “EnConstrucción”. A més, pel que diuen, sembla ser que a moltes assemblees de base comença a forjar-se una insubmissió activa contra els tres documents “oficials”, bé no votant-los, bé votant els alternatius.
Ara m'assabento que surt un document que sembla ser una refundació dels alternatius (tangente, enConstrucción, somos todos) sorgit del consens dels que els van inspirar. Aquest document es diu: Aprovechemos la oportunidad. El cambio desde la unidad y la democracia participativa

No soc un il·lús. Imagino que no tothom que l'ha signat és independent i sense interessos amagats, però el document, la seva filosofia i la pluralitat de qui l'ha fet i signat m'agraden. I ara, a tres setmanes de la IX Assemblea, és hora de prendre partit: ja he signat aquest document!

Encara tinc esperances que aquells que no van ser capaços, ni de posar-se d'acord en un únic document, ni en els censos, retirin els seus documents i convergeixin en un únic document comú com aquest, que crec, ningú no tindria dificultats en signar.

Si això finalment no passa, guanyi qui guanyi sempre trobara en aquest militant de base una persona lleial (que no submisa) amb la nova direcció. El futur d'IU està on sempre ha estat: a les mans dels seus militants. Sort.