Curses de braus i correbous

La discussió en seu parlamentària de la ILP que demana la supressió de les curses de braus en territori català està deixant a la vista l'absurditat de determinats sectors del nacionalisme, tant espanyol com català.
Els que ens oposem al maltractament animal, ho fem perquè considerem que aquests animals són subjectes de drets. El dret bàsic és que cap bèstia pugui ser maltractada per divertiment del personal, evitar el patiment gratuït d'un animal.
Aquí podem enllaçar amb un tema que sol entrar en conflicte: hem de prioritzar els drets per sobre de la tradició, o no? Que un animal pateix en aquest tipus de festivitats és més que evident. Hi ha diferents graus de patiment, depenen lo bèstia que sigui la festa, però el patiment hi és. En una societat occidental del segle XXI com és la nostra, és admissible assumir el patiment d'un animal per diversió o tradició? Crec que la resposta només pot ser que no.
Això semblava tenir-ho clar una gran majoria de la societat catalana i, dels seus representants al Parlament, respecte les curses de braus. Les raons dels defensors de les curses de braus són precisament la tradició i la festa, o sigui, que tradició i festa passen pel davant del patiment d'un animal. Determinats polítics nacionalistes (espanyols), bàsicament del PP i C's, però també del PSOE, al·leguen motius patriòtics: volen l'abolició de les curses, no per ser una tradició bàrbara, sinó per ser una tradició espanyola. I per ser una tradició espanyola s'han de defensar.

Aquestes reflexions, pròpies d'un nacionalista, em semblaven del tot absurdes. Però van arribar d'altres nacionalistes (ara catalans), bàsicament de CiU, però també d'altres partits, que els hi van donar la raó. Aquests grups s'oposen a les curses de braus, però a la plegada diuen que s'han de defensar els correbous. Motius? Doncs que els correbous són una tradició catalana molt estesa per una part del país (sud). O sigui, que en el cas d'una tradició espanyola aquesta no és pot imposar al patiment d'un animal, però en el cas d'una tradició pròpia sí.
També s'al·lega que en un cas l'animal mor i en l'altre, la majoria de les vegades, no. Reitero, la tortura i el patiment no estan solament en la mort, en definitiva als escorxadors maten molts animals que després ens mengem, sinó en la forma: fer patir un animal amb l'únic objectiu del divertiment dels aficionats.
Jo m'oposo tant a les curses de braus com als correbous, pels mateixos motius en tots dos casos. Espero que tots els patriotes i tradicionalistes em sàpiguen disculpar...