Les enquestes només són enquestes, marquen tendències, però no poden afinar amb total exactitud. Les tendències mostraven pujada clara i contundent de l'esquerra abertzale, les forquilles d'aquestes enquestes donaven un empat entre PNB i Bildu, però és clar, això passava si agafaves el resultat del PNB per la banda més baixa de la forquilla i el de Bildu per la part més alta.
La realitat és que el PNB (igual o més que CiU a Catalunya) està molt arrelat a la societat basca. Hauria d'estar molts anys a l'oposició per a trencar aquest arrelament. El PNB és un partit intel•ligent, sap perfectament que el victimisme beneficia Bildu, una força en ascens, i per això li ha deixat el govern de Guipúscoa, gairebé sencer, per a què també patís un cert desgast. A on Bildu governava, han baixat en vots.
El candidat del PNB era dolent (dels pitjors de la història diria), però el PNB és més que el seu candidat. Bildu ha volgut anar de massa moderada, amb una candidata fluixota, i tot i el creixement, ha punxat. El resultat de Guipúscoa n'és un gran exemple: a les municipals Bildu va passar pel damunt del PNB, ara el PNB li ha empatat.
El PSE no s'ha enfonsat a Euskadi, això és fals. Els 25 diputats eren una ficció producte de la tupinada de la il•legalització de l'esquerra abertzale. El PSE ha tornat als seus resultats habituals. Ara té 16 diputats, 3 més que en 2001 i 2 menys que en 2005.
El PP si que s'ha enfonsat. Només 10 diputats. En 2001 tenia 19 i en 2005 15.
Ezker Anitza no ha arribat. Li ha faltat molt poc (de fet, amb unes dècimes més en cada territori històric podia haver tingut 3 diputats), però no ha arribat. Sense diners (no tenia ni mailing electoral), sense el seu nom històric (segrestat per Madrazo i cia) i sense presència als mitjans (tot i tenir un parlamentari) ja que la presència la tenien el madracistes, no ha estat possible. Tot i així, jo veig el got mig ple. Tenim militància (els altres no), tenim amics (a l'estat i a Europa) i tenim vots. Ah, i sobre tot, hem netejat l'organització d'aquells que la venien a canvi de "situar" els seus amics als consells d'administració. El futur serà dur, però serà nostre.
Ezker Anitza ha obtingut el 2,69% dels vots. Els madracistes d'EB, amb els mitjans i els diners de la seva part, l'1,54%. UPyD, amb l'1,94%, ha obtingut 1 diputat, amb 5.400 vots a Àlaba (3,46%) ha tret el diputat. L'anormal legislació electoral basca, que atorga els mateixos diputats per territori independentment de la seva població, ha beneficiat als ultraespanyolistes.
No tots els polítics són iguals. Ho demostra Mikel Arana, coordinador d'Ezker Anitza que ha plegat per no complir els objectius. Ha hagut de lidiar amb unes condicions dificilíssimes, amb tot en contra, en una formació nova. Ell no és responsable de no haver entrat en el Parlament. Però plega. Decència.
Galiza
El PP resisteix. Resisteix, no avança. Tot i que passa de 38 a 41 diputats, el PP perd gairebé un 1% respecte a 2009, però la llei d'Hont amb la presència de 4 forces al Parlament gallec en lloc de 3 el fa avançar en escons.
Això, i que el PSOE s'enfonsa, aquí si. Però algú es podia estranyar? El tal Pachi (amb "ch") Vázquez devia ser molt bona persona, però com a candidat, uf! BNG també perd molt. Masses baralles internes i l'efecte "Beiras".
L'anomenada "Syriza Galega" o Alternativa Galega d'Esquerdas triomfa. Un exemple de com s'ha d'actuar. La formació més organitzada i nombrosa d'aquesta coalició, Esquerda Unida-IU, cedeix el lloc de cap de llista a un candidat molt ben valorat i de raça, en Xoxé Manuel Beiras. S'incorpora també a Equo. Una gran coalició que ha obtingut un 14% dels vots, xifra molt superior als resultats d'IU a Espanya, o de ICV-EUiA a Catalunya. Beiras ha tingut el protagonisme però els diputats de la coalició es repartiran de manera molt equitativa entre els seus membres... Unitat, generositat, programa. Un bon exemple.
