El bipartidisme de "El País" en hores baixes

Per desgràcia el bipartidisme és una realitat. En una societat en que la consciència política, i les ganes d'adquirir-la, són mínimes els partits majoritaris tenen molt de guanyat. És com aquell a qui no interessa el futbol, ni el segueix, però quan arriba el Madrid-Barça es veu en cor d'opinar i prendre partit.

Que la majoria de mitjans de comunicació estan al servei d'interessos polítics i econòmics, al marge de la tasca purament informativa, també és una realitat. D'aquesta manera, al igual que al món del futbol els grans mitjans esportius segueixen gairebé en exclusiva a Madrid o Barça, en el món de la informació política la majoria de mitjans de tirada estatal prenen partit pels dos grans partits i, cada vegada més, estan al seu servei.

El diari més venut a l'estat que, fins fa molt poc, portava en la portada un "Diario Independiente..." sap que la diversitat política perjudica els interessos del partit que li atorga un tracte de favor. Fa temps que ataquen, directament o de maneta indirecta (ignorant-les), les opcions polítiques que poden restar possibilitats als seus "amos". Així, és habitual veure a les enquestes d'aquest grup mediàtic resultats en que només apareixen les dues principals forces polítiques. Enquestes tan "fiables" en les que, ni tan sols, surt la fitxa tècnica.

Aquest passat cap de setmana la credibilitat d'aquest diari va baixar uns quants esgraons més. Van tornar a oferir una enquesta on només oferien la intenció de vot de dos partits, però potser el que no s'esperaven és que aquests dos partits només tinguessin una intenció de vot de 2/3 part s de l'electorat, és a dir, el que va respondre un 30% dels consultats, que no van optar per PPSOE, va ser ignorat. Una nova lliçó de periodisme independent...

"El País", diari progressista

Si, l'òrgan d'expressió oficial del PSOE, el diari líder El País, ha tornat a donar-nos una mostra del que entenen al grup PRISA per progressisme. Després de la seva sintonia amb els colpistes que van intentar enderrocar el govern veneçolà, després de les seves diatribes contra Correa, Morales, etc; ara l'objectiu del seu progressisme són els seus mateixos treballadors.
Els treballadors de El País van decidir en assemblea anar a la vaga per a protestar per l'externalització de l'àrea de publicitat del diari. La decisió va ser adoptada per àmplia majoria, 422 vots a favor, 76 en contra i 10 en blanc. Poc després de la decisió d'anar a la vaga, la direcció del diari va treure un article en que revelava el cost salarial de la plantilla. Els treballadors van respondre amb una nota en que afirmaven que la vaga no és per motius salarials, sinó pel desig de preservar els llocs de treball.
Segons informen, la vaga està tenint un seguiment majoritari, només els redactors en cap i el personal amb contractes a punt de vèncer (i que per tant, pateixen xantatge amb les renovacions contractuals) estan assistint a la feina. Representants del Comitè d'Empresa han afirmat que el Grup PRISA està pensat imprimir el diari d'aquest cap de setmana en tallers externs i que de ser així, presentaran una denúncia per no respectar el dret a la vaga.

Ja veieu, el diari PSOEgressista fent servir treballadors i empreses externes per a rebentar vagues. Què serà el següent? Contractar matons a sou, a l'estil Chicago, per a apallissar els vaguistes?
Ja sabeu, si algú troba aquest cap de setmana El País als kioskos, que no el compri. Tampoc obriu la seva web, és una petició que ens fan des del Comitè d'Empresa del diari.

Lluís Suñé: ni apadrinaments, ni linxaments

Ahir vaig fer, igual que sempre, una repassada per la premsa digital i vaig comprovar com una de les notícies de portada era la polèmica creada (artificialment, o no) pel post, o millor dit per la foto triada al post, del bloc del company Lluís Suñé sobre l'apadrinament d'aquella canalla d'Extremadura. La meva opinió és que:

La Forma

Desafortunada. Crec que la fotografia triada és de mal gust. Personalment, no puc compartir aquest dubtós sentit de l'humor amb persones que puguin ser objecte de la solidaritat per viure situacions de necessitat. No poden ser, ni són responsables dels problemes que pugui tenir Catalunya i la seva població, o de les mentides d'en ZP.
Dit això, segurament també hauran estat de molt mal gust moltes de les fotografies que he posat jo, o molts altres blocaires, als seus blocs respectius. Igual que poden ser de mal gust per a moltes persones algunes de les portades i continguts de publicacions com "El Jueves". Veig incomprensible que la majoria de la gent, inclús molts companys de l'esquerra, vegin bé la reacció de la Junta d'Extremadura. Era una injustícia i un atac a la llibertat d'expressió la denúncia a "El Jueves" per ofendre la monarquia i no l'és la denuncia per una foto de la que en Lluís ni tan sols és l'autor?
És pitjor aquesta foto que els anuncis radiofònics del PP d'Andalusia sobre l'estatut? o els boicots? o els comentaris de la premsa (tota, excepte potser Público) espanyola sobre Catalunya, el seu govern, l'estatut...? O el manifest per la unitat de la llengua comuna? És més respectuosa la foto que penjo aquí sota? Algú recorda alguna polèmica creada sobre la mateixa (i va aparèixer a un diari!!)?

aquesta foto on es mostra població andalusa no l'ha feta un català, però sí un nacionalista

El fons

Fa molt poc temps es parlava dels 6 milions de catalans. Ara som 7,3 milions. La majoria persones arribades de països del tercer món, pobres, sense recursos. Em resulta increïble que la millora del finançament de Catalunya, que té com a una de les seves justificacions el nombre de població que hi viu, sigui criticat per determinades CCAA. Si no tenim millor finançament com donarem cobertura sanitària, educativa i d'altres serveis socials al milió i mig de persones de més que ens ho demanen?
Sento dir contínuament (tema balances fiscals) que els impostos no els paguen els territoris, sinó els individus. Tenen raó, però els serveis que s'han de donar amb els impostos recaptats sí que els han de prestar els territoris (via administracions corresponents). Si els ciutadans de Catalunya paguem els nostres impostos aportant una quantitat "X" a les arques de l'estat i després la nostra administració no té recursos suficients per a prestar determinats serveis perquè els diners retornats són clarament inferiors, és insolidària la nostra queixa? És solidari ser insolidari amb els teus ciutadans?
Des de que es va crear el govern tripartit a Catalunya s'estan construint més escoles que mai, però també hi ha més nens que mai estudiant en barracons. Ja fa temps l'exPresident de la Junta d'Extremadura va qualificar el sistema educatiu de la seva comunitat com un dels millors de l'estat. A Catalunya, també des de que governa el tripartit, s'han abaixat les llistes d'espera a la sanitat. Tot i així continuem tenint una de les més altes de l'estat. El President de la Junta de Castella La Manxa presumeix de tenir un dels millors sistemes sanitaris de l'estat, pràcticament sense llistes d'espera. Imagino que a les espanyes tothom coneix ja el sistema ferroviari i el servei que ens ofereix RENFE, és igual el de Madrid? Per què no podem gaudir d'autovies gratuïtes com a moltes altres CCAA?

Molts, a l'estat, encara pensen que a Catalunya lliguem els gossos amb llonganissa. Però la realitat és que bona part de la població pateix dificultats i els recursos per a oferir serveis públics cada vegada han anat minvant més. Som ressentits, ploramiques? És injust reclamar una revisió del sistema de solidaritat? Extremadura, Andalusia, Castella La Manxa... estan com fa trenta anys? Catalunya segur que no.

Lluís, no puc compartir la forma com has expressat idees semblants a les meves. Però el que tampoc puc compartir és el linxament del que has estat objecte des de tota la premsa (la de dretes i la que diu que és d'esquerres) de l'estat. El País informava ahir, acumulant proves contra Suñé, que al seu bloc sortia amb una bandera independentista, que criticava la monarquia, Tele 5...
En fi, un separatista antimonàrquic. I és regidor d'ABG, grup format per gent de les EPM, d'ICV i d'EUiA. Eps!!! ICV, soci al Congrés d'IU. Eps!!!!! EUiA referent català d'IU. Una prova més que IU és una organització separatista que vol trencar Espanya des de dins. Us recordeu el que escrivia al darrer post sobre les teories conspiratives del Grup PRISA. Hi ha alguna diferència entre aquestes teories i les que llença El Mundo sobre les intencions de ZP de trencar Espanya? Em sap greu que companys espanyols entrin al joc d'aquests interessats. Mare meva! que arriben a ser de perillosos els blocs!!!

PD: Lluís Suñé ja s'ha disculpat, me n'alegro. Ara espero que s'estengui l'exemple, a Catalunya encara les esperem...

Però, què li ha fet l'esquerra al grup PRISA?

Aquest grup de des-informació que el seu dia va posar tots els mitjans al seu abast per a situar al centre de l'actualitat política la ja famosa "pinza" amb l'objectiu d'evitar que l'esquerra pogués menjar-li terreny a l'opció social-liberal que ells defensaven i defensen, com deia aquests defensors a ultrança del pitjor felipisme, han posat el seu punt de mira al lloc on precisament l'esquerra està plantant cara de manera més clara i decidida al neoliberalisme imperant: Amèrica Llatina.

A continuació us deixo un parell d'enllaços que he aconseguit gràcies als blocs de dos companys d'I Love IU.
El primer el trobo al bloc del company Kaneda. La cadena SER entrevista a un defensor del cop d'estat contra Chávez, William Cárdenas, i el professor de filosofia Carlos Fernández Liria en relació a la visita de Chávez a l'estat espanyol. En un moment de l'entrevista Liria parla dels suports al cop d'estat i entre aquests suports cita el grup PRISA. L'imparcial entrevistadora surt en defensa aferrissada de la seva empresa (quina treballadora més fidel) i finalment acaba expulsant de males maneres Liria de l'entrevista. En quan a les opinions del colpista Cárdenas, NO COMMENT.
Aquí podeu escoltar la "peculiar" entrevista:


L'Hugo Martínez Abarca recull al seu bloc la notícia de l'alliberament amb una fiança inusualment baixa d'una ciutadana de San Lorenzo del Escorial (Madrid). Aquesta senyora, segons s'ha sabut, és mediadora en conflictes com Iraq, Palestina, Sàhara i... Colòmbia. Però molts mitjans li van penjar el qualificatiu d'Ambaixadora de les FARC a l'estat espanyol. Ni un senyor amb una imaginació tan desenvolupada com el jutge Garzón va trobar cap prova per a penjar-li cap acusació per terrorisme. Els mitjans, després de fer-se ressò de la versió policial, callen. Bé, no tots callen, El País insisteix en la teoria conspirativa. Proves PRISístiques: aquesta ciutadana explicava en un correu com podien anar a viure a Espanya els fils del dirigent (ja mort) de les FARC Raúl Reyes. I resulta que un d'ells ja viu a Itàlia! Més proves del País: a aquesta ciutadana no li agradava que li toquessin el seu ordinador personal; i que segons testimonis (veïns) marxava de casa al matí i tornava al vespre. Im-pressionant. Ep! no deixeu de llegir que encara no acaba aquí la teoria conspirativa del País. Sabeu qui és l'advocat de la ciutadana de l'Escorial? Doncs l'Enrique Santiago, sí el destacat dirigent d'IU, que segons la informació del diari progressista (¡!) no es va voler entrevistar amb Reyes però... era amic de l'acusada. Toma ja! Enrique Santiago, o sigui IU, amics de les FARC. Us recomano la lectura del post de l'Hugo que explica la teoria conspirativa molt millor que jo. No us ho perdeu, deixen Jiménez Losanos com si fos us pobre principiant en això de les teories conspiratives.