18 de febrer del 2008

QUÈ GRAND-es ALMUDENA!

Si Almudena, ets una gran escriptora i a més una gran persona. Quan molts dels teus companys del món intel·lectual, sí aquests que fa quatre dies donaven suport públic a IU, ara canvien de jaqueta, tu continues fidel a allò que sempre has defensat.

Corren temps difícils per IU. Atrapada sota la pesadíssima llosa del bipartidisme, d’una injustíssima llei electoral i, perquè no reconèixer-ho, dels propis errors, IU tractarà aquestes eleccions de mantenir el tipus i d’influir en el PSOE per fer-ho girar a l’esquerra. I és precisament quan les enquestes diuen que IU ha deixat de ser un cavall guanyador que aquests intel·lectuals compromesos canvien de muntura i es posen les celles de ZP. Les celles il·legalitzadores de partits, les celles regaladores de xecs, les que abaixen els impostos als rics, les que festegen amb els progressistes de CiU...

Però tu no, tu no canvies la muntura. I el que és millor, no t’amagues.

Gràcies per la columna d’avui al País, Almudena, gràcies a persones com tu YO TAMBIÉN CREO.


Qué pena

ALMUDENA GRANDES 18/02/2008

Yo creo, primera persona del presente de indicativo del verbo creer. Yo creo, también del verbo crear. Me levanto todas las mañanas a las siete y media, como los creadores que prefiere Rajoy. No lo hago por gusto, sino por mor de la maternidad, concepto que está muy de moda en este gran mercado persa de ayudas y rebajas donde se celebra la precampaña, y de los horarios de la escuela pública, que ya estaría bien que se pusiera de moda alguna vez. Soy, por tanto, una creadora que cree. En la utilidad de mi voto, por ejemplo. Quizás porque nunca he sido miedosa. Ni en lo que creo del verbo creer, ni en lo que creo del verbo crear.

Ahora que ya está claro que la campaña electoral se va a polarizar en una sola dirección, porque la socialdemocracia se va al centro, el centro a la derecha y la derecha a la extrema derecha, yo creo que alguien tiene que ocupar la izquierda, dejar de hacer regalos con el dinero de todos y dedicarse a defender los espacios públicos, que aseguran el bienestar de los más débiles. Yo creo que nada es más útil. ¿Soy ingenua? No. Sé que mi voto vale la cuarta parte que un voto al PSOE o al PP, pero eso no tiene nada que ver con la ingenuidad. Eso es sólo injusto.

Yo creo, y creo en la utilidad de las causas justas. Por eso no me afecta que muchos creadores a los que admiro, algunos a los que quiero, y hasta un hermano mayor, anden por ahí poniéndose cejas postizas. Lo que sí me hace daño es que, en lugar de pedir el voto a Zapatero y atacar de paso al enemigo, digan que pretenden orientar a los votantes de izquierdas que no saben a quién elegir. O sea, que no miran al PP, sino a IU. Desde que lo leí, me siento como una niña bajita, gordita y con gafas, amenazada en el patio por los grandullones del cole, no sea que se me ocurra crecer medio centímetro o ponerme lentillas. Qué feo. Y qué pena.

2 comentaris:

David Peña ha dit...

Hola,

Me he permitido enlazar éste artículo en mi blog. En estos momentos, en el que parece que o eres del PSOE o eres del PP. Siempre es bueno leer artículos como éste, de Almudena.

Un saludo

Anònim ha dit...

Molt be, Iñaki, mentre hi hagi gent com l'Almudena a Espanya i gent com tu a Osona, no tot està perdut. Per tant, el 9-M, el vot útil de veritat és aquest que mira a l'esquerra, i no pas al centre com els de les celles postisses.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails