10 de setembre del 2008

Obrer, resisteix fort!!!

treballadors de La Vitri

La Vitri de Torelló presenta concurs de creditors, antigament suspensió de pagaments. La Seat tanca un dels torns, el de nit, torn que ocupava 500 treballadors. La Ford acomiada treballadors, la GM també. El ja conegut concurs de creditors de Fadesa. És la crisi!

La seqüència dels fets és aquesta, i parlo amb coneixement de causa!, un empresari (per exemple de la construcció) guanya diners a esportes, per guanyar molts més diners s'endeuta amb una entitat financera per a aconseguir més terrenys, el sector immobiliari peta. Les entitats financeres deixen de refinançar deutes garantides amb bens que ja no valen el que valien. L'empresari es presenta a l'entitat (sense amagar que té un gran cotxe i un nivell de vida envejable) i diu que no té diners i no pot pagar (l'empresa, no ell, és clar!). L'entitat financera diu que no pot refinançar-li més el deute i que ha de respondre, i l'empresari amenaça amb el ja conegut concurs de creditors. Un xantatge en tota regla!

la història es repeteix... Treballadors de la SEAT en defensa dels seus llocs de treball

Qui acaba pagant? Els de sempre, com no! Els treballadors! L'empresari marxa a casa amb el seu cotxe últim model. Alguna argúcia legal deixarà els seus bens resguardats del concurs. Quan les coses anaven bé no tenia cap problema en ficar la mà a la caixa de l'empresa, o cobrar en negre, i quan van malament ningú no posa un euro de la seva butxaca. I concurs de creditors...

Vaig néixer amb una crisi, la del 73, i vaig créixer en una família víctima de la brutal reconversió P$oecialista del sector industrial basc. Tot plegat m'ha fet venir el record d'aquells dies als carrers d'Euskadi, Astúries, Andalusia... Dies en que els treballadors es defensàvem, resistien, tenien la consciència i solidaritat de que pequen els empresaris. Dies en que arrossegaven els sindicats... Foc, tiradors... Realment, no era tant fàcil tancar una empresa.

I entre records, i gairebé sense adonar-me, he començat a taral·lejar aquesta magnífica cançó del grup basc Hertzainak (wiki), "Eutsi gogor" (resisteix fort). Parla d'això, de la resistència obrera davant la injustícia. La primera versió (1985) va aparèixer al disc, "hau dena aldatu nahi nuke" (m'agradaria canviar tot això), menta els treballadors de la mítica lluita contra el tancament d'Euskalduna.
Aquesta segona versió (1991), gairebé idèntica però potser menys dura en quan al so, va aparèixer al disc compartit amb La Polla Records (wiki) i Potato "11 años de lucha contra el paro", i al recopilatori de singles "mundu berria daramagu bihotzean" (portem un nou món al cor) de 1999.



"EUTSI GOGOR!!!"
Altxatu haiz betiko orduan leku berdinera joateko berriz / autobusean ez dut ohiturazko aurpegia, / aurre egitera hoa inoiz ez bezala / betikoen kontra inoiz ez bezala, / betikoen kontra baina inoiz ez bezala / Buzo, kasko, musuzapiak aurpegian / sua ta kea eutsi langileria!!! / tuerkak gomazko piloten kontra / Lehen bokadilloa zeramaten poltsikoak, / orain askoz ere aztunagoak dituk... / gasola behar duk, azkar hustu motor hori! / Barril atzean gogor ari dira oraindik / Akabazak, tapa botilak, kabuendio! Zelan pasa da hori! / Akabazak estalizak ongi! / Ez pentsa ezer, ordua duk eta, ez duk ezer behar, soilik suertea / jo! Joxe Mari, apuntatu ongi,sua emaiok! Rekonbertizak! / Sua emaiek! Rekonbertitzak! Sua emaiek! Rekonbertizak...!

"RESISTEIX FORT!!!"
T’has aixecat a l’hora de sempre per anar de nou al mateix lloc / a l’autobús no tens la cara de costum, / avui et partiràs com mai, contra els de sempre, però com mai / Monos de treball, cascs, mocadors a la cara, / foc i fum, amunt els treballadors!!! / femelles contra pilotes de goma / Les butxaques on abans portaves l’entrepà / ara et pesen més... / fa falta gasolina, ràpid! buida aquest motor! / darrere dels barrils resisteixen forts encara / acaba ja! Tapa les ampolles! Kagüen Dios! Com ha passat aquesta! / Acaba ja! amaga’t bé! / No pensis en res, és el moment, ja no necessites gens, només una mica de sort / dóna-li Joxe Mari, apunta bé, dóna’l foc! Reconverteix-lo! / Dóna’ls foc! Reconverteix-los! Dóna’ls foc! Reconverteix-los...!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Iñaki, en algun cas deus tenir raó però no criminalitzis col·lectius. D'empresaris com de treballadors n'hi ha de més legals i de menys, oi?
Jo he estat a les dues bandes i també he vist que a vegades l'empresari té una responsabilitat social i un compromís amb la seva feina i el seu equip que amb textos com el teu d'avui no fas justícia.

Iñaki Escudero Vázquez ha dit...

Estimat anònim,
escriure sobre temes generals sempre pot portar a generalitzacions. Si el que penses és que és una generalització exagerada, haig de dir-te que jo no ho crec.
Quan no hi ha crisi, els beneficis exorbitants no se'ls en porten els treballadors, les avantatges que tenen és poder treballar i consumir més.
Quan les coses van mal dades, en un 99,9% dels casos són ells qui paguen la destrossa. Últimament estic veient molts casos de persones que passen a l'atur, que el seu dia es van emmerdar i ara ho estan perdent absolutament tot. Encara no he vist cap cas d'un empresari que es quedi absolutament sense res, al carrer.
En el sector de la construcció (millor dir la promoció immobiliària) el tema és sagnant. Molta gent que va guanyar el que va voler (especulant amb un bé de primera necessitat) ara diu que no pot pagar, tanquen el xiringuito i cap a casa... Quan trigaran en tornar a muntar una altra empresa? Sí, el que trigui en passar el mal moment.

Si el que vols dir és que hi ha empresaris que també ho poden perdre tot i passar-les canutes, totalment d'acord. Però el meu escrit no es referia al forner del barri, ni al paleta que es va posar d'autònom. Em referia als senyors que manen a la Ford, la SEAT, Fadesa, i algun empresari de la comarca als que podem veure encara amb una bona casa i un bon cotxe queixant-se de la crisi mentre sopen a un bon restaurant.

El que em treu de polseguera es veure com molts que van guanyar quantitats indecents, ara no volen posar part del seu patrimoni sobre la taula per passar el mal tràngol. Ah! que són ben parides les S.L.

Sí, encara queden empresaris que estan aguantant el tiró i jugant-se-la. Crec que he sigut el suficientment clar (en quan al "modus operandi") a l'escrit com per que no es donin per al·ludits.

Ah, sí, criminalitzo. Però no a cap col·lectiu en concret, sinó al sistema econòmic en conjunt. És el sistema qui dóna "oportunitats", la resta només es qüestió d'escrúpols.

Salut, i gràcies per llegir i participar al bloc...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails