El bloc d'Iñaki Escudero: Cap de setmana electoral amb els amics d'Ezker Batua. Diumenge d'apoderat a Barakaldo

Tot i el cansament acumulat vaig dormir malament, així que vaig ser puntual a l'hora de l'esmorzar. A 2/4 de 9 havíem de sortir cap a Barakaldo les dotze persones que anàvem de reforç a la segona població de Biscaia. Allà ens esperaria la Rosa, d'EB, que és d'aquesta localitat.
Vam fer el viatge fins allà en metro juntament amb els companys de Sestao, ja que totes dues són poblacions de la marge esquerra del Nervión i comparteixen línia de metro.

A les 10h havíem quedat amb la Rosa. Ja de dret vam anar a la seu local d'EB per a repartir-nos els col·legis. Finalment em van assignar un col·legi gros una mica més amunt del local d'EB, fent parella amb la mateixa Rosa.
Ja ens havia avisat la Rosa a l'hotel que les millors complicitats que trobaríem amb la resta d'apoderats, serien amb la gent del PNB. I no va fallar. Només arribar al col·legi un nano del PNB, amb qui vaig acabar fent molt bones 'migues', ens va dir que a una taula no hi havien butlletes nostres (ni a la taula, ni a la cabina) i que ell va agafar unes miques d'una altra taula i n'hi va posar. Vam anar cap allà amb el representant de la Junta electoral i vam comprovar que no és que ens les haguessin tretes, sinó que havien estat substituïdes per més butlletes del PSE. Els apoderats socialistes van mirar cap a una altra banda.
En aquest col·legi, Rontegi, només hi havia apoderats de PNB, PSE i PP. Amb els de PSE la relació va ser nul·la, molt prepotents i xulos. Val a dir que vaig tenir millor relació amb un apoderat del PP fill de Barakaldo. Amb els nanos, tots d'uns vint i pocs anys, del PNB la relació va ser molt bona. Ens vam repartir les taules per tenir-les totes controlades i ens vam passar les actes, control de butlletes, etc. Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser la gran quantitat de viatges que feien determinades persones portant avis amb dificultat de mobilitat a votar. Aquí si que les persones que anaven fent aquests viatges mostraven una relació molt afable amb els apoderats del PSE. Va ser la tònica general del dia, molt vot de gent gran i molt poc del jovent. Em va preocupar, tot i que ja em van dir que Barakaldo és una població amb molta gent gran.
La Rosa em va explicar la campanya d'EB. Molt arrelada al carrer i participativa amb les entitats i associacions. També vam parlar de la bona relació actual del sector EPK, àmpliament (90%) majoritari a l'assemblea de Barakaldo (de fet la portaveu municipal és l'Amaia Martínez, que va disputar la coordinació a Madrazo l'any 2004) i el sector majoritari de Madrazo. Es veu que la 'traïció Matute' els ha unit una mica més.
Al matí només vaig abandonar el col·legi per fer una canya amb l'home i el nen de la Rosa, que té l'edat del meu fill petit, Hegoi. Dura vida la del polític en la seva relació familiar...

Vam quedar tota la colla per dinar plegats. Els amics d'EB ens van portar a un 'xinès' d'unes amistats seves. Allà vaig poder parlar amb d'altres membres de l'assemblea local. Gent molt afable i senzilla amb qui vam poder parlar i riure. La Rosa, que havia anat a dinar amb la seva família, em va trucar per dir-me que no m'acompanyaria a la tarda. Ja m'havia comentat que els havien passat una projecció bastant fiable que deia que teníem en risc el diputat de Biscaia per només uns 300 vots. Com que ella s'encarregava de tema de censos va ser cridada per anar a fer trucades i recordar a la gent propera la necessitat d'anar a votar. Va marxar molt preocupada, ja no la tornaria a veure. Qui la va veure a la nit va dir que estava molt fotuda.
La gent de l'Assemblea de Barakaldo també estava preocupada. Tot i així, em vaig portar una fenomenal sensació d'aquesta assemblea. Com deia abans, vaig veure aquesta gent (majoritària de l'EPK) molt implicada amb el projecte. Per cert, algú dels de Sestao no va ser tractat de manera similar per algun membre (cas puntual) de l'assemblea sestaotarra, que precisament no era de l'EPK. No m'estenc més en aquest tema perquè va ser molt puntual i crec que el comentari fet sobre l'esquerra transformadora a Catalunya, era l'opinió d'una ínfima minoria. Els de Getxo, Tràpaga, etc van tornar tan contents com nosaltres amb els de Barakaldo.

A la tarda nervis. Vam acabar de parlar de com organitzar-nos amb els companys del PNB, contant que jo m'havia quedat sol, i a les 20h vaig entrar al recompte. Cagum l'orda, mai havia comptat tants vots socialistes. Un company del sindicat ELA que feia de representant de la junta (clar simpatitzant d'Aralar) i amb que vaig establir també molt bona relació em va passar l'enquesta d'ETB. Manteníem els 3 diputats i els partits nacionalistes espanyols no sumaven 38. Vaig respirar, però per poca estona.
Una parell de taules es van endarrerir una mica i vaig haver d'esperar. Els companys d'EB ens havien recalcat la necessitat de tenir totes les actes. A 1/4 de 10 vaig marxar cap al local de Barakaldo. Ja vèiem que el de Biscaia ballava amb una diferència de 100-200 vots. En arribar vam veure que el d'Alaba també i per la mateixa diferència. Com són els coses, tant els companys d'EB com nosaltres teníem clar que si la cosa ballava de 100-200 vots en cada territori històric acabaríem perdent tots dos diputats. La sort mai ha estat del nostre costat. En marxar del local de Barakaldo encara conservàvem el diputat de Biscaia.
En teoria de Barakaldo anàvem a Bilbo a l'hotel on estaven concentrats els companys d'EB. En la pràctica, com que ens vam endarrerir, ja ens van dir que anéssim directament al nostre hotel per marxar cap a Catalunya. En aquells moments semblava definitiu que el diputat de Biscaia també queia. Amb un cens de 620.000 votants, 108 vots ens han separat del diputat.

la 'Brigada Barakaldo d'EUiA' amb companys de l'assemblea local

Vaig marxar de Bilbo trist. No tant pels resultats, que també, sinó per no poder pair la derrota amb els amics bascos, als que vam deixar bastant fotuts. Vuit anys de polítiques socials molt progressistes que aniran enrere. Vuit anys sent exemple en matèria d'habitatge, serveis socials i immigració, i no l'hem pogut capitalitzar. Tot això serà substituït per la corrupció espanyolista. I no només del PP. No fa tant, els socialistes passaven els exàmens d'oposicions públiques als seus afiliats (cas Osakidetza). I jo, crec que objectivament tot plegat ha estat molt injust. La bona acció de govern no dóna rèdits i la corrupció no passa factura (mirem Galícia). En fi, anava a dir que és el que el poble ha volgut, però no és del tot així. Sense la col·laboració política-judicial i les il·legalitzacions per interessos electorals això no hagués passat.
A 2/4 de 7 arribàvem a Barcelona. Els resultats electorals van ser negatius, però queda el meravellós record de l'experiència viscuda amb els amics i companys d'EUiA i EB. Amb gent així cap sacrifici és en va, i cap disgust pot durar gaire.