De la il·lusió i l'aclaparadora responsabilitat a la il·lusió i l'aclaparadora alegria, del compromís per un món millor per a les generacions presents i futures a l'obligació d'un millor món per a la propera generació.
Ser pare canvia la perspectiva. Ja no val estar convençut de la injustícia d'un sistema que deixa morir de gana els nens, que els fa ser soldats o que els assassina impunement. Ara em resulta insuportable veure patir canalla, sigui per culpa del "sistema econòmic imperant" o d'uns assassins. Ara no puc separar, de la gran alegria i orgull de veure créixer els meus fills i celebrar els seus aniversaris, el pensament en tots aquells nens (i els seus pares) que no podran celebrar més aniversaris.
No podem admetre més nens, com l'Ekaitz, morts i en caixes de fusta, no podem estar quiets davant nens abrasats per bombes il·legals (si és que n'hi ha de legals).
Hi ha motius més que suficients per desitjar un món més just. Però jo, des de fa quatre anys, tinc un motiu inapel·lable.
Avui celebraré amb alegria una data fabulosa, única. Un somriure d'ells fa oblidar-ho tot, però ara penso en els nens de Gaza que avui fan, o haurien de fer, 4 anys...
4 comentaris:
Una preciosa entrada. Mis felicitaciones papá, y por supuesto a Ekaitz.
TE diré una cosa, esa sensación que te embarga no se acaba nunca, ellos crecen y crecen y tu con ellos, pero lo que crece es tu angustia por no poder ofrecerles menos injusticias, menos miseria, menos aberraciones.
Una vez más FELICIDADES.
Jo també vaig ser pare per primera vegada al 2005 i subscric tot allò que dius.
Moltes felicitats!
Moltes felicitats, company. És el millor de la vida, el que més t'omplirà i el que més et farà patir. El que és segur és que tindreu poc temps per aburrir-vos d'ara endavant!
(Jo en tinc tres, un "independent" i dos adolescents vestits d'Iron Maiden i amb mig kilo de cadenes per butxaca!
Carles.
@Liber: Gracias Liber! No poder acabar con la injusticia más que angustiarme me cabrea. Lo que sí me angustia es que un día se me acaben las ganas de seguir peleando (de momento no lo veo en el horizonte), o que no sepamos dirigir los objetivos de la pelea y nos acabemos cargando los instrumentos de lucha que tenemos. No me gustaría ser un nostálgico de esos que recuerdan las maravillosas organizaciones que tuvieron y no supieron defender. Un abrazo!
@Ignacio: Vaja, així doncs va ser bona collita la de 2005... Salut!
@Carles: No, realment no ens avorrim gaire (el petit té 21 mesos). En quan a la vestimenta dels fills, que vols que et digui... fa poc jo no vestia gaire millor. Pensa que podrien anar amb una samarreta del Madrid o amb una camisa blau cel com les que porten els de "Noves Generacions", jejeje!
Gràcies a tots tres pels vostres comentaris i per compartir amb mi aquest dia de felicitat!
Publica un comentari a l'entrada