Estic indignat, realment molt indignat.
ZP i els seus ministres de la ineptitud tornen a fer servir la tàctica de l'escaqueig davant un problema que és seu, principalment seu.
Responent la pregunta que encapçala l'entrada, són els bancs i caixes responsables de la crisi? Si, indubtablement. Però la seva responsabilitat no és única, ni la més greu: consisteix en la seva ceguesa a l'hora de minimitzar els riscos del més que evident sobre-endeutament de les famílies. Els bancs es van apujar al carro de l'economia especulativa basada en el totxo: tipus d'interès baixos que oferien quotes de préstecs baixes, confiança en que l'habitatge era un bé que no es depreciava mai i que per tant sempre es podria tornar a vendre amb plusvàlues (tant pel client, com pel banc) i sense que ningú assumís el risc d'operacions fallides.
Aquest sobre-endeutament de les famílies, afegit a la depreciació del bé objecte d'especulació (l'habitatge), és un dels elements d'aquesta crisi. L'altre, més exclusiu de Catalunya i l'estat, és l'atur.
Les dades d'atur d'ahir són esgarrifoses, i el ministre Corbacho, que negava que el nombre d'aturats arribés als 4 milions, ahir va reconèixer-ho sense ni tan sols despentinar-se. Ah! amb aquesta taxa d'atur no es poden contractar immigrants. Corbacho tira dels seus caps de turc habituals...
Deia que ZP, Corbacho i companyia volen escaquejar-se de la seva, més que evident, responsabilitat en l'actual crisi, posant de parapet bancs i caixes. És indignant, fins i tot el principal partit de l'oposició i l'opinió pública els acompanyen en aquest clam.
La culpa és dels bancs que no donen crèdits a les famílies. Però crèdits exactament per a què? Em sembla inaudit que es vulgui solucionar el problema del sobre-endeutament de les famílies endeutant-les encara més, perquè fins on jo entenc, els crèdits s'han de retornar i per tant són deutes. Si hi ha persones a les que els bancs no donen crèdits deu ser perquè no els poden retornar (recordem que un banc és una entitat privada i no una ONG).Una persona a l'atur, que segurament ja té una hipoteca, per què carai ha d'endeutar-se encara més?
ZP va injectar liquiditat als bancs i aquests ara no volen donar crèdits. Doncs mira que bé! ZP va regalar diners als bancs perquè aquests donessin crèdits de manera indiscriminada (no era aquest el problema? els crèdits indiscriminats) i ara no els donen... Si el que volia ZP era injectar diners a les famílies, per què no va fer-ho ell directament? Perquè
és mentida! Una més. ZP no va injectar cap diner, són els bancs els que van anar a una subhasta d'actius per adquirir aquest diners a un interès preferent.
Senyor Zapatero, no distregui l'atenció. El principal, i brutal, problema que tenen les famílies és l'atur, i aquest és un problema que li correspon a vostè. Ja fa anys es van destruint llocs de treball a la indústria (deslocalitzacions, EROs...) i vostè no ha promogut cap política de reindustrialització per recol·locar aquests treballadors. El totxo i el turisme l'assumien tot. Ara no hi ha totxo, el turisme flaqueja, i l'atur se'ls hi va de les mans. La culpa és dels bancs que no donen crèdits?
Si tant dolents són els bancs, perquè no fa cas vostè de les nostres propostes i nacionalitza algun banc, o bé crea una banca pública?
El que han de fer els bancs és renegociar les hipoteques dels seus clients, aturant quotes, allargant terminis o fent el que sigui perquè ningú perdi casa seva. El que ha de fer el govern és proporcionar feina digna i estable als ciutadans, i si no pot, gastar-se els diners en protegir-los de la crisi amb ajuts, no demanar que s'endeutin més.
No és hora d'endeutar les famílies, no és hora d'ajudar els bancs.
És hora de potenciar l'estat del benestar i d'apostar, d'una vegada per totes, per una política industrial que ens posi en la senda d'una economia productiva, i no especulativa.
Crec que d'aquesta crisi hem d'aprendre alguna lliçó. L'economia no pot estar en mans d'especuladors, i més si és l'habitatge el bé subjecte a especulació. L'habitatge és un bé de primera necessitat, l'accés al mateix tampoc ha de estar en mans de les variacions dels tipus d'interès i de la negligència de les entitats bancàries a l'hora d'analitzar el risc. Només una decidida política d'habitatge públic pot trencar aquestes dinàmiques especulatives, donar servei als ciutadans i endeutar-los de manera prudent.
La banca privada té com a objectiu l'obtenció de beneficis, no és una ONG. Si estem d'acord (perquè imagino que vist lo vist, hauríem d'estar-ne) en que s'ha de controlar el sobre-endeutament de les famílies, sense passar de l'extrem d'omplir-les de crèdits al de tancar-les l'accés als mateixos,
cal una banca pública al servei del ciutadà, que es regeixi per assegurar l'interès públic i no per l'obtenció de beneficis privats.
Aquestes idees, política industrial, habitatge i sector financer públics, ja les venim portant al nostre programa electoral des de fa anys (tractant-nos la resta de forces d'il·luminats). Ara estan d'actualitat. No només es tracta de mesures contra la crisi, són mesures per la justícia social que ens haguessin estalviat bona part del problema que tenim en aquests moments.
ZP m'indigna!
No em caurà cap anell per reconèixer públicament les mancances i deficiències de les organitzacions sindicals majoritàries a Catalunya i l'estat espanyol i, com no podia ser d'una altra manera, de la meva, CCOO.
