Vagi pel davant que considero els jocs malabars d'en Saura per la capital del regne com a una cagada de mida considerable. I és una cagada perquè penso que SÍ que es trenca la unitat de les forces polítiques catalanes a Madrid.
Per suposat que ICV no ha negociat el model de finançament en solitari (només faltava!), però de vegades la forma té tanta importància com el fons. No s'ha negociat el fons (el model) però la imatge donada davant el govern espanyol és lamentable. Una de les forces que havíem d'oferir els partits catalans era la unitat d'acció (o d'actuació), i tant prenent iniciatives unilaterals, com a retirant-les a les primeres de canvi, s'afebleix aquesta unitat.
Així doncs, coincideixo plenament amb l'opinió que sobre el tema va donar el company David Montilla.
Però si desafortunada considero l'actuació del conseller Saura, la resposta d'altres partits em sembla exagerada, forçada i per sobre de tot, hipòcrita. Em refereixo bàsicament als que més soroll han fet, CiU i ERC.
Haver de sentir recriminacions d'aquells que van trencar una unitat d'acció molt més important, la de l'Estatut, pactant amb ZP la pujada del llistó competencial per després, amb una foto indigna de testimoni, tornar-ho a deixar tal i com estava amb l'únic objectiu d'arribar al govern, sembla demagògic (fins i tot per a CiU). Però en fi, estan a l'oposició i aquestes actituds se'ls hi han d'entendre.
Lo dels republicans és menys comprensible. Val que tenen problemes interns, però aquesta agressivitat envers un soci de govern mosqueja. El que ja et fa caure de cul a terra és alguna de les raons donades, i més venint de qui venen. Informava ahir El Periòdico que: El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i diversos consellers d'ERC han recriminat avui al conseller Joan Saura que confongués les seves responsabilitats en el govern català amb les de partit quan va pactar amb el Govern que el finançament s'acordaria en tres mesos (veure notícia)
Home, té o no té nassos? Ell, President en funcions de la Generalitat quan va anar a Perpinyà a aconseguir la pau mundial començant per Euskadi. Ell, que mentre estava baixant del cotxe oficial amb que va anar-hi, ens deia que només ho havia fet com a president d'ERC. Ell, pobre màrtir, que va patir l'assetjament de la caverna mediàtica madrilenya. I ell, obligat a ser candidat al Congrés sota el crit "Parlant la gent s'entén". Sí, ara és ell qui recomana separar les responsabilitats de govern de les de partit... Inaudit!
ZP ja sap com dur un procés negociador amb els partits catalans. Només s'ha de fixar en la negociació de l'estatut: no fer res, deixar-nos solets que ja ens fotrem les garrotades entre nosaltres mateixos... Lamentable TOTS plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada