Aval judicial a l'explotació laboral dins l'UE

Us enllaço aquest interesantíssim post de la companya Àngels Martínez Castells. Recull una sentència del Tribunal Europeu de Justícia de Luxemburg en que es legitima l’obtenció de plusvàlues empresarials basades en la subcontractació en empreses de països pobres que ofereixen als seus treballadors condicions econòmiques i laborals indignes.

El cas és l’adjudicació de la construcció d’una presó a una empresa privada alemanya pel lander de la Baixa Saxònia. En les bases de la licitació s’especificava el compromís escrit de pagar als treballadors el salari de conveni d’Edificis i Obres Públiques d’aquest lander alemany. L’empresa alemanya subcontracta en una empresa polonesa que paga als seus treballadors només el 46% del salari marcat pel conveni. Aquests treballadors s’han de traslladar a viure a Alemanya per fer l’obra.
El TJ de Luxemburg diu que “Cap llei estatal pot exigir per escrit la igualtat salarial per adjudicar un concurs públic.” De manera clara s’està carregant una directiva europea que diu que si una empresa trasllada por motius laborals als seus treballadors a un altre país de la Unió Europea, l’Estat d’acollida els hi ha de garantir les seves mateixes lleis, convenis i salari mínim.

Us recomano llegir les conclusions que d’aquest cas fa la companya Àngels Martínez. Com sempre l’Àngels dóna en el clau i explica de manera clara i entenedora cap a on ens està portant l’americanització de l’economia europea.
Si l’UE serveix per esborrar d’un cop de ploma les conquestes socio-laborals aconseguides per la classe treballadora d’alguns estats membres, algú s’estranya del rebuig francès i holandès a la reforma constitucional que proposava avançar en la liberalització econòmica i empresarial? És democràtica l’UE? No havíem quedat que quedava rebutjat el projecte de constitució europea? Així doncs, per què sempre ens volen colar els gols per la porta de darrera sense escoltar l’opinió democràtica dels ciutadans? L’any vinent hi ha eleccions europees. Ens quedarem a casa com volen molts dirigents europeus i els lobbys empresarials? Jo no.

Una última reflexió per l’anàlisi. La sinistralitat en les obres promogudes pel Departament basc de Vivenda suposen una tercera part en comparació a les del sector arran d’un pacte signat el 2005 entre el govern basc i els sindicats. Intervindrà el TJ luxemburguès per anul·lar aquesta regulació i continuar promovent la subcontractació?