Sobre aquest tema ja n’he escrit, encara que sigui tangencialment, en aquest bloc (1, 2 i 3). L’origen del conflicte es troba en la deslleialtat de dues diputades de les corts valencianes d’EUPV adscrites a un determinat corrent (EiP). Aquest corrent perseguia la transformació d’EUPV, i de retruc d’IU, en una organització amb una identitat diferent. Fins i tot van constituir-se en un nou partit (de moment dins d’EUPV) anomenat Iniciativa del Poble Valencià (IPV), tota una declaració de cap on volien portar EUPV.
Aquests companys, encapçalats per la diputada Isaura Navarro, tenien un punt a favor i un altre en contra. A favor, el suport de destacats dirigents d’IU i fins i tot, tal com s’ha demostrat, del seu coordinador Gaspar Llamazares. Aquest, reforçat pel bon resultat obtingut a les primàries d’IU, no va tenir miraments en donar suport a Navarro oposant-la al sector majoritari format per independents i, he aquí el problema, pel PCPV.
El punt en contra de Navarro i companyia era important: estaven en clara minoria dins d’EUPV.
La raó democràtica i legal estava del costat d’EUPV però tot i així Llamazares i algun dirigent més s’han entestat en donar suport aquesta minoria. Aquests pensaven que el Consell Polític Federal (CPF) d’IU, on venen tenint una clara majoria, el seguiria fins al final. I és aquí on tots plegats s’han equivocat. No era qüestió d’una guerra entre llamazaristes i PCE, era una qüestió de legalitat i sobirania d’EUPV.
Diumenge al CPF d’IU Llamazares es va veure obligat a pactar i acceptar les candidatures d’EUPV. S’havia quedat en minoria ja que molts dels seus partidaris no teníem pensat donar-li suport en aquest tema.
Al final, s’han aprovat les llistes de tot l’Estat (falta només Euskadi, pendent d’un hipotètic pacte amb Aralar) amb una amplíssima majoria (més del 90%). El País Valencià tindrà els candidats que va triar la seva militància i Gaspar s’haurà adonat (almenys això espero) que som molts els que donem suport al seu projecte d’obertura i modernització d’IU, però que no volem deixar de ser el que som per a convertir-nos en un altre cosa. Isaura i companyia, com ja pensàvem, un cop han vist que no podien canviar la identitat d’EUPV i d’IU, no accepten els resultats i diuen que es presentaran al marge d’IU. Com dic, era d’esperar.
Determinada premsa propera al PSOE explica el tema com a una victòria del PCE davant Llamazares (cosa absurda perquè la majoria d'EUPV va donar suport a Llamazares a les dues darreres Assemblees Federals). Parlo d’uns mitjans que habitualment fan campanya pel PSOE cridant el vot útil. Però a part d’explicacions oportunistes, la realitat és que al CPF d’IU es va escenificar la voluntat de respectar la sobirania d’EUPV, i perquè no dir-ho, també la d’IU. Vam guanyar els que no ens sentim part de cap trinxera i que només volem que IU i els seus col·ligats progressin electoralment. Diumenge va guanyar IU, i a partir d’ara hem de fer pinya per obtenir els millors resultats possibles.
