Presentació cantineres Alarde Públic

28/06/2012 Presentació cantineres "Alarde Públic" d'Irun

Festes en igualtat, participació lliure i alegria. 17 anys celebrant les festes d'Irun sense imposicions!

  

Alarde 2011: millor que mai!

Al igual que fa un parell d'anys, enguany torno a partir les vacances: 10 dies a Irun per a celebrar les festes de Sant Martzial i l'Alarde del dia 30 de juny, un parell de dies a Vic i després vacances de platja i piscina a Lanzarote.

La primera part de les vacances ja les hem acabades. 10 dies a Irun en que hem pogut anar molts dies a la platja, hem fet una miqueta de muntanya (Penyes d'Aia) i hem gaudit de les festes.
Enguany les festes de Sant Martzial han estat immillorables. El dia 24 aparcàvem el cotxe i, abans de baixar, ja ens trobàvem la companyia de l'Alarde Mixt d'Olaberria assajant. El dia 28 la presentació de les cantineres i el 29 el concert de la Banda i la Revista d'Armes.

Les companyies arribant a la Plaça San Juan Arri, final de l'Alarde

L'Alarde Mixt tornava a recuperar una 10a companyia, la de Lapitze, perduda fa 11 anys per manca de gent. Lapitze és el meu barri Irundarra i, tot i que e

m feia una mica de pena deixar la companyia d'Olaberria (on portava des de sempre desfilant al "mixt"), vaig integrar-me a la nova companyia.
Dia 30 meravellós. Enrere semblen haver quedat aquells anys negres (de 1996 a 2005 aprox.) en que els integrants de l'Alarde Mixt érem agredits física i verbalment, es taponava el nostre pas i havíem de rebre protecció policial.

A la Placeta del Junkal, amb la general Ainhoa Ruiz de Arbulo, la cavalleria i les tropes

Fa ja uns quants anys que els incidents quedaven reduïts a la part baixa del carrer Major. Enguany ni això, quatre crits, algun xiulet i res més. Es veu que, fins i tot els més tradicionalistes, han assumit que no tenen res a fer.

Vam tornar a sortir més de 1.000 soldats (a l'Alarde tradicionalista són uns 8.000), però sobre tot vaig quedar parat de la gran quantitat de gent que animava i gaudia de l'Alarde des de les aceres. Molta més que qualsevol altre any.

Ekaitz com sempre (Hegoi també però en molta menor mesura) va gaudir de la festa com si fos un irundarra més. Per sort, ell aliè als conflictes que han portat a l'existència de dos Alardes diferenciats.


Arrankada de l'Alarde des de Mosku. Impressionants els primers instants. A partir del minut 8:38 surt la companyia de Lapitze, amb aparició estel·lar meva sobre el minut 9:25

A més, vam poder gaudir, per Mosku, de l'ambient festiu fins a les 23h... Una petita avantatja de que els nens es vagin fent grans...

Passada la festa i l'estada a Irun, demà marxem a fer les vacances de debò: les d'estar tirats!

• Sobre San Martzial al bloc: Emakumeak nonahi. Alardean ere bai!, Demà, San Martzial
• Per a qui estigui avorrit i/o vulgui aprofundir en les causes i història del conflicte dels alardes: La participación de la mujer en el Alarde: Historia de un desencuentro (Mercedes Tranche)

Demà, San Martzial!

Doncs sí, demà San Martzial, festa grossa d'Irun!

A les 10:10h del matí arrancarà l'Alarde igualitari (també dit mixt i 'oficial') amb totes les persones del poble que hi vulguin participar, independentment de la seva raça, sexe o preferències sexuals. L'altre Alarde, el tradicional, sortirà a les 8:10h, sense dones (més enllà de les cantineres). Ells no seran agredits ni insultats, nosaltres probablement sí. El seu Alarde seguirà dirigit per les quatre 'bones famílies' d'Irun de tota la vida, el nostre serà democràtic (amb tots els càrrecs rotatoris, amb mandat limitat i elecció per sorteig.

Sigui com sigui, serà un gran dia per a tots i totes les irundarres. Música, trets i olor a pòlvora pels carrers. L'Alarde, record de la batalla de la Penya Aldabe del segle XIX, i de les milícies forals. Les milícies forals, record del passat foral de la província de Gipuzkoa, mutilat per l'estat espanyol (uhmmm!).

Demà serà el dia gran de la festa. Però les festes van començar per Sant Joan i han tingut els seus dies previs quant a importància ahir i avui. Ahir amb la presèntació de les cantineres (de l'Alarde igualitari) a la placeta del Junkal. Un acte originariament intimista que, per sort, cada vegada arrossega més gent. Un acte al que des de fa uns quants anys asisteixo amb la família (el meu fill gran, Ekaitz, és, al seus 5 anys un fan de l'Alarde).

Avui amb la presèntació i revista d'armes per companyies (barris) davant la General de l'Alarde, Ainhoa Ruiz de Arbulo Aizpuru, record autèntic de les milícies forals que passaven revista a les tropes (civils) i a les seves armes cada any (els joves bascos no servien a l'exercit espanyol).

Avui, també he assistit, com a espectador, amb la família, a la revista d'armes de la meva companyia, Olaberria.

La General de l'Alarde passa revista i saluta la bandera de la companyia

La cantinera d'Olaberria amb l'abanderada i els mandos

Demà, 15 anys després que les dones posessin peu per primera vegada a les festes de la seva ciutat originant així la reacció dels tradicionalistes i la divisió de l'Alarde en dos, tornarem a sortir, cada vegada més persones. EMAKUMEAK ALARDERA!!!

Entrades relacionades:

• Emakumeak nonahi, alardean ere bai (2007)


• San Martzial 2008. Festa en igualtat, cada any som més (2008)


• Amics, amigues... me'n vaig (2009)

Amics, amigues... me'n vaig!

Doncs si, demà al matí me'n vaig de vacances, que ja era hora!

Passaré la primera mitja setmana a Irun, celebrant les seves festes de San Martzial i desfilant un any més, el dia 30, a l'Alarde. Tornarem a fer costat les dones que reivindiquen el seu dret a participar en peu d'igualdat a les festes del seu, el nostre, poble.

companyia igualitària d'Ama Xantalen (tarda), any 2008

Després, un parell de dies a casa, i un parell de setmanes més de relax (si puc) a Menorca. Dic si puc, perquè donades les notícies aparegudes avui, és probable que hagi de tornar aquí, algun dels dies que estaré de vacances, per fer front a les meves obligacions com a representant del treballadors als òrgans de govern de la caixa. Venen setmanes (mesos) que seran molt i molt moguts...

Aquest any sí que estaré connectat al món via virtual. Però si us plau, no empipeu gaire...

Hondarribia 2008: Un alarde de dignitat

foto: Gara

El tradicionalisme radical, transformat en masclisme, ha tornat a fer acte de presència al Bidasoa.

A Hondarribia les dones ho tenen molt més complicat que a Irun. Allà el tradicionalisme més conservador encara és fort i radical. Tot i així, un grup de dones i homes, i una bona colla de valents que els hi fan costat des de les voreres, mantenen la dignitat d'un poble i d'una comarca.

Fa moltíssims anys que no em paso per l'Alarde d'Hondarribia, però la meva experiència anual a l'Alarde d'Irun fa que cada 8 de setembre giri la mirada cap a totes aquestes persones que encara han d'arriscar el seu físic per a poder participar en igualtat a les festes del seu poble.

Datorren urtea, aterako gera!!! Emakumeak ALARDERA!!!

L'any vinent tornarem a sortir!!! Les dones a l'ALARDE!!!

• més informació Alarde d'Hondarribia: EITB, Gara (euskera), El País
• reaccions: Ezker Batua i Aralar