21 de setembre del 2013
Die Linke, únic vot d'esquerres possible a Alemanya
Des d'aquesta perspectiva, qualsevol vot que vagi a parar a la CDU de Merkel o els seus possibles aliats al govern, és un vot per a continuar estrenyent la soga sobre els coll de les classes populars i mitjanes d'aquests paisos i, perquè no dir-ho, de les classes populars i mitjanes del seu propi país, on ja s'està demostrant que el "miracle alemany" no ho és tant, i que el creixement s'ha construït a base de "minijobs" i retallades sobre drets laborals i, sobre tot, drets dels futurs pensionistes.
En un principi, semblaria que quan ens referim al "possibles aliats" de Merkel parléssim només dels liberals de l'FDP, socis "naturals" en la dreta. Les enquestes posen en risc la reedició d'aquest pacte dretà ja que, tot i que no es posa en dubte el triomf de la CDU, aquest no serà per majoria absoluta, i si que hi ha un risc real de que l'FDP no arribi al 5% de vot mínim per entrar al Bundestag. Si aquesta última opció s'acabés produint, s'obririen les portes a un possible acord SPD, Verds i Die Linke que tindria majoria suficient.
Un acord d'aquest tipus no serà possible perquè tant l'SPD com els Verds han descartat un acord amb Die Linke ja que aquests "trenquen el consens fonamental de l’establishment alemany en política econòmica i internacional". A més, han afirmat que s'estimen més entrar en un govern de coalició amb la CDU que amb el partit de l'esquerra.
Tot plegat, vist des de Catalunya, ens pot resultat estrany, ja que assimilem els Verds alemanys (més pro-CDU i anti-Linke que el mateix SPD) amb ICV (bé, de fet estan al mateix grup europeu). Però això és un error. És indubtable que, podent-hi tenir discrepàncies programàtiques puntuals i mínimes amb ICV, aquesta és una organització inequívocament d'esquerres, hereva en bona part de l'herència del PSUC. No passa el mateix amb el Verds alemanys que, com han demostrar, són molt capaços de donar ple suport a polítiques neoliberals i intervencions militars a canvi d'alguna mesura de caire "ecologista" del govern. A banda, com bons liberals, són profundament anti-socialistes.
Segurament, més que equiparar els Verds alemanys amb ICV, els hauríem d'equiparar amb altre tipus de verds de l'estat com Equo que, per exemple, aquesta setmana s'ha oposat a l'acord sobre la mineria per anar contra el medi ambient, tot i que el no acord hagués suposat deixar al carrer milers de treballadors, que es continués important (i cremant) carbó provinent d'altres paisos i sense cap pla concret alternatiu per aquests treballadors.
Veig, en aquest punt concret, més lògica la postura d'anar substituint aquestes indústries nocives per altres d'alternatives i anar recol·locant els treballadors abans que deixar-los al carrer.
Pels que ens considerem d'esquerres, l'ecologisme és un punt inseparable de la nostra condició de lluitadors per un món més just i sostenible. Per això, no podem acceptar com a compatible la defensa del medi ambient i les polítiques que van contra els drets de les persones.
Per tot plegat, demà a Alemanya només hi ha un vot possible per a les persones d'esquerres que ens oposem a les polítiques neoliberals, el vot a aquells que han fet, fan, i seguiran fent front a la canciller Merkel i no pactaran amb ella. Demà l'únic vot d'esquerres possible és Die Linke.
22 de març del 2010
TOTES les esquerres derroten Sarkozy a França
El sistema electoral francès a les regionals, que tampoc conec massa en profunditat, sembla donar representació a qui traspassi el 5% de vots i permet passar a la segona volta qui superi el 10%. Les esquerres, llevat d'alguna excepció, s'han presentat unides en un bloc anti-dretà. Això demostra una cosa: és més fàcil la unitat a la contra.
Per altra banda, s'ha de reconèixer a la veterana democràcia francesa el fet de ser això, una bona democràcia: tot i el seu populisme i l'anunciada patacada electoral, el president Sarkozy i la dreta governant tenen molt clares determinades línies vermelles que no es poden traspassar, i així, des de bon inici s'ha negat a qualsevol tipus de pacte, de cara a la segona volta, amb l'extrema dreta del FN.
L'exemple de pactisme de l'esquerra francesa, exemplificat bàsicament en la unitat de PS, Front de Gauche (PCF+PG) i Verts, també s'ha demostrat en un altre tipus de pactes a ressenyar. A la regió de Limousin (centre de França) s'havia constituït un interessant pacte a la primera volta: el Front de Gauche i l'NPA de Besancenot. Aquesta coalició, que agrupava l'esquerra transformadora francesa, va obtenir a la primera volta més del 13% dels vots. De cara a la segona volta sembla ser que al PS no li va agradar aquest nou pol transformador, i als pactes de cara a la segona volta va voler trencar-ho excloent l'NPA de la coalició o, com a molt, relegant-ho a llocs de les llistes de pràcticament impossible elecció. El FdG es va mantenir ferm en el seu pacte original i es va presentar, amb l'NPA i sense el PS, a la segona volta. Els resultats parlen per si sols: més del 19% dels vots. Independentment de pactes més globals per fer fora la dreta governamental, crec que l'èxit de la fórmula FdG+NPA ha de fer reflexionar l'esquerra transformadora francesa, i de retruc, l'espanyola.Si en el seu dia deia que Die Linke mostrava el camí, crec que el FdG i aliances més plurals el refermen.
5 d’octubre del 2009
El Pasok guanya a Grècia i KKE i Syriza resisteixen al vot útil
|
| 2009 | 2007 | 2004 | |||
|
| % | diputats | % | diputats | % | diputats |
| Pasok (socialdemòc) | 43,92 | 160 | 38,10 | 102 | 40,55 | 117 |
| ND (conservadors) | 33,48 | 91 | 41,84 | 152 | 45,37 | 165 |
| KKE (comunista) | 7,54 | 21 | 8,15 | 22 | 5.89 | 12 |
| Laos (ext. dreta) | 5,62 | 15 | 3,80 | 10 | 2,19 | 0 |
| Syriza (coalició d'esquerres) | 4,60 | 13 | 5,04 | 14 | 3,26 | 6 |
| Verds | 2,53 | 0 | 1,05 | 0 | - | - |
A Grècia, el comunista KKE i la coalició Syriza (membre del PEE) que venien d'uns grans resultats el 2007 (8,15% i 22 diputats, i 5,04% i 14 diputats respectivament), han resistit el fort ascens del Pasok i les ganes de desfer-se del govern conservador.
Segurament, i sense conèixer tan en profunditat la realitat interna d'aquests partits (Syriza, al igual que IU i EUiA, coalició de partits), tot apunta (com en el cas portuguès) a una situació de fortalesa organitzativa. Ens hi posem també nosaltres?
28 de setembre del 2009
Eleccions a Portugal i Alemanya: puja l'esquerra alternativa.
Aquí us deixo un quadre de resultats amb comparativa amb les darreres conteses electorals:
PORTUGAL
| 2009 | 2005 |
| PS | 36,56% | 96 | 45,03% | 121 |
| PSD | 29,09% | 78 | 28,76% | 75 |
| CDS/PP | 10,46% | 21 | 7,25% | 12 |
| BLOCO | 9,85% | 16 | 6,35% | 8 |
| DU | 7,88% | 15 | 7,54% | 14 |
PS: Partit Socialista; PSD: Partit Social-Demòcrata; CDS/PP: Centre Democràtic Social/Partit Popular; BLOCO d'ESQUERDA: Bloc d'Esquerres; CDU: Coalició Democràtica Unitària (Partit Comunista + Partit Verd)
ALEMANYA
| 2009 | 2005 | 2002 |
| CDU/CSU | 33,8% | 239 | 35,2% | 226 | 38,5% | 248 |
| SPD | 23,0% | 146 | 34,2% | 222 | 38,5% | 251 |
| FDP | 14,6% | 93 | 9,8% | 61 | 7,4% | 47 |
| DIE LINKE | 11,9% | 76 | 8,7% | 54 | 4,0% | 2 |
| GRÜNE | 10,7% | 68 | 8,1% | 51 | 8,6% | 55 |
CDU/CSU: Unió Demòcrata-Cristiana/Unió Social-Cristiana; SPD: Partit Social-Demòcrata; FDP: Partit Liberal; DIE LINKE: L'Esquerra; GRÜNE: Verds
2 de setembre del 2009
Die Linke mostra el camí
Diumenge passat tres landers alemanys celebraven eleccions, unes eleccions importants ja que eren l'avantsala de les eleccions federals (generals) que s'han de celebrar aquest mateix mes de setembre (dia 27). La gran majoria de mitjans, per no dir tots, centraven les seves informacions en els resultats que podia tenir el partit de la cancellera Merkel (CDU) i el segon partit, el social-liberal SPD, cosa estranya perquè a data d'avui no són competidors sinó socis. Cas a part, com és habitual, els mitjans del grup PRISA, que parlaven de passada dels verds (GRÜNE) i dels liberals (FDP), L'Esquerra (Die Linke) ni apareixia a les seves "informacions".
Doncs malgrat la decepció que puguin tenir al grup PRISA, els resultats electorals de diumenge deixen una imatge de veritable fortalesa de l'opció representada pels companys de Die Linke (wiki). Aquests són els resultats als tres Lander on es van celebrar eleccions:
| SARRE: |
|
|
|
|
|
| % vot 2009 | % vot 2004 | diput 2009 | diput 2004 |
| CDU | 34,5 | 47,5 | 19 | 27 |
| SPD | 24,5 | 30,8 | 13 | 18 |
| Die Linke | 21,3 | 2,3 | 11 | 0 |
| FDP | 9,2 | 5,2 | 5 | 3 |
| GRÜNE | 5,9 | 5,6 | 3 | 3 |
|
|
|
|
|
|
| SAXÒNIA: |
|
|
|
|
|
| % vot 2009 | % vot 2004 | diput 2009 | diput 2004 |
| CDU | 40,2 | 41,1 | 58 | 55 |
| SPD | 10,4 | 9,8 | 14 | 13 |
| Die Linke | 20,6 | 23,6 | 29 | 31 |
| FDP | 10 | 5,9 | 14 | 7 |
| GRÜNE | 6,4 | 5,1 | 9 | 6 |
| NPD (ext dreta) | 5,8 | 9,2 | 8 | 12 |
|
|
|
|
|
|
| TURÍNGIA: |
|
|
|
|
|
| % vot 2009 | % vot 2004 | diput 2009 | diput 2004 |
| CDU | 31,2 | 43 | 58 | 55 |
| SPD | 18,5 | 14,5 | 14 | 13 |
| Die Linke | 27,4 | 26,1 | 29 | 31 |
| FDP | 7,6 | 3,6 | 14 | 7 |
| GRÜNE | 6,2 | 4,5 | 9 | 6 |
| NPD (ext dreta) | 4,3 | ? | 0 | ? |
Dos dels landers en que es celebraven eleccions eren de l'est (antiga RDA), feu tradicional del PDS i un de l'oest (Sarre) on històricament PDS i Die Linke no tenien tan bons resultats. L'expectacular resultat de Die Linke al Sarre s'ha de matisar per ser aquest land feu i casa d'Oskar Lafontaine, líder carismàtic de la social-democràcia alemanya (subrayo social-democràcia, no social-liberalisme), primer de l'SPD i després del WASG (Alternativa Electoral pel Treball i la Justícia Social, fundadora també de Die Linke). Tot i així, els resultats de vints i gairebé trentes per cents generen, als que som els seus socis (al PEE) i aliats naturals a Catalunya (EUiA) i l'estat (IU), una gran enveja i alegria.
Vista la situació actual de l'esquerra transformadora a l'Europa Occidental, que actualment (excepte potser Portugal) aspira a resultats entre el 5-8%, quin és el secret de la continua pujada de Die Linke?
Bé, jo crec que de secret no n'hi ha. Die Linke va copiar el model ideat per Convocatòria per Andalusia i ràpidament imitat per IU a l'estat i la primera IC a Catalunya. El PDS tenia molt difícil créixer fora dels seus feus orientals, i el WASG, partit nou format per sindicalistes i ex-SPD d'esquerres, no tenia estructura potent per desbancar l'hegemonia de l'SPD.
És l'exemple d'unió de les esquerres plurals. Esquerres i punt, sense hegemonismes, sense veritats absolutes. Comunistes, socialistes, social-demòcrates... units en un programa de justícia social i lluita contra les desigualdats generades pel capitalisme.
Però, per què Die Linke avança mentre que una formula similar com IU no pot ni imaginar actualment resultats equivalents, ni tan sols als seus feus històrics? Bé, hem de ser optimistes amb Die Linke però tampoc podem llençar les campanes al vol. És un partit nou que ara començarà a haver de prendre decisions: entrar o no a determinats governs per a desbancar la CDU, més protagonisme de determinats dirigents... Això li pot comportar disputes internes que poden frenar i/o reduir el gran espai electoral que estan assolint. Espero que aquestes disputes les puguin solucionar de manera democràtica i sense provocar crisi ni trencaments. Si és així, crec que tenim Die Linke per estona.
Igual que els companys alemanys van comprendre que l'esquerra transformadora és plural i ha de ser incloent i no excloent; igual que van entendre que cap partit sobra, però que tampoc pot tenir cap mena de dret natural a manar (i sinó ser oposició); igual que han sabut donar encaix intern i extern als seus millors líders (vinguessin del partit majoritari o no); en definitiva, igual que han sabut crear una gran alternativa política i electoral d'esquerres, representant de la pluralitat de l'esquerra alemanya, espero que no deixin perdre tot aquest capital per les petites misèries de la política. Després costa molt tornar a recuperar l'espai perdut, oi que sí IU?
17 d’abril del 2008
Los conservadores y los verdes pactan gobernar Hamburgo
"Ayer, el primer ministro del sureño Estado federado de Baden-Würtemberg, Günther Oettinger (CDU), declaró al diario Bild sus inclinaciones por una coalición de Gobierno entre su partido y Los Verdes, preferible según dijo a un nuevo pacto con los socialdemócratas (SPD). En Baden-Würtemberg conviven gigantes industriales y vanguardia tecnológica con un arraigado conservadurismo social y medioambiental"
És aquest un exemple de pragmatisme i de modernitat de l'esquerra(¿?) transformadora? Està vist que qualsevol cosa abans que governar amb els antiquats i empestats de Die Linke (partit alemany que més està pujant). Es diu que ara IU es troba en un punt d'inflexió i que haurà de decidir per quin camí polític vol avançar. Jo almenys em sento molt més identificat amb el recorregut polític fet per l'Oskar Lafontaine que per Joschka Fischer. M'estalvio fer més comentaris...
Es veu que el ja famós escot de la Merkel fa perdre el sentitaquí podeu llegir l'article de "El País" sencer

