Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris equo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris equo. Mostrar tots els missatges

21 de setembre del 2013

Die Linke, únic vot d'esquerres possible a Alemanya

Demà diumenge el conjunt dels europeus ens juguem molt en les eleccions alemanyes. En juguem el futur de les polítiques "austericides" imposades per la seva "canceller" als paisos del sud d'Europa.  
Des d'aquesta perspectiva, qualsevol vot que vagi a parar a la CDU de Merkel o els seus possibles aliats al govern, és un vot per a continuar estrenyent la soga sobre els coll de les classes populars i mitjanes d'aquests paisos i, perquè no dir-ho, de les classes populars i mitjanes del seu propi país, on ja s'està demostrant que el "miracle alemany" no ho és tant, i que el creixement s'ha construït a base de "minijobs" i retallades sobre drets laborals i, sobre tot, drets dels futurs pensionistes.


En un principi, semblaria que quan ens referim al "possibles aliats" de Merkel parléssim només dels liberals de l'FDP, socis "naturals" en la dreta. Les enquestes posen en risc la reedició d'aquest pacte dretà ja que, tot i que no es posa en dubte el triomf de la CDU, aquest no serà per majoria absoluta, i si que hi ha un risc real de que l'FDP no arribi al 5% de vot mínim per entrar al Bundestag. Si aquesta última opció s'acabés produint, s'obririen les portes a un possible acord SPD, Verds i Die Linke que tindria majoria suficient.
Un acord d'aquest tipus no serà possible perquè tant l'SPD com els Verds han descartat un acord amb Die Linke ja que aquests "trenquen el consens fonamental de l’establishment alemany en política econòmica i internacional". A més, han afirmat que s'estimen més entrar en un govern de coalició amb la CDU que amb el partit de l'esquerra.

Tot plegat, vist des de Catalunya, ens pot resultat estrany, ja que assimilem els Verds alemanys (més pro-CDU i anti-Linke que el mateix SPD) amb ICV (bé, de fet estan al mateix grup europeu). Però això és un error. És indubtable que, podent-hi tenir discrepàncies programàtiques puntuals i mínimes amb ICV, aquesta és una organització inequívocament d'esquerres, hereva en bona part de l'herència del PSUC. No passa el mateix amb el Verds alemanys que, com han demostrar, són molt capaços de donar ple suport a polítiques neoliberals i intervencions militars a canvi d'alguna mesura de caire "ecologista" del govern. A banda, com bons liberals, són profundament anti-socialistes.

Segurament, més que equiparar els Verds alemanys amb ICV, els hauríem d'equiparar amb altre tipus de verds de l'estat com Equo que, per exemple, aquesta setmana s'ha oposat a l'acord sobre la mineria per anar contra el medi ambient, tot i que el no acord hagués suposat deixar al carrer milers de treballadors, que es continués important (i cremant) carbó provinent d'altres paisos i sense cap pla concret alternatiu per aquests treballadors.
Veig, en aquest punt concret, més lògica la postura d'anar substituint aquestes indústries nocives per altres d'alternatives i anar recol·locant els treballadors abans que deixar-los al carrer.

Pels que ens considerem d'esquerres, l'ecologisme és un punt inseparable de la nostra condició de lluitadors per un món més just i sostenible. Per això, no podem acceptar com a compatible la defensa del medi ambient i les polítiques que van contra els drets de les persones.

Per tot plegat, demà a Alemanya només hi ha un vot possible per a les persones d'esquerres que ens oposem a les polítiques neoliberals, el vot a aquells que han fet, fan, i seguiran fent front a la canciller Merkel i no pactaran amb ella. Demà l'únic vot d'esquerres possible és Die Linke.

21 de novembre del 2011

Eleccions Generals: Reflexions

Doncs ja tenim el resultats de les eleccions. Com comprovareu en el quadre següent, tampoc vaig fallar de tant la meva porra electoral. Bàsicament fallo el resultat del PSOE (confiava més en la seva capacitat de resistència) cosa que acaba beneficiant a PP, CiU i UPyD.

PP 186 181
ERC 3 2
PSOE 110 123
BNG 2 2
Esquerra Plural 11 12
CC 2 2
CiU 16 13
FA 1 1
PNB 5 5
Compromís 1 1
Amaiur 7 5
Gbai 1 0
UpyD 5 3





Consideracions:

El PP arrasa gràcies a la pujada de l'abstenció entre les files socialistes. El PP té un vot fidel que quan la participació baixa li permet àmplies majories, i quan puja, li permet resistir. El vot de la dreta està agrupat i fidelitzat, per això es el que més es beneficia de la injusta llei electoral.
El PSOE s'enfonsa i poca cosa es pot dir. Rubalcaba no és Felipe i el miracle no ha pogut ser. El PSOE pot ser i fer polítiques de dretes, però bona part del seu electorat no ho és. I s'ha demostrat.


Catalunya: 

Gran avenç de CiU donat, en bona part, per l'enfonsament de PSC. Les retallades no han pesat, total, ja es donava per descomptat que amb el PP vindrien més des de Madrid. CiU ha sabut aguantar el vot de la dreta a Catalunya.
El PP no pessiga entre l'electorat convergent de dretes.
ERC aguanta gràcies a fer unes candidatures que fidelitzaven els sectors independentistes més crítics amb el tripartit. Reconec que no m'agradava gens el candidat, era una candidatura a la defensiva i l'han encertada. Dubto moltíssim que aquesta gent (candidat i líder) arribin un dia a mobilitzar la gent que va arribar a mobilitzar en Carod.

Euskadi:

Ho he dit, des d'aquesta bitàcola, infinitat d'ocasions: PP i PSOE han estat alimentant de manera espectacular l'esquerra abertzale i ara això ha esclatat. La llei de partits era un bumerang que ara torna. Amaiur recull un sentiment estès a Euskadi i la campanya que li han fet a Espanya.
En PNB és una roca. La seva capacitat de resistència és envejable. Està ancorat en el teixit social basc i no el mouran tan fàcilment.
PSOE: qui es va a dormir amb nens, es lleva pixat. El govern amb el PP no era volgut per la societat basca. Es va poder formar pel tripijoc de la llei electoral. Ara paguen.
PP: Té el que té, igual que a Catalunya.

Nosaltres:

ICV-EUiA: Gran candidat, gran candidatura, gran programa i gran campanya electoral. El missatge era clar i adequat i el missatger el millor. Estem en una crisi brutal, l'esquerra social-liberal s'ha mimetitzat amb la dreta i calia aixecar la bandera de l'esquerra. Missatge d'esquerres envers les classes treballadores. En Coscu tenia i té el prestigi, coneixença i experiència per a portar aquesta bandera. La resta de la candidatura l'ha acompanyat a la perfecció.
Actes de campanya massius i entusiastes i bona acollida de les propostes.
EUiA tindrà diputat al Congrés per primera vegada en la seva història, un gran diputat: el company Joan Josep Nuet. S'ho mereix.
L'espai que representem torna, després de 18 anys, a tenir 3 diputats. La coalició suma i és una eina magnífica, cal protegir-la i conservar-la bé. Tots ho hem de tenir present abans de pensar en noves aventures...


L'Esquerra Plural a l'estat torna a resultats d'abans de l'any 2000. Al igual que Catalunya, l'Aragó ha estat un gran exemple. Unió i generositat en la diversitat. Gran Gaspar i Alberto Garzón, gran resultat d'EUPV al País Valencià, i gran recuperació d'IU a Madrid.
Vaig decidir afiliar-me a IU (finalment EUiA després de la meva arribada a Catalunya) després de la primera desfeta de l'any 2000. Després van venir les desfetes consecutives de 2004 i 2008. Ahir em va semblar tancar un cercle. Ara, a mirar cap amunt i aprendre de les errades passades.
Equo ens ha restat algun diputat (Cadis, Alacant, Còrdova, Madrid...), i crec que la seva decisió és errònia, tal i com s'ha demostrat. Tinc amics allà i respecto la evolució que vulguin fer amb el seu projecte, però crec que són moments de deixar de banda diferències i unificar les forces transformadores, respectant les diversitats i l'autonomia de cadascú. Si a molts llocs ha estat possible, per què a d'altres no?

Toca unificar la resistència al tsunami blau i neoliberal. El se'ns vindrà a sobre serà molt dur.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails