Vaig veure el debat ja començat, però sembla que no em vaig perdre gaire cosa, ja que diuen les cròniques que la part més avorrida va ser la primera (déu n’hi do!).Els participants eren de sobres coneguts i realment van sorprendre molt poc, i em refereixo tant al fons del discurs com a la forma. Tothom va anar a llençar el discurs de campanya i no es va aprofundir gaire en res. El problema no crec que sigui dels candidats, sinó dels aparells dels partits que imposen unes condicions que acaben matant el debat.
Duran va actuar com si fos Duran. Un senyor de dretes tranquil i educat al que només se li escalfa la sang quan parla del model de família (del seu model és clar). Se li veia més còmode en el paper de moderador que de candidat. És un senyor que et pot donar pel sac, però això sí, amb tota l’educació del món.
Ridao va fer una exposició correcta. En Ridao havia vingut com a convidat a alguna de les Assemblees Nacionals d’EUiA i haig de dir que diu les coses d’una manera que m’agrada, i no sóc l’únic que ho diu. Ahir, però, el vaig veure massa encotillat. Li faltava frescor, i a diferència d’altres ocasions em va semblar una mica seriós i fins i tot avorrit. Crec que va destacar molt més quan va entrar en el cos a cos amb la senyora del PP i sobre tot amb Duran. En un debat més obert hauria lluït molt més.
En Joan Herrera tot el contrari. Independentment que, com és lògic, em trobi molt més proper al seu discurs, el vaig veure una mica accelerat. Volia dir masses coses en poc temps i donava la sensació d’atropellar-se. Crec que també va destacar en el cos a cos amb la senyora del PP i amb Duran. Penso que va anar de menys a més i diria que, fins i tot, va acabar el debat d’una manera brillant.
La senyora del PP (que fa honor al seu nom) em va resultar insuportable i impertinent. Va fer el discurs que representa l’ala més dura del PP (no només del català, sinó també de l’espanyol). Potser m’esperava alguna picadeta d’ull als sectors més centristes per a mirar de captar vots de CiU i PSC, però no, va ser la Dolors Nadal de sempre. L’única cosa que em va sobtar quan la vaig veure (era qui parlava quan vaig encendre la tele) va ser el bolígraf que duia a les mans. Sóc jo, o no penseu també vosaltres que era immens. Vaig haver de comprovar que la cadena a la que estava connectat era realment TV3, perquè amb aquell artefacte a les mans vaig dubtar si no estaria veient una cadena d’aquelles que fan les pel·lícules calentes dels divendres a la nit.
L’únic candidat@ que va destacar va ser la Carme Chacón. Mai m’havia agradat la manera de parlar, però l’actuació d’ahir va ser per a emmarcar. Ja no sabia si em parlava una candidata (la nº1 per Barcelona!! ) o una assistenta de vol. La imatge de les assistentes de vol que t’assenyalen les portes d’emergència dels avions abans de enlairar no em va marxar del cap en tot el debat. Una noia ZP que no s’amaga, sempre amb la imatge d’aplicada de la classe. Però ahir li van donar per tot arreu, i cada vegada que li posaven contra les cordes només sabia dir que l’únic que es debatia era si governaria ZP o Rajoy, i si un govern de Rajoy seria preferible per als catalans. Fins i tot, i segons avançava el debat, va anar agafant tics xulescos. En definitiva, una candidata a l’alçada de la campanya de PSC/PSOE, una candidata que només va proposar el vot de la por. I a sobre aquí guanyaran de carrer. País...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada