Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris grosske. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris grosske. Mostrar tots els missatges

26 de novembre del 2008

La IU 2.0 torna a donar exemple. Prendrà nota qui l'hagi de prendre?

La IU 2.0, la mateixa que durant la IX Assemblea va demostrar es podien fer les coses bé, la que reflexa a la perfecció la pluralitat que conviu dins la nostra organització, però també la que demostra que el projecte està per damunt de personalismes i que la diferència de criteri no està barallada amb la lleialtat i el bon rotllo. Aquesta IU personificada en els blocaires que participem de l’agregador “I love IU” ha tornat a mostrar el camí a seguir, de manera espontània. L’espontaneïtat pot portar a cometre errors, però quan està assentada sobre bases sòlides com la lleialtat i la convicció que per sobre de tot som companys, també pot acabar donant resultats exemplificants.

Arrel la IX Assemblea la majoria de blocaires vam aprofitar per fer les pertinents valoracions personals. Com és lògic, valoracions amb una certa càrrega de subjectivitat donat que la majoria ens sentim més propers a una sensibilitat concreta. També van començar a haver-hi pronunciaments sobre quina era la persona més adequada per a dirigir IU: Cayo Lara o Eberhard Grosske. Aquestes entrades, i sobre tot els comentaris penjats darrera, van fer que el to pugés de temperatura i es comencés a entrar en temes personals i a treure de nou qüestions del passat. Fins i tot, al facebook es van crear grups de suport als dos candidats. Però els mateixos blocaires, de manera consensuada, hem considerat convenient rebaixar el to i no caure en personalismes i atacs carregats d’agressivitat. S’ha de dir que aquestes pujades de to han estat minoritàries, però tot i així, volem tornar a donar exemple i deixar clar que som companys, que és moltíssim més el que ens uneix que el que ens separa i que, tot i la diferència de criteri –cosa sana i saludable-, el bon rotllo i la lleialtat mútua no estan en discussió. Hem considerat oportú rebaixar el to i que les legítimes opinions discrepants siguin expressades intentant mantenint el màxim respecte mutu.

Ahir, a proposta del company Juan Peña, es creava al facebook un nou grup: Yo apoyaré a la persona que salga elegida para Coordinar IU. Ens hi hem afegit persones de totes les sensibilitats d’IU. El nom ho diu tot, no calen més comentaris. Prendrà nota qui l’hagi de prendre? Espero que si, sinó haurà de batallar amb una bona part de la militància molt i molt empipada...

17 de novembre del 2008

IX Assemblea d’IU. La meva valoració

El transcurs i el resultat de la IX Assemblea m’han deixat amb un regust agredolç. Crec que hi ha hagut coses molt positives, positives i també de negatives.
Ja sabeu que he sigut bastant crític amb tot el procés de la IX Assemblea: massa cuina, masses cuiners intentant preparar-nos plats magnífics quan la majoria dels comensals l’únic que volíem és dinar tranquils, sense sorolls al restaurant, encara que el dinar ens l’haguessin de preparar nosaltres mateixos.
Però la cosa ha anat com ha anat, i sincerament, jo que era bastant pessimista amb tot plegat, he sortit del cap de setmana amb un cert optimisme. A modus de síntesi, exposaré allò que he vist de positiu i negatiu:

Positiu:
  • L’àmplia unitat al voltant de la línia política. Si hi ha acord amb el que hem de fer, és que hi ha futur. El fet d’arribar a l’Assemblea amb tres documents oficials (i d’altres quartdocuments) i sortir amb només un de síntesi ja és un èxit. A més, posa entre l’espasa i la paret els “capos” de les diferents famílies: ja no poden dir que les diferències són polítiques, les diferències les generen ells mateixos.
  • La pressió de les bases en favor de la unitat, i la por a estar trepitjant la punta de l’abisme, que ha provocat que els “dirigents” de les diferents sensibilitats hagin descartat sortir de l’Assemblea amb guanyadors i perdedors. No tenir, a data d’avui, un coordinador pot resultar decepcionant (sobre tot per a la premsa que només busca la cara del líder), però si el que es busca és més consens, benvinguda sigui l’espera.
  • Refundació. L’anunci d’una assemblea constituent d’aquí un any i mig em sembla una bona notícia.
  • Cayo Lara. Tot i que la meva aposta era l’amic Nuet, crec que el company Lara ha mostrat clars signes de dirigent honest i poc sectari. Encara em continua preocupant, però, algú dels que té a darrera. Espero que si arriba a ser coordinador sàpiga desfer-se de determinats lligams.
  • I love IU. Per a mi una de les millors coses que han passat a l’Assemblea. Al darrer post ja vaig parlar d’aquesta iniciativa: positiva en quan a l’exercici de democràcia interna, positiva en quan a la immediatesa i la claredat informativa, positiva en quan a exercici de pluralisme i positiva quan als resultats. La majoria dels blocs acreditats van multiplicar el nombre de visites, la web especial d’I love IU va estar a punt del col·lapse, el twitter igual, i que dir del canal de youtube del company ceronegativo (núm. 10 en quan a visites de tot l’estat espanyol superant en aquests moments "Gran Hermano"), les minientrevistes als delegats fetes per ceronegativo i Rafa Hortaleza, genials! La gent que volia informar-se ja va saber on anar. Per a desinformar-se: els llocs habituals...

Negatiu:

  • Els dirigents i els seus vicis heretats. Reunions, negociacions de passadís, “pasteleos”, filtracions (interessades, o no) a la premsa... Imagino que hi ha coses que són difícils de modificar i que haurem d’esperar un temps prudencial...
  • Egoisme i desconfiança. Tant difícil és trobar un militant que no generi desconfiances? No, existeixen, i molts. Les desconfiances les generen els mateixos dirigents actuals. Tenim una línia política unitària i les sensibilitats ja han mesurat les seves forces. Si hem demostrat que som plurals (la sensibilitat amb més força només representa el 43%), per què no triem una persona que accepti aquesta pluralitat i ja està? Qui sigui coordinador ja sap que haurà de pactar per nassos. A mi ja m’estan bé Eberhard Grosske, Pujante, Nuet o Cayo Lara, crec que donen el perfil.
  • Abans deia que era positiu no córrer per triar el nou coordinador, és millor trigar més i buscar el màxim consens. Però una cosa és buscar consens i una altra que en un més i mig no s’hagin pogut posar d’acord. Això reafirmarà la incapacitat dels actuals dirigents, i caldrà exigir-les que donin un pas enrere i deixin puesto...
  • Manca de renovació. Alguns presumien de renovació i no han complert ni l’estipulat als seus documents. Mirant els noms del CPF, no veig tanta renovació. Malament. Totes les famílies han buscat persones i cares noves, però a l’hora de la veritat, continuem veient moltes de les cares de sempre. La renovació de persones no té perquè ser bona en si mateixa, però en el cas d’IU, i el seu passat ple de guerres internes, és imprescindible.

Conclusió:

  1. Sabem, nosaltres i els dirigents, que aquesta és la darrera oportunitat, i per això la desitjada unitat s’ha convertit en una obligació acceptada per tothom. És bo que s’accepti que no pot continuar la dinàmica de govern-oposició a IU, que arribin els consensos...
  2. L’anunciada refundació és una gran oportunitat per a trencar dinàmiques perverses, caldrà aprofitar-la.
  3. Tenim política i tenim unes bases disposades a defensar-la. És el gran capital de que disposa IU. Les bases haurem de continuar collant els nostres dirigents.
  4. Costa trencar les dinàmiques del passat, però s’ha de fer. Aquestes dinàmiques han estat del pitjor de l’Assemblea. Una veritable renovació de persones ajudaria a trencar amb aquestes maneres d’actuar.
  5. Si una cosa ha quedat clara en aquesta Assemblea és que IU TÉ FUTUR. Per proposta política, i perquè així ho desitja la seva gent.
foto: Jose Luis de la Torre Lorente

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails