La pluja refresca les idees

Fa exactament una setmana escrivia una entrada titulada “Pluges contra l’excepcionalitat del transvasament”. El títol ho deia tot, les pluges, i sobre tot l’abundant neu acumulada, eren raó suficient per a replantejar-se l’excepcionalitat que marca el decret de la sequera. L'idea era, no podem calcular l'aigua que cal per arribar a maig de 2009?

Sempre hem acompanyat les plataformes de defensa del territori i molt especialment la que reclama una nova cultura de l’aigua. Sempre hem reclamat que l’opinió dels experts en la matèria s’havia de tenir en compte. I tot això no ho vam fer (com d’altres) per mirar de desgastar el govern de torn, ho vam fer per convicció. Ara ha arribat a semblar que ens sumàvem a la coral que senyalava els contraris al transvasament com a insolidaris que actuaven amb radicalisme no entenent la situació d’excepcionalitat. I això no és així. Persones com a Pedro Arrojo van acceptar la possibilitat de fer un mini-transvasament d’urgència, però no de l’Ebre, ni de la capçalera del Segre, sinó de la part baixa del riu lleidatà. L’única resposta que se’ls va donar, sense entrar a la qüestió tècnica, és que era més car.

Després va començar a ploure i nevar, i va fer-ho amb abundància. L’aigua envasada als pantans va passar del 21 al 36% i molts experts es van qüestionar l’excepcionalitat del transvasament, entre ells Pedro Arrojo. Resposta: el transvasament no està en discussió.

Dijous EUiA de les Terres de l’Ebre va demanar a la direcció nacional d’EUiA fer les gestions pertinents per aturar les obres d’interconnexió de xarxes. I va haver-hi receptivitat. Dissabte el senador d’EUiA, Joan Josep Nuet, penjava al seu bloc el comunicat dels companys ebrencs amb un títol del tot eloqüent: “El transvasament no necessari... torna la raó”.

Ara els embassaments han augmentat la seva capacitat en un 3%. Les últimes pluges, o potser la imatge d’algun pantà desembassant aigua, ha fet que les veus critiques dins d’EUiA, ICV i inclús ERC hagin augmentat. Algunes amb més fortuna que d’altres, veure el curiós “quan es garanteixi el risc zero de patir restriccions” d’en Gillot. Sobre aquesta qüestió, com que no vull ficar-me en un jardí de flors satíriques en remeto a una magnifica entrada publicada avui mateix, al seu bloc, pel company Xevi Bardolet. Però, ha canviat realment alguna cosa amb les últimes pluges? La realitat és que no. Ara alguns reclamen el mateix que es reclamava fa deu dies, i és que es pregunti als experts si tenim prou aigua per arribar a maig de 2009. Crec que l'única diferència consisteix en que ara sí que s'està disposat a acceptar la resposta a la pregunta.

Però hi ha un corcó que es remou i encara fa de guardià de la canonada: el PSC. I això per mi és una prova més que em reafirma en la meva oposició al(s) transvasament(s). Els (pseudo)socialistes volen el transvasament com a una obre estructural i no d’emergència. Ja no hi ha ministra Narbona que emprenyi i ZP ha comprovat que en unes generals Catalunya no els passa comptes.

A veure si continua plovent i se li acaben refrescant les idees a més gent. I no em refereixo només a les idees anti-transvasistes...