Durant aquests dies van passar coses, i alguna d’important. Però les que més em van fer empipar (i potser pujar la febre) van ser algunes sentències judicials que demostren que durant la transició va quedar molta merda amagada sota les catifes.
A Arrasate va començar el ridícul de les mocions ètiques (té nassos el terme que han anat a triar aquests pocavergonyes). La premsa al servei de la dreta PPera i dels social-liberals va carregar sense pietat contra els nostres companys bascos d’EB. A darrera va venir Hernani i aquí van comprovar que a un país on fins a 7 o 8 organitzacions tenen representació municipal no es poden presentar mocions per a repartir-se el poder entre dos partits. Ni programa, ni diàleg, ni res, només xantatge emocional al caliu d’una mort. Molt ètic, molt ètic no ho sembla...
Però qui s’hagués pensat que el nacionalisme espanyol es quedaria quiet anava ben errat. Tenien un pla B, el jutge campeador. Si per les bones (per dir-ho d’alguna manera) no podien... per les dolentes i a la garjola!
Ja dubto si és incompetència o mala baba a l’hora de voler resoldre el conflicte basc. Mentre que alguns intenten demostrar que la via política és l’única útil i possible, altres s’encarreguen de llençar per terra aquesta feina. Primer t’il·legalitzen, després et deixen ser legal, guanyes democràticament (les eleccions i les mocions que et presenten), i quan no et poden fer fora amb la seva democràcia, t’envien a la presó. És aquest l’exemple de participació i integració en les regles democràtiques de l’esquerra abertzale?
Del jutge-polític Garzón poques coses a dir. Vaig llegir el seu llibre biogràfic, el hombre que veía amanecer, que demostra la manera que té d’instrumentar els sumaris: ell té una evidència i desprès busca les proves per a demostrar aquesta evidència, tot un desgavell processal. La pràctica també ha demostrat com extreu les confessions: a la presó fins que el reu s’estovi una mica. Aquest tipus és un indecent.
Una vegada més s’ha demostrat que els nostres companys d’EB han ocupat la centralitat en el conflicte basc. No actuen per oportunisme (com el PNB), ni per electoralisme (PSOE), ni per nacionalisme (PP). No es deixen acollonir ni per PRISA, ni Pedrojotes, ni Llamazares de pacotilla. I al final es demostra que el vot donat en consciència acaba sent el bo (ara el PNB que volia el poder aliant-se amb el PSOE critica al jutge campeador!). És un orgull compartir espai amb aquesta gent. Enhorabona Ezker Batua!
I resulta que amb els diners de tothom hem de finançar algunes escoles (privades concertades) que adoctrinen en una religió castradora de la llibertat humana. No podem pretendre que la dreta política i judicial espanyola respecti la diversitat, però el que sí que hauríem d’exigir les persones d’esquerres al PSOE és definició. O estan amb aquests casposos o fan alguna cosa. Coses com eliminar els concerts amb les escoles religioses, eliminar l’assignatura de religió de les escoles finançades amb diners públics i sobre tot, trencar el concordat amb el Vaticà. Però mentre es continuïn emportant el vot útil d’esquerres el tema anirà per llarg...
- Una imatge de la mani d'avui a Arrasate. Sembla que caldran moltes presons noves.
- A la mani van assistir ex-dirigents d'HB com Xabier Zubizarreta (ex-alcalde d'Arrasate -també en coalició amb EB-), Itziar Aizpurua o Tasio Erkizia.
- Tots aquests històrics s'havien desmarcat de la nova Batasuna per disconformitat amb la línia marcada i a l'activitat d'ETA. El que ETA separa, Garzón ho reuneix...
1 comentari:
Creo que le das alavanzas a Ezker Batua que no se merece. La dirección de Madrazo está volcada en esta espiral de mociones de censura y va a cambiar los estatutos para hacer posible el voto favorable en junio a la misma. Quienes defienden otras posturas están más fuera que dentro de EB. Un saludo desde Euskal Herria.
Publica un comentari a l'entrada