#25N: La meva "Instagrampanya"

#25N: Una mateixa lluita, una mateixa esperança

O el cruel i injust model actual, que ens empobreix i enfonsa; o l'esperança en un futur d'igualtat i solidaritat entre les persones i el pobles d'Europa. Això és el que es decideix aquest diumenge. Això és el que es decideix en qualsevol de les eleccions que estan tenint lloc a Europa, sobre tot si parlem dels pobles del sud.

Dignitat contra submissió. Grècia, Portugal, Espanya, Xipre, Malta... Catalunya. Compartim un mateix destí, una mateixa lluita i una mateixa esperança. No volem que ens retallin el present i ens prenguin el futur.

Diu Alexis Tsipras que veu l'estat Espanyol com la Grècia de fa 2 anys. Potser Catalunya no està a 2 anys de Grècia, potser només està a 4. És igual, amb aquests sistema ultraliberal tots anirem arribant al mateix destí: la ruïna! Cal compartir lluites. Els grecs ho saben. Per això aquesta setmana Alexis Tsipras va estar a Catalunya donant suport la candidatura d'ICV-EUiA. No tot està perdut, encara tenim esperança.

Ho podeu veure aquí:

  

També el suport de l'Esquerra Plural a la candidatura d'ICV-EUiA:



#itantsipodem: VOTA: ICV-EUiA

Contra la por, contra la resignació. #itantsipodem !

Només IU vota contra el “decret de la sequera”

Això, per desgràcia, vol dir només un diputat de 350. ICV va votar a favor i, l’altre partit del, recordo, grup parlamentari, ERC, es va abstenir. Aviem, pot haver algun votant del nostre grup parlamentari (IU-ICV/EUiA-ERC) descontent amb el vot que vam donar?...Tenim per tots els gustos, JA, JA!

Ja en serio, jo no se amb que vot m’identifico més. La abstenció d’ERC no la comento perquè us confesso que per entendre-la necessitaria un curs de 60 hores sobre política precongresual d’ERC. Això sí, confio mil vegades més en el que volen i desitgen els companys d’ERC que en el que volen i faran els altres companys del govern d’Entesa. Ja de l’oposició ni parlo. Aquests si poguessin s’emportarien, això sí a canvi de diners, l’aigua en galledes.

L’explicació del vot del company Herrera l’entenc. El que ha aconseguit el nostre diputat amb només un vot és molt positiu: la reversibilitat i la titularitat catalana de la infraestructura. Però no sé si això és suficient per votar a favor. Molt em temo (pel que costarà l’obra) que aquesta infraestructura tindrà més vida que el govern d’Entesa. No vull dir que el govern d’Entesa tingui els dies comptats (potser sí), però el que està clar és que no durarà 10, 20 o 30 anys. I desprès, qui tindrà el poder d’obrir o tancar l’aixeta? Són de fiar PSC, CiU o PP? Continuarà en un futur la gran feina en política d’aigua que s’està fent des del departament (estalvi, recuperació aqüífers, renovació canonades)?
Tot i la situació d’excepcionalitat, hem creat un precedent (prou ens ho recorden els populars valencians i murcians...). Hi ha la disposició addicional 4ª que preveu nous transvasaments en d’altres situacions d’excepcionalitat. La canonada estarà feta (i no es desmuntarà una part!) i els del “totxo” s’aixecaran de les seves cendres, no ho dubteu. De moment ZP ja s’ha carregat el ministeri de medi ambient (i l’ha fusionat amb... AGRICULTURA!) i amb ell, s’ha carregat l’única ministra amb sensibilitat mediambiental i que plantava cara als poderosos lobbys de la construcció. Jo de ZP no me’n refio ni una mica així!

Reconec que el vot d’IU és el que més m’agrada i amb el que em sento sentimentalment més identificat. Veure emportar-se l’aigua de l’Ebre i la cara dels companys de la Plataforma em remou les entranyes. Però en les explicacions que he sentit d’en Llamazares no sé si s’ha mesurat prou la situació d’excepcionalitat que viu Barcelona a l’hora de decidir el vot.
Seré un exagerat, però em sento com si fos en Nobel amb l’invent de la dinamita. Fem una cosa que de moment serà positiva, però el futur us que se’n faci d’aquesta m’espanta.

Realment, crec que la solució del Segre millorada hagués estat més correcta. Millorada en el sentit d’agafar l’aigua més avall, que fos aigua dels regants (compensant-los) i no del caudal. Quines diferències hi ha? Objectivament poques, com a molt que només haurien d’entendre’ns amb regants catalans. Però subjectivament n’hi ha moltes.
Del Segre, a pocs llocs es pot portar aigua. I la situació actual de diferència de caudal entre les conques del Segre i Llobregat és molt excepcional, o sigui que li evitaríem temptacions a més d’un. A més, hi ha la idea estesa (cap al sud) que l’Ebre vessa aigua i no fa més que desaprofitar-la llençant-la a mar (quina incultura). A més els peperos del totxo no treuen els ulls d’aquest riu...

Ah! i havia dit que no me'n refio dels socialistes?

traducción al español