Doncs mireu, senyors professionals de la informació (objectiva), jo estic totalment a favor. Crec que, efectivament, no s’haurien de marcar regles del temps que s’hauria de dedicar a informar de cada opció política, però la realitat em demostra que aquestes regles són necessàries.

I què interessa a la ciutadania? què és noticiable? Si seguim el criteri que marquen els mitjans privats, o els mateixos mitjans públics fora de campanya, a la ciutadania només l’interessa la informació de qui pugui guanyar, és a dir, de CiU i PSC.
Els mitjans privats espanyols segueixen la campanya catalana com si fos una prolongació de l’espanyola: informació de PSOE i PP (i més si venen líders estatals) i en segon pla CiU. A la resta ni les engrunes (recordo que ERC, ICV-EUiA i C’s representem a 1/3 part de l’electorat).
Els mitjans privats catalans volent importar el bipartidisme espanyol: CiU i PSC, amb ERC i PP en un segon pla i per a ICV-EUiA les mínimes engrunes que deixen. C’s ni això.
El bipartidisme no és bo. Simplifica la política i anul·la la diversitat.
Entenc que a la majoria de la població l’interessa primordialment el que faci el Barça i el Reial Madrid, però és un insult que el 95% de la informació futbolística als mitjans públics giri al voltant d’aquests clubs. Hi ha d’altres clubs a Catalunya que juguen a primera i segona divisió i tenen molts seguidors. Crec que també mereixen un respecte. A fi de comptes això només seria futbol, però quan parlem de triar les persones que ens representaran al Parlament el respecte a la diversitat hauria de ser encara més escrupolós. La simplificació facilita la informació (que es dona i que es reb), però no és informació plural, ni tan sols -diria- informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada