Die Linke mostra el camí

Diumenge passat tres landers alemanys celebraven eleccions, unes eleccions importants ja que eren l'avantsala de les eleccions federals (generals) que s'han de celebrar aquest mateix mes de setembre (dia 27). La gran majoria de mitjans, per no dir tots, centraven les seves informacions en els resultats que podia tenir el partit de la cancellera Merkel (CDU) i el segon partit, el social-liberal SPD, cosa estranya perquè a data d'avui no són competidors sinó socis. Cas a part, com és habitual, els mitjans del grup PRISA, que parlaven de passada dels verds (GRÜNE) i dels liberals (FDP), L'Esquerra (Die Linke) ni apareixia a les seves "informacions".
Doncs malgrat la decepció que puguin tenir al grup PRISA, els resultats electorals de diumenge deixen una imatge de veritable fortalesa de l'opció representada pels companys de Die Linke (wiki). Aquests són els resultats als tres Lander on es van celebrar eleccions:

SARRE:
	% vot 2009	% vot 2004	diput 2009	diput 2004
CDU	34,5	47,5	19	27
SPD	24,5	30,8	13	18
Die Linke	21,3	2,3	11	0
FDP	9,2	5,2	5	3
GRÜNE	5,9	5,6	3	3
SAXÒNIA:
	% vot 2009	% vot 2004	diput 2009	diput 2004
CDU	40,2	41,1	58	55
SPD	10,4	9,8	14	13
Die Linke	20,6	23,6	29	31
FDP	10	5,9	14	7
GRÜNE	6,4	5,1	9	6
NPD (ext dreta)	5,8	9,2	8	12
TURÍNGIA:
	% vot 2009	% vot 2004	diput 2009	diput 2004
CDU	31,2	43	58	55
SPD	18,5	14,5	14	13
Die Linke	27,4	26,1	29	31
FDP	7,6	3,6	14	7
GRÜNE	6,2	4,5	9	6
NPD (ext dreta)	4,3	?	0	?

Dos dels landers en que es celebraven eleccions eren de l'est (antiga RDA), feu tradicional del PDS i un de l'oest (Sarre) on històricament PDS i Die Linke no tenien tan bons resultats. L'expectacular resultat de Die Linke al Sarre s'ha de matisar per ser aquest land feu i casa d'Oskar Lafontaine, líder carismàtic de la social-democràcia alemanya (subrayo social-democràcia, no social-liberalisme), primer de l'SPD i després del WASG (Alternativa Electoral pel Treball i la Justícia Social, fundadora també de Die Linke). Tot i així, els resultats de vints i gairebé trentes per cents generen, als que som els seus socis (al PEE) i aliats naturals a Catalunya (EUiA) i l'estat (IU), una gran enveja i alegria.

Vista la situació actual de l'esquerra transformadora a l'Europa Occidental, que actualment (excepte potser Portugal) aspira a resultats entre el 5-8%, quin és el secret de la continua pujada de Die Linke?
Bé, jo crec que de secret no n'hi ha. Die Linke va copiar el model ideat per Convocatòria per Andalusia i ràpidament imitat per IU a l'estat i la primera IC a Catalunya. El PDS tenia molt difícil créixer fora dels seus feus orientals, i el WASG, partit nou format per sindicalistes i ex-SPD d'esquerres, no tenia estructura potent per desbancar l'hegemonia de l'SPD.
És l'exemple d'unió de les esquerres plurals. Esquerres i punt, sense hegemonismes, sense veritats absolutes. Comunistes, socialistes, social-demòcrates... units en un programa de justícia social i lluita contra les desigualdats generades pel capitalisme.

Però, per què Die Linke avança mentre que una formula similar com IU no pot ni imaginar actualment resultats equivalents, ni tan sols als seus feus històrics? Bé, hem de ser optimistes amb Die Linke però tampoc podem llençar les campanes al vol. És un partit nou que ara començarà a haver de prendre decisions: entrar o no a determinats governs per a desbancar la CDU, més protagonisme de determinats dirigents... Això li pot comportar disputes internes que poden frenar i/o reduir el gran espai electoral que estan assolint. Espero que aquestes disputes les puguin solucionar de manera democràtica i sense provocar crisi ni trencaments. Si és així, crec que tenim Die Linke per estona.
Igual que els companys alemanys van comprendre que l'esquerra transformadora és plural i ha de ser incloent i no excloent; igual que van entendre que cap partit sobra, però que tampoc pot tenir cap mena de dret natural a manar (i sinó ser oposició); igual que han sabut donar encaix intern i extern als seus millors líders (vinguessin del partit majoritari o no); en definitiva, igual que han sabut crear una gran alternativa política i electoral d'esquerres, representant de la pluralitat de l'esquerra alemanya, espero que no deixin perdre tot aquest capital per les petites misèries de la política. Després costa molt tornar a recuperar l'espai perdut, oi que sí IU?