Tracte de favor espanyol envers Catalunya

Aquest acudit d'en Toni Batllori a "La Vanguardia" d'avui expressa de manera fefaent la mentalitat de bona part de la societat espanyola envers Catalunya. La seqüència dels fets seria la següent:

1. Catalunya aporta bona part de la seva renta a la solidaritat amb d'altres pobles i regions de l'estat espanyol.
2. Aquesta aportació sovint provoca injustícies. Per exemple, Catalunya abans de l'anivellament fiscal (any 2008) ocupava el 3r lloc de l'estat en renta per càpita. Després de l'anivellament va passar al 11è lloc. Catalunya té taxes d'atur semblants a la mitjana espanyola.
3. L'estat té un deute milionari amb Catalunya en matèria d'infraestructures i del Fons de Competitivitat. Dilluns Zapatero es va comprometre a desbloquejar 750 milions d'euros de deutes pendents en infraestructutes corresponents a l'any... 2008!
4. La "solidària Catalunya" ha hagut d'endeutar-se per tal de complir amb els seus ciutadans. Som solidaris amb l'estat i nosaltres hem d'endeutar-nos.
5. Aquests deutes comencen a véncer i Catalunya no podrà fer-hi front. I l'estat continua sense pagar el deute que té amb Catalunya...
6. Per a poder fer front a aquests deutes, Catalunya solicita que li deixin emetre més deute public. És a dir, Catalunya no demana diners a ningú. Catalunya demana poder fer un préstec que haurà de tornar amb interessos.
7. Altres CCAA qualifiquen el fet que Catalunya hagi de tornar a endeutar-se, per a continuar sent solidària amb algunes d'aquestes mateixes CCAA, com a un tracte de favor. Vaja, quin gran favor...!
   

Conclussió final: Artur Mas no ha aconseguit res de l'estat, però ha tornat venent una victòria que els enemics de Catalunya aprofiten per a atacar-la. Aquesta pel·lícula ja em sona...

Carod-Rovira: de màrtir a inquisidor

Vagi pel davant que considero els jocs malabars d'en Saura per la capital del regne com a una cagada de mida considerable. I és una cagada perquè penso que SÍ que es trenca la unitat de les forces polítiques catalanes a Madrid.
Per suposat que ICV no ha negociat el model de finançament en solitari (només faltava!), però de vegades la forma té tanta importància com el fons. No s'ha negociat el fons (el model) però la imatge donada davant el govern espanyol és lamentable. Una de les forces que havíem d'oferir els partits catalans era la unitat d'acció (o d'actuació), i tant prenent iniciatives unilaterals, com a retirant-les a les primeres de canvi, s'afebleix aquesta unitat.
Així doncs, coincideixo plenament amb l'opinió que sobre el tema va donar el company David Montilla.

Però si desafortunada considero l'actuació del conseller Saura, la resposta d'altres partits em sembla exagerada, forçada i per sobre de tot, hipòcrita. Em refereixo bàsicament als que més soroll han fet, CiU i ERC.
Haver de sentir recriminacions d'aquells que van trencar una unitat d'acció molt més important, la de l'Estatut, pactant amb ZP la pujada del llistó competencial per després, amb una foto indigna de testimoni, tornar-ho a deixar tal i com estava amb l'únic objectiu d'arribar al govern, sembla demagògic (fins i tot per a CiU). Però en fi, estan a l'oposició i aquestes actituds se'ls hi han d'entendre.
Lo dels republicans és menys comprensible. Val que tenen problemes interns, però aquesta agressivitat envers un soci de govern mosqueja. El que ja et fa caure de cul a terra és alguna de les raons donades, i més venint de qui venen. Informava ahir El Periòdico que: El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i diversos consellers d'ERC han recriminat avui al conseller Joan Saura que confongués les seves responsabilitats en el govern català amb les de partit quan va pactar amb el Govern que el finançament s'acordaria en tres mesos (veure notícia)
Home, té o no té nassos? Ell, President en funcions de la Generalitat quan va anar a Perpinyà a aconseguir la pau mundial començant per Euskadi. Ell, que mentre estava baixant del cotxe oficial amb que va anar-hi, ens deia que només ho havia fet com a president d'ERC. Ell, pobre màrtir, que va patir l'assetjament de la caverna mediàtica madrilenya. I ell, obligat a ser candidat al Congrés sota el crit "Parlant la gent s'entén". Sí, ara és ell qui recomana separar les responsabilitats de govern de les de partit... Inaudit!

ZP ja sap com dur un procés negociador amb els partits catalans. Només s'ha de fixar en la negociació de l'estatut: no fer res, deixar-nos solets que ja ens fotrem les garrotades entre nosaltres mateixos... Lamentable TOTS plegats.

Ara jo també faré demagògia (en resposta a Javier Caso)

A la darrera entrada del bloc del company Javier Caso es realitza alguna afirmació molt exemplificadora de determinats comentaris que s'estan fent últimament sobre Catalunya i la revisió del model de finançament que des d'aquí es reclama de manera gairebé unànime.
Crec que fins i tot es frega la pura demagògia. M'explico:

Una línia d'argumentació que exposa el company Caso és que el dèficit en serveis públics (ell es centra en el sanitari) podia pal·liar-se amb una reducció significativa de la despesa pressupostària en matèries, que segons ell, són prescindibles. Gastar-se diners en cultura, llengua, TV pública, etc, és malbaratar recursos que bé podrien anar destinats a la sanitat o educació (imagino que educació en castellà). Em sorprèn aquesta línia d'argumentació venint d'una persona d'esquerres.
Seguint aquesta visió, potser nosaltres hauríem de renunciar a invertir en una TV pública, a defensar la nostra llengua, a invertir en cultura... i continuar contribuint amb el 10% del nostre PIB per a que CCAA receptores de solidaritat puguin tenir TV autonòmiques pròpies, seleccions esportives. O per a que la TV pública estatal pugui competir amb les privades pels drets del futbol (visca "la roja"!!!), que l'Institut Cervantes obri una nova seu a l'Àrtic...
Realment l'estat i les CCAA del sud necessiten la nostra solidaritat? Però si l'acabaran malbaratant en televisions, cultura, instituts de promoció del castellà, etc. Increïble!

Una altra cosa en la que s'insisteix Caso (perdoneu el joc paraules), és en la gran sort que tenim els catalans de poder tenir indústries contaminants (Otro tema que se suele olvidar es el relativo a la contaminación. Para que Cataluña tenga industrias es necesario que otros territorios de España carezcan de ellas, pues los compromisos medioambientales contraídos por España los pagamos unos y de ellos se benefician otros.) Company, vista la bona predisposició del poble d'Extremadura, t'asseguro que m'alegraria que el govern català i l'espanyol signessin un acord pel traspàs de les nuclears situades en territori català a Extremadura, i pel mateix preu us donaríem també la petroquímica de Tarragona i la MAT. Algunes CCAA (Euskadi, Navarra, Cantàbria, Rioja) ja han demostrat que no calen nuclears, ni d'altres agressions mediambientals, per a no ser deficitàries. Ah! però tampoc donen el 10% del PIB...

Un argument que m'ha deixat de pedra: el dèficit sanitari. Solució: austeritat pressupostària. Austeritat a càrrec de les nòmines dels funcionaris. El company Caso segur que és un noi molt d'esquerres, però si us plau, que no hagi de negociar mai un conveni col·lectiu (almenys a la meva empresa).
De fet, ja posats podríem fer una comparativa dels sous de tots els funcionaris de la Generalitat i del govern d'Extremadura. I no sols dels funcionaris, comparem els salaris mitjos de tots els treballadors. Segur que el diferencial en favor dels catalans és considerable. Però, perquè no comparem també els imports de les hipoteques que hem de pagar? O és que val igual un pis a Badajoz, Mérida o Càceres que a L'Hospitalet, Badalona o Sabadell? (poso exemples de ciutats "obreres"). Paguem els mateixos impostos per les nostres cases, cotxes...? I omplir la nevera, val igual?

I per últim, destaco un apartat del post en que davant la possibilitat que els diputats del PSC no votin els pressupostos de l'estat deixa caure les possibilitats d'un govern de coalició (concentració) a l'estil d'alemanya. També parla d'un acord entre forces estatals per a la reforma de la llei electoral imposant la circumscripció única estatal. Bé, lo del govern de coalició PP-PSOE millor no comentar-ho. No crec que sigui una possibilitat desitjable per a la major part de militants d'IU i en general per a la gent d'esquerres (tot i que penso que no suposaria un gran canvi en les polítiques practicades fins ara per en ZP...).
En quan a la reforma de la llei electoral. Carai company, això m'ho hauries d'explicar més poc a poc perquè no l'entenc. Està més que comprovat que una reforma en aquest sentit no perjudica, sinó tot el contrari, els partits nacionalistes. Els únics perjudicats serien PP i PSOE, ja que s'acabaria amb la sobrerrepresentació que tenen les províncies amb menor població (entre elles, les extremenyes). Imagino que la proposta va lligada a posar un límit percentual per a poder entrar al Congrés. Parles de les eleccions europees. Bon exemple, allà els partits nacionalistes s'uneixen per a poder obtenir representació. Creus que ara no ho farien? Ah! i lo millor de tot: dius que IU i UPyD colaborarien en aquest despropòsit. IU! que té actualment un 3,80% dels vots (contant els d'ICV-EUiA) i UPyD que en té un 1,20%. Moltes vegades a IU no fem les coses massa bé, però modificar la llei electoral per a passar a ser força extraparlamentària...
Un poquito de por favor, company!

Finançament, solidaritat territorial i nacionalisme (de dretes, per suposat)

El tema del finançament autonòmic, especialment arrel l'aprovació de l'Estatut i posterior publicació de les balances fiscals, ha aixecat una considerable polseguera al nostre país i a l'estat espanyol. Sobre aquesta qüestió, i volent deixar de banda declaracions més o menys afortunades d'un costat i d'altre de l'Ebre, m'agradaria fer alguna consideració, com a resposta a alguna afirmació també feta des d'espais polítics amics de l'estat espanyol.

La solidaritat territorial
Durant molts anys s'han estat fent campanyes perquè l'estat espanyol cedís el 0'7% del PIB a la solidaritat amb d'altres persones més necessitades del tercer món. A data d'avui, i després de moltes mentides i retards, aquest objectiu encara no s'ha assolit. L'estat no s'ho pot permetre, diuen, sense posar en risc el finançament de les polítiques socials.
Catalunya cedeix el 10% del seu PIB a la solidaritat interregional. Quan des d'aquí diem que si no es replanteja el finançament autonòmic determinades polítiques socials a Catalunya es poden veure (de fet ja s'estan veient) afectades se'ns tracta d'insolidaris. El 10% del PIB!

Conservadors
Demanar el replantejament del finançament autonòmic, a més de cosa d'insolidaris, és de conservadors. Ara es diu amb total alegria i convenciment que el que passa a Catalunya és que nosaltres, el PSC, ERC i ICV hem assumit el discurs nacional-conservador de CiU.
Potser sí, potser som conservadors (igual que tots el nacionalistes, llevat dels espanyols, es clar) per no voler que els nostres fills estudiïn en barracons, o per no voler llistes d'espera excessives a la sanitat. Som 1'5 milions de catalans més, vinguts en la seva majoria de la pobresa, i els serveis públics estan saturats. Jo no considero ser insolidari voler uns serveis públics decents. Era el govern espanyol qui presumia de superàvit, no el català. Caldria recordar-ho.
Es clar, diuen, com que els catalans us gasteu els diners en polítiques lingüístiques, TV autonòmiques, etc, no podeu invertir els diners necessaris en serveis bàsics...
D'entrada és bastant inusual que els destinataris de la solidaritat demanin explicacions a qui aporta recursos. Van demanar mai Espanya o Portugal explicacions a Alemanya del destí del seu PIB per a exigir-li més solidaritat? Té nassos que se'ns digui que ens gastem recursos en TV autonòmiques, polítiques lingüístiques, etc, quan moltes d'aquestes CCAA "menys riques" també gasten recursos en seleccions esportives (partits de Nadal) i TV pròpies (per a potenciar la seva llengua pròpia?).

Nacionalisme
No només ens ha contagiat CiU el seu conservadurisme, sinó també el seu nacionalisme. Com és possible sinó que partits d'esquerra renunciïn a la solidaritat?
Ja he comentat abans que l'esquerra catalana, almenys en la que milito, no ha renunciat mai (ni renunciarà) a la solidaritat. Però tampoc renunciarem mai a que els nostres ciutadans puguin gaudir dels serveis públics essencials.
És curiós, se'ns critica per reclamar un millor finançament propi: són nacionalistes! Potser rebríem més comprensió de molts companys d'esquerres espanyols si actuéssim com a veritables internacionalistes i proposéssim cedir el PIB català als pobles del tercer món. O és que aquestes persones no necessitarien més aquests recursos que la majoria de ciutadans de l'estat?
Finalment la qüestió SÍ és el nacionalisme. Els catalans hem de ser solidaris perquè som espanyols, punt. S'ha de contribuir a la caixa comuna (la espanyola), i si diem que no estem d'acord amb l'actual repartiment se'ns titlla d'insolidaris i nacionalistes=conservadors.
Un extremeny, andalús o asturià que en la negociació del model de finançament reclami millors condicions per a la seva comunitat (els seus ciutadans en definitiva) mai serà titllat de nacionalista, un català o basc sí.

Si us plau companys, només reclamo un mínim de coherència. Només demano que no se'ns digui que no podem reclamar un millor finançament per als serveis públics dels nostres ciutadans perquè tenim TV autonòmica i fem polítiques en defensa de la nostra llengua. Crec que aquestes afirmacions són demagògiques. Igual de demagògiques que dir que el 10% del PIB català serveix per a finançar els "èxits patrios" als JJOO i la deficitària TV pública que els retransmet.
És fàcil afirmar que tots els catalans que reclamem un millor finançament som
nacionalistes=conservadors, però nosaltres cedim un 10% del PIB per a solidaritat, mentre que l'estat no arriba a l'1%. Solidaritat unilateral basada en pertànyer a un país/estat... És això el que s'entén per internacionalisme?

Lluís Suñé: ni apadrinaments, ni linxaments

Ahir vaig fer, igual que sempre, una repassada per la premsa digital i vaig comprovar com una de les notícies de portada era la polèmica creada (artificialment, o no) pel post, o millor dit per la foto triada al post, del bloc del company Lluís Suñé sobre l'apadrinament d'aquella canalla d'Extremadura. La meva opinió és que:

La Forma

Desafortunada. Crec que la fotografia triada és de mal gust. Personalment, no puc compartir aquest dubtós sentit de l'humor amb persones que puguin ser objecte de la solidaritat per viure situacions de necessitat. No poden ser, ni són responsables dels problemes que pugui tenir Catalunya i la seva població, o de les mentides d'en ZP.
Dit això, segurament també hauran estat de molt mal gust moltes de les fotografies que he posat jo, o molts altres blocaires, als seus blocs respectius. Igual que poden ser de mal gust per a moltes persones algunes de les portades i continguts de publicacions com "El Jueves". Veig incomprensible que la majoria de la gent, inclús molts companys de l'esquerra, vegin bé la reacció de la Junta d'Extremadura. Era una injustícia i un atac a la llibertat d'expressió la denúncia a "El Jueves" per ofendre la monarquia i no l'és la denuncia per una foto de la que en Lluís ni tan sols és l'autor?
És pitjor aquesta foto que els anuncis radiofònics del PP d'Andalusia sobre l'estatut? o els boicots? o els comentaris de la premsa (tota, excepte potser Público) espanyola sobre Catalunya, el seu govern, l'estatut...? O el manifest per la unitat de la llengua comuna? És més respectuosa la foto que penjo aquí sota? Algú recorda alguna polèmica creada sobre la mateixa (i va aparèixer a un diari!!)?

aquesta foto on es mostra població andalusa no l'ha feta un català, però sí un nacionalista

El fons

Fa molt poc temps es parlava dels 6 milions de catalans. Ara som 7,3 milions. La majoria persones arribades de països del tercer món, pobres, sense recursos. Em resulta increïble que la millora del finançament de Catalunya, que té com a una de les seves justificacions el nombre de població que hi viu, sigui criticat per determinades CCAA. Si no tenim millor finançament com donarem cobertura sanitària, educativa i d'altres serveis socials al milió i mig de persones de més que ens ho demanen?
Sento dir contínuament (tema balances fiscals) que els impostos no els paguen els territoris, sinó els individus. Tenen raó, però els serveis que s'han de donar amb els impostos recaptats sí que els han de prestar els territoris (via administracions corresponents). Si els ciutadans de Catalunya paguem els nostres impostos aportant una quantitat "X" a les arques de l'estat i després la nostra administració no té recursos suficients per a prestar determinats serveis perquè els diners retornats són clarament inferiors, és insolidària la nostra queixa? És solidari ser insolidari amb els teus ciutadans?
Des de que es va crear el govern tripartit a Catalunya s'estan construint més escoles que mai, però també hi ha més nens que mai estudiant en barracons. Ja fa temps l'exPresident de la Junta d'Extremadura va qualificar el sistema educatiu de la seva comunitat com un dels millors de l'estat. A Catalunya, també des de que governa el tripartit, s'han abaixat les llistes d'espera a la sanitat. Tot i així continuem tenint una de les més altes de l'estat. El President de la Junta de Castella La Manxa presumeix de tenir un dels millors sistemes sanitaris de l'estat, pràcticament sense llistes d'espera. Imagino que a les espanyes tothom coneix ja el sistema ferroviari i el servei que ens ofereix RENFE, és igual el de Madrid? Per què no podem gaudir d'autovies gratuïtes com a moltes altres CCAA?

Molts, a l'estat, encara pensen que a Catalunya lliguem els gossos amb llonganissa. Però la realitat és que bona part de la població pateix dificultats i els recursos per a oferir serveis públics cada vegada han anat minvant més. Som ressentits, ploramiques? És injust reclamar una revisió del sistema de solidaritat? Extremadura, Andalusia, Castella La Manxa... estan com fa trenta anys? Catalunya segur que no.

Lluís, no puc compartir la forma com has expressat idees semblants a les meves. Però el que tampoc puc compartir és el linxament del que has estat objecte des de tota la premsa (la de dretes i la que diu que és d'esquerres) de l'estat. El País informava ahir, acumulant proves contra Suñé, que al seu bloc sortia amb una bandera independentista, que criticava la monarquia, Tele 5...
En fi, un separatista antimonàrquic. I és regidor d'ABG, grup format per gent de les EPM, d'ICV i d'EUiA. Eps!!! ICV, soci al Congrés d'IU. Eps!!!!! EUiA referent català d'IU. Una prova més que IU és una organització separatista que vol trencar Espanya des de dins. Us recordeu el que escrivia al darrer post sobre les teories conspiratives del Grup PRISA. Hi ha alguna diferència entre aquestes teories i les que llença El Mundo sobre les intencions de ZP de trencar Espanya? Em sap greu que companys espanyols entrin al joc d'aquests interessats. Mare meva! que arriben a ser de perillosos els blocs!!!

PD: Lluís Suñé ja s'ha disculpat, me n'alegro. Ara espero que s'estengui l'exemple, a Catalunya encara les esperem...