El govern espanyol va impugnar davant el TC la consulta que plantejava el lehendakari Ibarretxe a la ciutadania basca. El motiu no va ser el fons, el que es preguntava, sinó la forma.L'únic competent a l'estat espanyol per a plantejar un referèndum és el govern central. Les al·legacions del govern basc dient que la pregunta no era vinculant no van ser ateses. Que no, que no i que no. No es podia consultar i prou.
Ara llegeixo al diari Público que el TS dóna la raó a l'ajuntament andalús d'Almuñécar, que el seu dia va plantejar als seus ciutadans una consulta popular sobre l'aprovació del PGOU.
El Consell de Ministres va declarar la consulta com a "no conforme a dret". Ara el TS declara nul aquest acord del Consell de Ministres.
Pel que sembla, la sentència del TS sí considera oportú que una administració diferent de la central consulti la seva ciutadania. Per tant dedueixo que el problema no estava en la legitimitat per a consultar, sinó en el contingut de la pregunta. El contrari ens portaria a la conclusió que el president d'una Comunitat Autònoma no té legitimitat per a consultar la seva ciutadania i l'alcalde d'un petit municipi sí.
Molts municipis consulten la seva ciutadania sobre qüestions molt diverses, i ningú diu res. La consulta plantejada pel lehendakari no suposava cap mena de modificació de l'estatus polític ni jurídic d'Euskadi. Ni era vinculant, ni es votava la independència de cap territori.
De fet, ni tan sols molestava la pregunta. El que es pretenia a tota costa era evitar la resposta de la ciutadania basca.
Ja sabem que la immensa majoria del poble basc està en contra de la violència cega d'ETA, ens ho recorda tothom constantment i és una argumentació que es dóna perquè la banda armada abandoni les armes (que no representa al poble basc). Però el poble basc, a més de posicionar-se en contra d'ETA, també té opinió sobre d'altres temes. Demanar-la no sé si serà il·legal, el que si que penso és que hauria de ser legítim i normal.
