La convocatòria de vaga general per dimecres 29, feta pels sindicats majoritaris, s'està trobant amb una resposta dura i desligitimadora per part de les forces polítiques i econòmiques (i els grups mediàtics que controlen) que per activa o per passiva van legitimar i animar les dures mesures contra els treballadors i treballadores proposades pel govern del PSOE.
Primer van iniciar una campanya de descrèdit contra els treballadors del sector públic, i ara són els sindicats i els sindicalistes als que els hi toca el rebre.
Tot plegat amb la clara intenció de buscar culpables entre la ciutadania i distreure l'atenció sobre el veritable tema de discussió: en què consisteix la reforma promoguda pel PSOE? Està justificada la convocatòria de vaga general?
Des del meu punt de vista, la convocatòria de vaga feta pels sindicats està més que justificada. La reforma proposada pel govern Zapatero suposa un retrocés, quant a drets laborals, que ens porta a èpoques pre-democràtiques. Veiem algun exemple:
- No és veritat que el nostre mercat laboral sigui rígid. Des de que va començar la crisi (2007) fins ara s'han destruït 3 milions de llocs de treball a l'Estat. Així doncs, tan difícil és acomiadar gent? El govern del PSOE sí que ho pensa i és per això que facilita, ampliant-les molt més, les causes d'acomiadament. Ara ja no cal que una empresa demostri pèrdues, ara, amb el simple fet que l'empresa al·legui que l'acomiadament serveix per a millorar la seva situació ja n'hi ha prou. Abans l'empresa havia de justificar dificultats actuals, ara té prou amb al·legar possibles causes futures. D'aquesta manera, s'introdueix el concepte “d'acomiadament preventiu”.
- Un dels motius al·legats pel govern ZP, i dels que li han fet costat, és que hi havia un injust desequilibri entre treballadors fixes (que no indefinits) i temporals o precaris. Efectivament, amb la reforma s'acaba amb aquesta dualitat: ara tots els treballadors seran precaris, ja que s'abarateix durament la indemnització per acomiadament: si el motiu és improcedent, 33 dies per any treballat (en lloc del 45 actuals); si la causa és objectiva, només 20 dies per any, dels quals 8 els paguem entre tots (FOGASA) i amb un màxim de només 12 mensualitats. Si ja era fàcil acomiadar un treballador (es podia fer tot i que no hi hagués causa justificada: acomiadament improcedent), ara, a sobre, serà molt més barat.
- Amb la proposta de reforma és privatitza el servei de col·locació, ja que les empreses privades (ETT) poden intervenir aplicant, per suposat, els seus propis criteris (de rendibilitat econòmica).
- Però un dels aspectes més sagnants és que és vol acabar amb la principal eina de que disposa la representació dels treballadors: la negociació col·lectiva. D'aquí la campanya de desprestigi que estan patint els sindicats. Abans la modificació d'un acord entre treballadors i empresa (el conveni) només es podia modificar per causes tècniques o econòmiques degudament justificades. Ara amb un acord d'empresa, sense especificar causes, es pot fer. A més els “acords d'empresa” es poden modificar unilateralment només al·legant una “millora empresarial”. Això suposa una clara desprotecció, bàsicament dels treballadors de les empreses petites i mitjanes, que poden veure modificades les condicions laborals pactades en els convenis sectorials.
En definitiva, estem davant d'una reforma que no acaba amb la precarietat laboral, sinó que la universalitza. Que no garanteix més ocupació, sinó que facilita l'acomiadament, abaratint-lo. Que deixa a la discrecionalitat de l'empresa, ampliant-les, les causes d'acomiadament. I que deixa els drets dels treballadors, aconseguits en una negociació col·lectiva, en mans de la discrecionalitat de l'empresa.
Són, al meu entendre, motius més que suficients perquè dimecres fem vaga i sortim al carrer a dir que no volem que es retallin els nostres drets com a treballadors. A darrera d'aquesta reforma ja han anunciat que vindrà la de les pensions, el dia 29 també podem posar la primera pedra per a aturar-la. AIXÍ NO, senyor Zapatero!
Iñaki Escudero
coordinador d'EUiA a la comarca d'Osona i delegat sindical
(publicat al 9nou de 27/09/2010)
El passat dilluns 4 d'octubre un treballador documentalista de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) va ser acomiadat de manera fulminant després de respondre un correu enviat pel seu director, Saül Gordillo, en que ,l'endemà de la vaga, felicitava als treballadors que no l'havien secundada. Els fets van transcórrer així:
La convocatòria de vaga general per dimecres 29, feta pels sindicats majoritaris, s'està trobant amb una resposta dura i desligitimadora per part de les forces polítiques i econòmiques (i els grups mediàtics que controlen) que per activa o per passiva van legitimar i animar les dures mesures contra els treballadors i treballadores proposades pel govern del PSOE.
