Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EEUU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EEUU. Mostrar tots els missatges
21 de març del 2011
7 de desembre del 2010
Enemic públic número 1
Per descobrir-nos els secrets que els nostres governants democràtics volien amagar...
9 de novembre del 2010
El món occidental retractat al Sàhara
La salvatjada perpetrada pel Marroc contra el poble sahrauí ha deixat al descobert les vergonyes i la hipocresia occidental. El militarisme dels EUA, acompanyat per la submissió europea, que es posa al servei de la desmembració iugoslava, o que maxaca el poble afganès per a posar al capdavant de l’estat un corrupte que acaba pactant amb els talibans, o que desfà l’estat iraquià en busca d’armes imaginàries i petroli real, aquest militarisme no serveix per al Marroc.
Marroc és aliat i té carta blanca per fer totes les bestieses que vulgui. I la vergonya espanyola que va prometre un referèndum fa... 35 anys!!! i que ara posa en el mateix nivell de responsabilitat els agressors i les víctimes.
El Sàhara és un poble oblidat, fins i tot més que el palestí. Quina grandíssima hipocresia! On són ara els llibertadors? Què farà la decrèpita monarquia espanyola agermanada amb l’alauita? I, a sobre, els “estats democràtics” ens continuaran donant lliçons de moral i pacifisme.
Tota la solidaritat, des d’aquesta bitàcora, al poble sahrauí en la seva lluita. És totalment legítim que facin servir tots els mitjans al seu abast, TOTS, per a defensar-se de l’agressió marroquina.
Han escrit del tema des de l'esquerra:
Marroc és aliat i té carta blanca per fer totes les bestieses que vulgui. I la vergonya espanyola que va prometre un referèndum fa... 35 anys!!! i que ara posa en el mateix nivell de responsabilitat els agressors i les víctimes.
El Sàhara és un poble oblidat, fins i tot més que el palestí. Quina grandíssima hipocresia! On són ara els llibertadors? Què farà la decrèpita monarquia espanyola agermanada amb l’alauita? I, a sobre, els “estats democràtics” ens continuaran donant lliçons de moral i pacifisme.Tota la solidaritat, des d’aquesta bitàcora, al poble sahrauí en la seva lluita. És totalment legítim que facin servir tots els mitjans al seu abast, TOTS, per a defensar-se de l’agressió marroquina.
Han escrit del tema des de l'esquerra:
- http://angelsmcastells.
nireblog.com/post/2010/11/08/ sahara-nuestra- responsabilidad-nuestro-deber - http://ventanasdelfalcon.
blogspot.com/2010/11/ protestemos-por-el-sahara.html - http://cerosalaizquierda.
blogspot.com/2010/11/intifada- en-el-sahara-occidental.html - http://desdelacantera.
blogspot.com/2010/11/ concentracion-urgente-en-la- embajada-de.html - http://saramulet.blogspot.com/
2010/11/las-autoridades- marroquies-expulsan.html - http://www.hoipoi.net/webs/
nuet/?p=555&utm_source= feedburner&utm_medium=feed& utm_campaign=Feed%3A+ ElBlocDeJoanJosepNuet+%28El+ Bloc+de+Joan+Josep+Nuet%29 - http://rafa-almazan.blogspot.
com/2010/11/genocidio-de- marruecos.html - http://luisangelaguilar.
blogspot.com/2010/11/iu- denuncia-la-agresion-marroqui- al.html - http://bosquedebrocelandia.
wordpress.com/2010/11/09/ muerte-en-el-sahara-silencio- en-espana/ - http://www.sotoencameros.net/
2010/11/concentracion-sahara- libre.html - http://ceronegativo.net/2010/
11/09/fotos-de-la- concentracion-por-un-sahara- libre-en-madrid/
26 d’octubre del 2010
La UE i Cuba
Denunciava ahir el ministre de defensa francès la nul·la voluntat dels països europeus en crear un sistema comú de defensa europeu. Es queixava el ministre que a molts països europeus ja els hi està bé l'actual 'status quo' de subordinació i dependència dels EUA.
Aquest és un exemple del ridícul constant al que ens tenen acostumats els països de l'UE en el que a política exterior es refereix. Davant l'evidència de la cobertura donada a les tortures a l'Iraq són incapaços de aixecar, encara que sigui mínimament, la veu contra el soci americà, ens el contrari, assenyalen qui ha tingut els 'pebrots' de denunciar aquesta agressió als drets humans. Tampoc van ser capaços de sancionar l'estat francès per la deportació de ciutadans europeus de raça gitana, subratllo: deportacions d'europeus per motius de raça, us sona?. No s'han sancionat, ni tan sols cridat a consultes a l'ambaixador americà, per la vergonya de les presons de tortura de la CIA en sol europeu. Ni pels segrestos de ciutadans d'origen àrab en territori europeu portats a terme per la mateixa CIA...
Europa negocia i té relacions normalitzades amb la Xina, el Marroc que assassina sahrauís, la Rússia que assassina txetxens, les tiranies àrabs del golf... Però amb Cuba no. Amb Cuba mantindran la 'posició comuna' ideada pel gran demòcrata Aznar. I és que Cuba s'ha de democratitzar. No està bé que Cuba mantingui encara a la presó persones pagades pels EUA i condemnades en judici, però no hi ha cap problema en que el bon amic americà hagi mantingut, i encara mantingui, a una presó (en territori ocupat cubà) persones que no ha estat mai condemnades en judici i, moltes, ni tan sols saben de què se les acusa. De fet, Europa és planteja ajudar a la gran democràcia americana acollint (en presons, és clar) part d'aquest contingent de torturats.
Alguna TV europea ha pogut entrevistar aquets empresonats de Guantánamo igual que fan amb els 'dissidents cubans'? Aquest 'dissidents' de Guantánamo tenen accés a internet o a un bloc per a expressar les seves idees? Curiós el concepte europeu de drets humans...
Però el millor és que també volen de Cuba reformes econòmiques! Puc arribar a entendre la hipocresia dels drets humans, això és vendible, però el que no pot assumir qualsevol persona amb dos dits de front és que per a tenir relacions normalitzades amb un país, aquest hagi de tenir un sistema econòmic determinat.
És la constatació de la immoralitat occidental. Podem tenir bones relacions amb Aràbia Saudita, el Marroc o Rússia perquè es pleguen als interessos econòmics americans, però amb Cuba no. Aquests senyors de la illa s'entesten en no agenollar-se i, això, si que s'ha de castigar.
Aquest és un exemple del ridícul constant al que ens tenen acostumats els països de l'UE en el que a política exterior es refereix. Davant l'evidència de la cobertura donada a les tortures a l'Iraq són incapaços de aixecar, encara que sigui mínimament, la veu contra el soci americà, ens el contrari, assenyalen qui ha tingut els 'pebrots' de denunciar aquesta agressió als drets humans. Tampoc van ser capaços de sancionar l'estat francès per la deportació de ciutadans europeus de raça gitana, subratllo: deportacions d'europeus per motius de raça, us sona?. No s'han sancionat, ni tan sols cridat a consultes a l'ambaixador americà, per la vergonya de les presons de tortura de la CIA en sol europeu. Ni pels segrestos de ciutadans d'origen àrab en territori europeu portats a terme per la mateixa CIA...Europa negocia i té relacions normalitzades amb la Xina, el Marroc que assassina sahrauís, la Rússia que assassina txetxens, les tiranies àrabs del golf... Però amb Cuba no. Amb Cuba mantindran la 'posició comuna' ideada pel gran demòcrata Aznar. I és que Cuba s'ha de democratitzar. No està bé que Cuba mantingui encara a la presó persones pagades pels EUA i condemnades en judici, però no hi ha cap problema en que el bon amic americà hagi mantingut, i encara mantingui, a una presó (en territori ocupat cubà) persones que no ha estat mai condemnades en judici i, moltes, ni tan sols saben de què se les acusa. De fet, Europa és planteja ajudar a la gran democràcia americana acollint (en presons, és clar) part d'aquest contingent de torturats.
Alguna TV europea ha pogut entrevistar aquets empresonats de Guantánamo igual que fan amb els 'dissidents cubans'? Aquest 'dissidents' de Guantánamo tenen accés a internet o a un bloc per a expressar les seves idees? Curiós el concepte europeu de drets humans...
Però el millor és que també volen de Cuba reformes econòmiques! Puc arribar a entendre la hipocresia dels drets humans, això és vendible, però el que no pot assumir qualsevol persona amb dos dits de front és que per a tenir relacions normalitzades amb un país, aquest hagi de tenir un sistema econòmic determinat.
És la constatació de la immoralitat occidental. Podem tenir bones relacions amb Aràbia Saudita, el Marroc o Rússia perquè es pleguen als interessos econòmics americans, però amb Cuba no. Aquests senyors de la illa s'entesten en no agenollar-se i, això, si que s'ha de castigar.
31 de maig del 2010
Israel = Estat Assassí-onista
Els EUA i l’UE demostren una vegada rere altra que la hipocresia, en el que a la política internacional respecta, i especialment quan es tracta de l’estat naz(s)ionista “amic”, no té límit.
Qualsevol canvi de govern en un país del món que no agradi als ‘amos’ de l’imperi global és atacat de manera implacable. Han intentat assassinar dirigents de països, provocar cops d’estat i, fins i tot, han intervingut militarment. Però Israel no. Israel és un estat amic i, com a tal, té via lliure per fer el que vulgui.
Ens imaginem que l’Iran, Cuba o Veneçuela ataquen una flota de vaixells humanitaris americans en aigües internacionals assassinant una vintena de persones? Quina seria la reacció dels EUA?
La supèrbia del règim sionista d’extrema dreta només és comparable a la dels seus patrocinadors nord-americans. La vergonya d’un 'gueto' amb desenes de milers de persones vivint amuntegades i en situació extrema no commou les ‘democràcies’ occidentals. Davant aquesta situació de total impunitat vers el genocidi del poble palestí i el terrorisme a cara descoberta, només queda la solidaritat amb aquells que lluiten, de la manera que sigui, contra aquest estat religiós, racista i genocida.
Israel és un estat il·legítim imposat per la força i la vergonya de les potencies occidentals, vergonya pel genocidi jueu durant la 2a Guerra Mundial. On és ara la vergonya pel genocidi palestí?
Ningú no dubta que els excessos del règim nazi durant els anys 30 i 40 només podia acabar amb la destrucció d’aquell estat racista i terrorista. El mateix final que seria desitjable per tots els estats que basen la seva actuació en la protecció d’una raça/religió a través de la superioritat militar.
Qualsevol canvi de govern en un país del món que no agradi als ‘amos’ de l’imperi global és atacat de manera implacable. Han intentat assassinar dirigents de països, provocar cops d’estat i, fins i tot, han intervingut militarment. Però Israel no. Israel és un estat amic i, com a tal, té via lliure per fer el que vulgui.
Ens imaginem que l’Iran, Cuba o Veneçuela ataquen una flota de vaixells humanitaris americans en aigües internacionals assassinant una vintena de persones? Quina seria la reacció dels EUA?
La supèrbia del règim sionista d’extrema dreta només és comparable a la dels seus patrocinadors nord-americans. La vergonya d’un 'gueto' amb desenes de milers de persones vivint amuntegades i en situació extrema no commou les ‘democràcies’ occidentals. Davant aquesta situació de total impunitat vers el genocidi del poble palestí i el terrorisme a cara descoberta, només queda la solidaritat amb aquells que lluiten, de la manera que sigui, contra aquest estat religiós, racista i genocida.
Israel és un estat il·legítim imposat per la força i la vergonya de les potencies occidentals, vergonya pel genocidi jueu durant la 2a Guerra Mundial. On és ara la vergonya pel genocidi palestí?
Ningú no dubta que els excessos del règim nazi durant els anys 30 i 40 només podia acabar amb la destrucció d’aquell estat racista i terrorista. El mateix final que seria desitjable per tots els estats que basen la seva actuació en la protecció d’una raça/religió a través de la superioritat militar.
10 de febrer del 2010
Moviment Laic i Progressista sobre la intervenció de ZP a la National Breakfast Prayer
El Moviment Laic i Progressista ens envia, a través de facebook, aquesta nota sobre la presència del president espanyol, Jose Luis Rodríguez Zapatero, al National Breakfast Prayer. Coincideixo totalment amb ells...Des del Moviment Laic i Progressista (MLP) volem fer pública la nostra decepció per la forma que ha pres la intervenció del President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en el National Breakfast Prayer que va tenir lloc la setmana passada a Washington. Considerem que els representants públics no han de participar, com a tals, en actes de caràcter religiós, com és el cas de l'esdeveniment celebrat dijous. Entenem que hagi acceptat la invitació per motius d'agenda internacional, però considerem que ha desaprofitat l'oportunitat de fer un discurs que expressés la dimensió més espiritual i pluralista de l'acte, característiques molt presents en la tradició política nord-americana. Malauradament, el President Zapatero ha reivindicat una tradició de la qual no ens en podem sentir orgullosos, com la conquesta d'Amèrica o el tòpic de la bona convivència entre religions en l'edat mitja, una fal·làcia que a més va tenir un final tràgic del qual encara arrosseguem les conseqüències.
6 de novembre del 2008
Ja només falta un per caure...
29 de juliol del 2008
Jo no em crec l'Obama
Gairebé tothom n'ha parlat. Jo m'havia proposat no fer-lo i de fet, he aguantat fins a molt avançat el procés sense parlar-ne. Però el tour europeu del senador Obama ha estat la gota que ha fet vessar el got. La imatge era més pròpia d'un president nord-americà de la postguerra. Almenys aquells venien amb un "Plan Marshall" sota el braç, aquest només portava fum.
I no, no és que consideri totalment alienes i sense importància les eleccions americanes, però si el teu equip no juga a primera divisió, encara que mantinguis l'interès per la lliga, aquest es veu sensiblement reduït. I a les eleccions americanes no hi ha, ni de lluny, cap equip que m'agradi.
Per suposat, desitjo que guanyin els demòcrates. Posats a triar, sempre serà millor el centre-dreta que l'extrema dreta (almenys per a la integritat física de molts ciutadans del món). Un dels pocs interessos (més bé preocupacions) que em produïen aquestes eleccions va desaparèixer ben aviat, els candidats de l'extrema dreta religiosa eren desbancats pel senador McCain (no sense algun ensurt inicial).
D'aquesta manera, l'únic dubte quedava a la candidatura demòcrata, i dins d'aquesta la cosa es reduïa (també ben aviat) a dos candidats: la senadora Clinton (la gran favorita) i el sorprenent senador per Illinois, Barack Obama. De seguida la ciutadania europea, molt donada als canvis i al progressisme quan de països aliens es tracta, va apostar pel senador Obama. Un renovador del discurs polític, un discurs ple d'il·lusió i esperança. La senadora Clinton, molt al contrari, representava l'establishment polític de la capital i el seu somriure, tot al contrari que el d'Obama, semblava fals i forçat. Per quin dels dos candidats em decanto jo? Seguint la dinàmica de molts companys del centre-esquerra / esquerra catalana i europea m'hauria de decantar per Obama. Però jo no ho veig tan clar.
Clinton efectivament representa més del mateix (establishment polític), i a més té el pecat irredimible per a molts de nosaltres d'haver donat suport a la guerra d'Iraq. I l'imperialisme americà ja sabem que és una cosa que molesta a molts europeus. Sí, els mateixos que callen (quan no acompanyen) els americans en les seves guerres salvadores de l'univers. Però també s'ha de dir que la senadora per Nova York té un discurs social molt més clar i experimentat que el d'Obama. Ella té una idea (i ja va posar-la en marxa) de què fer amb la sanitat i educació públiques, matèries importants per a molts europeus i que als EUA no arriben a bona part de la població.
Obama té un discurs il·lusionant i amb una posa amable i agradable. Diu coses molt maques i representa un canvi. Però que voleu que us digui, de com fer coses pràctiques per a millorar la qualitat de vida de les persones més necessitades (que als EUA són un bon grapat) no n'he sentit gaires. A mi a qui em recorda de veritat és al nostre ZP. Cares amables per a no dir res i somriure creïble per a mentires increïbles. No m'agrada, i els centenars de milers de persones a Berlin adorant aquest polític de postal em recorden a les desenes de milers de persones aclamant al Sant Jordi el president del talante, el millor amic de Catalunya.
Crec que la barreja perfecta hagués estat la il·lusió i renovació d'Obama i el discurs sòlid en lo social i experimentat de Clinton. Existia aquest candidat? Potser més d'esquerres i creïble? No ho sé. Jo crec que qui més s'assemblava a aquest model era el senador per Carolina del Nord, John Edwards. Aquest era l'únic candidat que realment m'hagués agradat que guanyés, però com sempre vaig apostar per cavall perdedor i va caure a les primeres de canvi. Així que, sent indiferent als altres dos candidats, tenia poca cosa a escriure. L'únic, demanar-li al sr. Obama que no vingui per Europa a prometre'ns l'oro i el moro. Almenys els catalans, i més els d'esquerres, ja hem tingut prou talante amb el de ZP.
I no, no és que consideri totalment alienes i sense importància les eleccions americanes, però si el teu equip no juga a primera divisió, encara que mantinguis l'interès per la lliga, aquest es veu sensiblement reduït. I a les eleccions americanes no hi ha, ni de lluny, cap equip que m'agradi.
Per suposat, desitjo que guanyin els demòcrates. Posats a triar, sempre serà millor el centre-dreta que l'extrema dreta (almenys per a la integritat física de molts ciutadans del món). Un dels pocs interessos (més bé preocupacions) que em produïen aquestes eleccions va desaparèixer ben aviat, els candidats de l'extrema dreta religiosa eren desbancats pel senador McCain (no sense algun ensurt inicial).
D'aquesta manera, l'únic dubte quedava a la candidatura demòcrata, i dins d'aquesta la cosa es reduïa (també ben aviat) a dos candidats: la senadora Clinton (la gran favorita) i el sorprenent senador per Illinois, Barack Obama. De seguida la ciutadania europea, molt donada als canvis i al progressisme quan de països aliens es tracta, va apostar pel senador Obama. Un renovador del discurs polític, un discurs ple d'il·lusió i esperança. La senadora Clinton, molt al contrari, representava l'establishment polític de la capital i el seu somriure, tot al contrari que el d'Obama, semblava fals i forçat. Per quin dels dos candidats em decanto jo? Seguint la dinàmica de molts companys del centre-esquerra / esquerra catalana i europea m'hauria de decantar per Obama. Però jo no ho veig tan clar.
Clinton efectivament representa més del mateix (establishment polític), i a més té el pecat irredimible per a molts de nosaltres d'haver donat suport a la guerra d'Iraq. I l'imperialisme americà ja sabem que és una cosa que molesta a molts europeus. Sí, els mateixos que callen (quan no acompanyen) els americans en les seves guerres salvadores de l'univers. Però també s'ha de dir que la senadora per Nova York té un discurs social molt més clar i experimentat que el d'Obama. Ella té una idea (i ja va posar-la en marxa) de què fer amb la sanitat i educació públiques, matèries importants per a molts europeus i que als EUA no arriben a bona part de la població.Obama té un discurs il·lusionant i amb una posa amable i agradable. Diu coses molt maques i representa un canvi. Però que voleu que us digui, de com fer coses pràctiques per a millorar la qualitat de vida de les persones més necessitades (que als EUA són un bon grapat) no n'he sentit gaires. A mi a qui em recorda de veritat és al nostre ZP. Cares amables per a no dir res i somriure creïble per a mentires increïbles. No m'agrada, i els centenars de milers de persones a Berlin adorant aquest polític de postal em recorden a les desenes de milers de persones aclamant al Sant Jordi el president del talante, el millor amic de Catalunya.
Crec que la barreja perfecta hagués estat la il·lusió i renovació d'Obama i el discurs sòlid en lo social i experimentat de Clinton. Existia aquest candidat? Potser més d'esquerres i creïble? No ho sé. Jo crec que qui més s'assemblava a aquest model era el senador per Carolina del Nord, John Edwards. Aquest era l'únic candidat que realment m'hagués agradat que guanyés, però com sempre vaig apostar per cavall perdedor i va caure a les primeres de canvi. Així que, sent indiferent als altres dos candidats, tenia poca cosa a escriure. L'únic, demanar-li al sr. Obama que no vingui per Europa a prometre'ns l'oro i el moro. Almenys els catalans, i més els d'esquerres, ja hem tingut prou talante amb el de ZP.
26 de juliol del 2008
Karadzic detingut. Un criminal menys i les consciències occidentals més tranquil·les
Radovan Karadzic ha estat detingut. Aquesta setmana ens felicitàvem per aquesta bona notícia i ens sorpreníem per l'esperpèntica (mai millor dit) imatge d'un dels principals actors en la carnisseria ètnica en que es van convertir els Balcans durant els anys 90.
Fins aquí poc més hauria de comentar. De comentaris ja n'han fet, i molt encertats, els companys Raül, Jordi i Xevi. Però a mi m'agradaria expressar un punt de vista més general i llunyà de les veritats inamovibles de la premsa occidental.
Karadzic va ser un dement que ha de ser jutjat, encara que sigui amb retard, tot i que només sigui com a rescabalament de les seves víctimes. I el millor que podria passar és que el seu "compintxe" Mladic li fes companyia el més aviat possible. Però crec que la hipocresia amb que s'ha tractat tot aquest tema per part del poder polític i periodístic occidental és del tot denunciable.
A les repúbliques balcàniques encara resten molts personatges gairebé tan (sinó simplement tan menyspreables) com aquest parell. Molts viuen protegits per les autoritats dels seus països. Són autors de crims contra la població civil. La neteja ètnica la van començar els serbis, però no va ser patrimoni exclusiu seu.
Fins aquí poc més hauria de comentar. De comentaris ja n'han fet, i molt encertats, els companys Raül, Jordi i Xevi. Però a mi m'agradaria expressar un punt de vista més general i llunyà de les veritats inamovibles de la premsa occidental.
Karadzic va ser un dement que ha de ser jutjat, encara que sigui amb retard, tot i que només sigui com a rescabalament de les seves víctimes. I el millor que podria passar és que el seu "compintxe" Mladic li fes companyia el més aviat possible. Però crec que la hipocresia amb que s'ha tractat tot aquest tema per part del poder polític i periodístic occidental és del tot denunciable.
A les repúbliques balcàniques encara resten molts personatges gairebé tan (sinó simplement tan menyspreables) com aquest parell. Molts viuen protegits per les autoritats dels seus països. Són autors de crims contra la població civil. La neteja ètnica la van començar els serbis, però no va ser patrimoni exclusiu seu.
criminals de guerra. Segle XXI
Els europeus tenim la pell molt sensible si de crims perpetrats al nostre territori es tracta. Imatges com les de Srebrenica i sobre tot Sarajevo ens van impactar, i de valent, però no em van impactar menys les de les neteges ètniques perpetrades durant els mateixos anys a l'Africa Negra. Cap a on mirava l'opinió publica i publicada europea i nord-americana? On són els responsables?
Tan cansats estem de veure les bestieses comeses pels governs sionistes a Palestina que ja només som uns poquets els que aixequem la veu? Es perseguirà els responsables? Es bombardejarà el país agressor?
I Iraq? Seran reclamades responsabilitats als promotors d'aquella matança per part del TPI? Algú se'n recorda de Txetxènia i del demòcrata Putin? On són els assassins de Couso!!!?
Tan cansats estem de veure les bestieses comeses pels governs sionistes a Palestina que ja només som uns poquets els que aixequem la veu? Es perseguirà els responsables? Es bombardejarà el país agressor?
I Iraq? Seran reclamades responsabilitats als promotors d'aquella matança per part del TPI? Algú se'n recorda de Txetxènia i del demòcrata Putin? On són els assassins de Couso!!!?
Em satisfà, i molt, la detenció de Karadzic, però escoltant les opinions de la premsa i dels organismes governamentals occidentals semblaria que el dia que enxampin en Mladic el TPI haurà de tancar les portes. I precisament, la credibilitat se la guanyarà el dia que darrera Karadzic, Milosevic o Mladic desfilin criminals contra els drets humans com a Bush, Blair, Aznar, Olmert, Putin... Sinó semblarà que només seran bombardejats i portats davant el TPI els que contravinguin els desitjos dels EEUU i a més no tinguin prou poder militar per a defensar-se. De moment, només xinesos i russos es poden considerar al marge de la neta consciència occidental i del seu poder militar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
potser també t'agradi...
