Presidenta sense bikini ni preservatius

Avui, el diari global de propaganda del PSOE torna a entrevistar la Presidenta del Parlament basc, Arantza Quiroga. Realment aquesta entrevista em deixa bastant perplex, no tant pel seu contingut, com pel fet mateix que se li torni a fer. Just abans de ser proposada per al càrrec, el diari global ja la va entrevistar, mostrant a les clares la seva línia de pensament (línia bastant plana per cert). L’única raó que vaig trobar per aquella entrevista va ser una possible intenció de boicotejar la seva elecció com a Presidenta del Parlament (una ultra-conservadora presidenta del Parlament amb un govern teòricament d’esquerres). Realment la ja coneguda frase del preservatiu, i la seva admiració per l’Opus Dei no li deixava gaire més espai a la dreta. Ara, poques setmanes més tard, tornen a entrevistar-la i, la ja Presidenta, torna a deixar ben clar que això de centre reformista és una cosa per a tous com Aznar i Acebes, ella conservadora a ultrança. Mai posaria en bikini, i de joveneta (com si ara ja no ho fos, amb 35 anys – cony la meva edat!-) no buscava nuvi, sinó marit... M’estranya. M’estranya que un cop s’ha consumat el fet abominable de tenir una ultra de Presidenta del Parlament basc, gràcies al PSE, El País continuï recreant-se en aquesta senyora i deixant a les clares les companyies de Patxi López.

Quiroga (centre) i Semper (dreta) es banyen vestits i, imagino, sense preservatiu

Sempre vaig saber que Arantza Quiroga i el seu col·lega, Borja Semper, arribarien lluny en política. A tots dos els coneixia, a banda de ser irundarres com jo, de la facultat de Dret de Donosti. Eren els anys 90, quan ETA va marcar com a objectiu prioritari els càrrecs electes del PSOE i PP. Semper era més jove, però la Quiroga era de la mateixa edat i un parell de cursos vam coincidir en la mateixa classe. Tots dos estaven en primera línia a l’hora d’organitzar les concentracions contra els atemptats (Ordóñez, Caso...). Concentracions a les que havies d’anar tant si com no: pressions a professors per a suspendre les classes i als companys de classe per assistir-hi (sempre sota l’amenaça, en cas contrari, de simpaties amb ETA). Recordo una vegada en que uns quants en lloc d’anar al bar de la facultat ens vam quedar a classe durant la concentració (i contra-concentració de l’esquerra abertzale) per a deixar ben clar que passàvem de tot tipus de pressions d’una i d’altra banda. A la tornada, les mirades d’alguns organitzadors, entre ells la Quiroga, va ser de tot menys amable. Començava el “amb nosaltres o amb ETA”, us en recordeu?. Aquí, aquests dos “trepes” van començar la seva pujada a l’escalafó del PP basc, no era estrany veure’ls en primera línia juntament amb Mayor Oreja, Iturgaitz o Aznar. Semper, després de passar com a president de Noves Generacions es va instal·lar a l’ajuntament d’Irun com a cap del PP i tinent d’alcalde gràcies a un pacte de govern amb el PSE, casualitats? Arantza Quiroga, també de la mà del PSE, sembla que pot arribar més amunt. Mentre tant, Mayor Oreja fa campanya per a les europees i sembla mantenir diferències insalvables amb els candidats del PSOE, entre ells Ramon Jauregi, número 2 i ex-secretari general dels socialistes bascos en època de Mayor Oreja. 

Si, les diferències entre PSOE i PP semblen insalvables...