Dissabte al matí vam agafar el cotxe ben d'hora i vam enfilar l'Eix direcció oest. Primera parada, Irun, el meu país petit en festes, les festes de San Martzial (san Marçal).
10:10h un dels moments més emotius: Arrankada des de Mosku (Pl. Urdanibia) i pujada pel carrer de San MartzialDies de retrobament amb la família i amics, dies de tornar a viure les emocions d'unes festes que tots els irundarres portem molt a dins. Ahir, diada gran, desfilada de l'Alarde. I com ja fa més de dotze anys, festa i Alarde dividits: d'una banda (la majoritària, tradicionalistes) qui defensa un Alarde sense presència de les dones, d'altra banda els que defensem la participació igualitària en les festes, igual que en qualsevol altre aspecte de la vida, de les dones. És bonic viure la festa, una festa plena de música i alegria, al costat dels teus fills petits.
La festa en sí va transcórrer amb tranquil·litat i bon humor. Molt jovent s'incorpora any rere any a l'Alarde igualitari i enguany, moltíssima més gent animant des de les voreres. L'única excepció però, va arribar al final del dia. Al pas de l'Alarde igualitari pels carrers més tradicionalistes (amb el Batzoki al mig) un grup d'intolerants masclistes van intentar agredir alguns participants. Com sol ser ja costum (tret del passat any) vam haver de fer aquesta part del recorregut pel mig d'un cordó policial desplegat per l'Ertzantza. Res comparat amb anys anteriors, quan havíem de fer tot el recorregut entre insults i llançament d'ampolles i gots. Els intolerants van perdent la batalla.
La festa en sí va transcórrer amb tranquil·litat i bon humor. Molt jovent s'incorpora any rere any a l'Alarde igualitari i enguany, moltíssima més gent animant des de les voreres. L'única excepció però, va arribar al final del dia. Al pas de l'Alarde igualitari pels carrers més tradicionalistes (amb el Batzoki al mig) un grup d'intolerants masclistes van intentar agredir alguns participants. Com sol ser ja costum (tret del passat any) vam haver de fer aquesta part del recorregut pel mig d'un cordó policial desplegat per l'Ertzantza. Res comparat amb anys anteriors, quan havíem de fer tot el recorregut entre insults i llançament d'ampolles i gots. Els intolerants van perdent la batalla.
19:45 final de festa. Alegria, un any més les dones irrundarres, superant la intolerància, poden gaudir de la festa del seu pobleAvui, descans. Passejar una mica aprofitant el bon dia. Demà comencen les vacances de debó, continuant viatge cap a l'oest, fins allà on s'acaba el continent. Però aquesta serà una altra història que no explicaré fins més enllà del dia 20. No hi haurà portàtils, twitters ni més tecnologia que un rudimentari (pel que s'estila avui) mòbil. Ens retrobarem a la tornada...
La festa, el conflicte i l'Alarde de 2007 explicats per mi l'any passat
La festa, el conflicte i l'Alarde de 2007 explicats per mi l'any passat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada