Lliçons escoceses

El triomf del "Si" al referèndum celebrat el passat 18 de setembre a Escòcia hagués obert camins, d'actual incert recorregut, per d'altres pobles europeus que aspiren a la seva plena sobirania, o almenys a una sobirania similar a la que tenen els estat que formen l'UE.
Seria possible una convivència lleial i amistosa entre poble independitzat i estat d'origen? (tot i que crec que depèn més del grau de civilització dels pobles que a qualsevol altre aspecte, tal i com va demostrar l'antiga Txecoslovàquia). Existiria i quina importància tindria el veto d'algun estat membre de l'UE sobre el nou estat? Seria membre immediat del club o se'l faria esperar? I quant hauria d'esperar?...
En fi, fins que una altra nació integrada en un estat membre de l'UE no es separi democràticament, no ho sabrem.

Però si que hi ha efectes i lliçons de gran importància que podem extreure de la celebració del referèndum a Escòcia:

1. Un innegable precedent: Una nació integrada a un estat de l'UE ha pogut votar pacíficament, i l'estat del que formava part ho ha permès.
Ja no tindrem com a exemples més propers d'independència el de les repúbliques balcàniques o la URSS (que són exemples d'una realitat política molt més complexa i llunyana).
Cada vegada ho té més complicat l'estat espanyol per recórrer a l'extravagància de llocs llunyans o guerres separatistes. Una democràcia bastant més antiga i "utilitzada" que l'espanyola ha permès votar. Serà un referent.

2. Volien, volem votar: Els guardians del sistema polític espanyol heretat del franquisme solen afirmar que aquestes qüestions només interessen a quatre eixelebrats.
En els temps que corren, un 85% de participació deixa a les clares que quan la gent veu una clara correlació entre l'exercici de la democràcia i els efectes d'aquest exercici sobre la seva vida, les ganes de participar són evidents.

3. Democràcia amable i civilitzada: Durant les darreres Diades, Catalunya ha demostrat, per activa i per passiva, que la seva reivindicació és majoritàriament democràtica, pacífica i civilitzada. L'exemple a imitar és Escòcia.
D'un independentisme clarament residual, el poble escocès ha arribat a posar contra les cordes l'establishment britànic i europeu. Ho han fet convencent amb arguments, amb empatia, amabilitat, comprensió... No amb acusacions de botiflerisme, apel·lacions a la puresa pàtria o insults a l'altra part. 
Ara volem exercir el dret a votar, però si un dia l'acabem exercint, caldrà per part d'alguns nous independentistes hiperventilats més empatia i amabilitat...

...i 4. Voten/votem tots: Que una causa guanyi de carrer al carrer no vol dir res més que té unes bases socials hipermotivades i hipermilitants. Però voten/votem tots (imagino que un objectiu innegable seria una gran participació), i pel que veig alguns no entenen que també vota i decideix qui a l'hora de la "V" estava veient Tele5 o 13TV. 
Si miraves les notícies d'Escòcia prèvies al 18-S, només veies mobilització del "Si". Però el "No" va guanyar per més de 10 punts. Alguns haurien de revisar el darrer paràgraf del punt anterior...