Primer de Maig. Sindicats si, sindicats no

No em caurà cap anell per reconèixer públicament les mancances i deficiències de les organitzacions sindicals majoritàries a Catalunya i l'estat espanyol i, com no podia ser d'una altra manera, de la meva, CCOO.
La manca de connexió dels sindicats amb la societat no només és producte, que també, d'una campanya de desprestigi promoguda per bona part dels mitjans de comunicació controlats pels poders, que voldrien treure's de sobre un pes incòmode en el seu desig de desregular les relacions laborals.
Van pels sindicats, si, però també es veritat que si bona part de la classe treballadora no els troba útils deu ser perquè algun motiu se hi ha donat. I s'han donat motius:
Determinats pactes malament explicats, quan no poc explicables o unes organitzacions burocràtitzades amb una cultura de fidels cercles concèntrics de poder al voltant del líder.

Però les organitzacions sindicals són molt més que això. Són també delegats sindicals jugant-se la seva carrera professional,  quan no el seu futur laboral, en defensa dels drets dels seus companys. És solidaritat entre companys i companyes amb consciència de pertànyer a una mateixa classe i de defensar uns mateixos interessos.
Són millors les condicions laborals en empreses sense treballadors organitzats? Agrada a les empreses que hi hagi sindicalistes entre els seus empleats?
Si algú encara té dubtes quant a la resposta, li recomano que faci una reflexió sobre el que ha passat aquesta setmana a Bangladesh. No parlaré de la deslocalització. Parlaré de la reacció dels mateixos treballadors després de la tragèdia. Quan les multinacionals occidentals, responsables en gran part de la tragèdia, oferien als familiars de les víctimes "compensacions", els treballadors el que reclamaven era que se'ls deixés sindicar. Les empreses i els governs titelles s'estimen més pagar "compensacions" després d'un accident, que no pas permetre la sindicació dels treballadors.
Sindicar-se, defensar els drets i les condicions laborals de manera col·lectiva i unitària. És la lluita que van tenir els nostres avantpassats fa unes quantes dècades. És el que commemorem el 1r de Maig. No ho oblidem. 

#14NRoig: Viscut i vist des de la meva càmera

(dia 13) 21:45h. Piquet informatiu a Torelló. Evitant #piquetempresatial a l'empresa TC, a l'entrada del torn de nit. Un company del piquet va ser atropellat.

5h. Piquet informatiu a la "Zona Diesel". Únic incident remarcable de la nit amb un camioner que va estar a punt d'atropellar gent del piquet  

6:30h. Piquet informatiu a la Ctra. de Roda (Vic). Sense gairebé trànsit fins les 7:30h. 3/4 cotxes acumulats com a molt

9:15h. Trobada d'alguns grups de piquets a "La Cabra" de Gurb. Preparant-nos per a tallar l'Eix Transversal

10h. Eix Transversal tallat (vídeo)

11h. Piquet informatiu "ocupant" l'ajuntament de Vic

11:30h. Entrada piquet informatiu al mercat municipal de Vic 

12:15h. Manifestació de Vic (vídeo @el9nou)

13:30h. Manifestants arribant al punt de finalització de la manifestació de Vic

18:30h. Manifestació a Barcelona. Això és el lateral de Passeig de Gràcia. No ens vam poder moure ni 1 metre

Caminada popular pel dret al treball a Osona

#15s en imatges: Així ho vaig viure

23:30h. Engega l'autocar de CCOO-Osona. Bon ambient i ànims!

02:30h. Primera aturada a l'àrea de servei d'Alfajarín (poc abans de Saragossa). Ens trobem desenes i desenes d'autocars catalans. Milers de treballadors/res col·lapsant l'àrea. 

10h. La columna catalana es troba al metro de Goya. Després compartiríem columna amb aragonesos (no els vam arribar ni a veure), riojans i navarresos

La Conc! Senyeres al barri de Salamanca!

Els treballadors/es de Comfia-CCOO a d'Unnim Banc presents a la "mani". Contra els acomiadaments que pretén BBVA

Amb els companys/es de Comfia-CCOO i companys/es a Unnim

11:30h. Arribem a Pl. Colón. No arribaríem a l'escenari. Milers i milers de manifestants no arribaríem a poder entrar i ens quedarien pels carrers adjacents...

Els bombers pengen una pancarta contra el PP

Vídeo en que intervé la policia i agafa algun bomber per penjar la pancarta contra el PP. Altres bombers havien fugit. Els manifestants envoltem la policia i, amb la tornada de la resta de bombers, evitem l'acció policial

13:30h Reponent forces amb alguns companys/es de Comfia-CCOO a Unnim. (per si algun periodista de La Razón, ABC, Intereconomia o similar llegeix aquesta entrada): Les despeses del viatge, esmorzar, dinar i cerveses vàries, ens les vam sufragar de les nostres butxaques.

14:30h. L'autocar de CCOO-Osona a punt d'iniciar la tornada. Ens esperàvem 8h de viatge...

El meu 1r de Maig en imatges

 La gent d'UGT preparant l'animació. El DJ, el company Cesc Poch. Us asseguro que posen molt bona música!

 Companyes de CITE-CCOO. Les persones immigrades presents!

  Aquí servidor...

...i allà els únics reis als que reconec tal condició

 Cuba!

 Els estudiants i sindicalistes detinguts, presos polítics, en el record

 La "coali"

 Solidaritat dels i les joves amb els vaguistes detinguts

Amb els joves...

 ...i amb la "jefa"

I per últim un vídeo

Convocatòria important: Demà a prendre el carrer!

Intervenció dels consellers dels empleats (CCOO) a l'Assemblea d'Unnim

A continuació us deixo la intervenció que els consellers de CCOO, en representació del personal d'Unnim, vam fer a l'Assemblea Extraordinària d'Unnim en la que es va acordar la segregació del negoci financer d'Unnim Caixa cap a la nova entitat Unnim Banc.

Senyor president, senyor director general i membres del consell d'administració, senyores i senyors consellers d'Unnim

Empesos pel Reial Decret Llei 2/2011 avui emprenem un nou camí: el de la bancarització d'Unnim. Tota una incògnita. Tot i que alguns gestors significats de caixes diuen que res no canviarà, que encara que tinguem la pell d'un banc, continuarem actuant com a caixes, som conscients que l’actual model, una banca alternativa pel seu origen, pel seu caràcter fundacional sense capital accionarial, per la seva vocació geogràfica, per la seva dedicació preferent a certs sectors socials i econòmics, i pel destí dels seus beneficis a obra social, ha arribat a la seva fi. Estem vivint la mort de les Caixes d’Estalvis.

Com a representants dels treballadors a l'Assemblea General, hem defensat sempre, tan a Unnim com a les caixes que la van fundar, el manteniment de la naturalesa jurídica de les caixes front els intents privatitzadors de les diferents normatives que s'havien anat impulsant i la pressió de l'altre competidor, la banca. Ha estat un clam al desert, perquè arribat el moment de la veritat, s'ha sostret del debat social la liquidació d'aquest patrimoni col·lectiu que són les caixes i s'ha legislat pel dret amb un Reial Decret Llei que fixa uns requeriments de capital desmesurats per a les caixes a assolir en un termini molt breu.

Tot i això també cal buscar errors a casa nostre. Encegats per l'ambició de créixer, s’ha hipotecat tot el que era hipotecable sense les garanties necessàries. En resposta a aquesta bogeria el Govern i el Banc d’Espanya han pres tota una sèrie de mesures que sota l’excusa de la reforma del sector bancari i la necessitat de recapitalització ens porten on estem avui..

A partir d’ara cal que fem el possible per a que el següent pas, es pugui fer amb inversors o entitats que tinguin una cultura de caixa similar a la nostra.

A aquest respecte requerim a la Direcció :

1) Que les decisions que prengui es facin amb la plantilla i no d’esquenes a ella.
2) Que hi hagi transparència a tots els nivells
3) Que es preservin els llocs de treball i les condicions laborals del personal i que qualsevol mesura de reestructuració de la plantilla d’Unnim o de les empreses participades, es faci de forma acordada i negociada amb la RLT.

Des de la nostra posició i coneixement privilegiat de l'entitat, a Unnim Banc ens cuidarem de recordar els nostres orígens, de recordar la nostra finalitat i d'avantposar el millor tracte possible als nostres clients. Defensarem una manera de fer empresa vers la societat i vers els empleats que la conformem, més humana i més compromesa.

Assemblea General d'Unnim: els treballadors no estem d'acord!

Us enllaço aquesta informació sobre la intervenció que vaig tenir l'oportunitat i honor de fer a l'Assemblea General d'Unnim, celebrada el passat dijous, en nom dels consellers en representació dels treballdors, escollits amb el suport de CCOO-Unnim, en el punt de l'ordre del dia en que es votava la gestió de la direcció de la caixa.

No vam donar suport a aquesta gestió, ja que considerem que són, en bona part, responsables de la complicada situació en que aquesta es troba.

També us deixo l'enllaç de la intervenció del company David Vilar, en representació dels mateixos consellers a l'Assemblea General, argumentant el nostre vot contrari a les línies estratègiques d'Unnim per l'any 2011.

Per últim, us enllaço aquest interessant post penjat al bloc MunyimCaixa (bloc que porten d'afiliats de CCOO-Unnim) on es parla de la nostra intervenció a l'Assemblea i el patètic paper que van jugar les altres dues representants dels empleats, presents per primera vegada...

Marcelino Camacho. Una referència a seguir

En aquest article Agustín Moreno resumeix perfectament la figura i la persona de Marcelino. Queden poques persones com Marcelino, com Josefina, com Gregorio Lopez Raimundo, com Miguel Núñez... I perquè queden pocs com ells, el buit que deixen resulta encara més gros. Mai podrem ser com ells, només podem aspirar a tenir-los de referència ètica, moral i de lluita.



"Nosotros somos de izquierdas. Hay clases y lucha de clases. Los patronos tienen intereses distintos al nuestro y en el sistema capitalista se explota a los trabajadores"
"Los trabajadores deben unirse porque se ha avanzado mucho en democracia, pero poco en igualdad"
"Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar"

Coherència, honradesa, valor, bondat, sacrifici, solidaritat... Valors tan fàcils d'anomenar i tan difícils de practicar... Gràcies Marcelino!

Defensar el dret de vaga a l'ACN = A la puta calle!

El passat dilluns 4 d'octubre un treballador documentalista de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) va ser acomiadat de manera fulminant després de respondre un correu enviat pel seu director, Saül Gordillo, en que ,l'endemà de la vaga, felicitava als treballadors que no l'havien secundada. Els fets van transcórrer així:

El passat 30 de setembre, l'endemà de la vaga general, el director de l'ACN, Saül Gordillo, envia un correu a la plantilla felicitant expressament als treballadors que no havien secundat la jornada de vaga. A l'escrit, entre d'altres coses, es deia que "La gran quantitat d'informació i de material gràfic (produït) demostra la vocació periodística de tots vosaltres". El treballador acomiadat va respondre aquest mail fent la reflexió als seus companys del que podia significar el fet de no haver-se sumat a la vaga. En un to irònic va dir que "se sumava a les felicitacions del director per haver produït, l’Agència, el doble de notícies que un dia com la manifestació del 10 de juliol a Barcelona i, d’aquesta manera, haver neutralitzat amb escreix la no producció dels periodistes que sí van voler exercir el seu dret a la vaga". També feia esment de l'actuació de la direcció de l'agencia prèvia a la vaga, explicant que "es va pressionar eventualment el personal" i que s'havia recorregut a mètodes dubtosos "en relació a la imposició de serveis mínims".

Només 4h després d'haver respost aquest correu, el treballador en qüestió va ser cridat al despatx del gerent de l'ACN que li va comunicar el seu acomiadament per "raons econòmiques".
El treballador tenia un contracte d'obra al que encara li restaven 7 mesos de vigència, i l'empresa va argumentar que s'havia de rescindir el contracte degut a que la retallada pressupostària afectava l'obra per la qual havia estat contractat. L'obra s'acaba justament el mateix dia en que aquest treballador contesta l'escrit del director... Curiós!

Decebedor que els dirigents d'un mitjà de comunicació tinguin un concepte tan limitat de la llibertat de d'expressió i dels drets dels treballadors. I ara, parlem de piquets...!

El Comitè d'Empresa de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) vol comunicar a l'opinió pública el seu rebuig al recent acomiadament d'un treballador de l'àrea de Gestió de la Informació perquè suposa una vulneració als drets fonamentals de la llibertat d'expressió i al dret a fer vaga sense haver de patir represàlies per part de l'empresa.

Un redactor documentalista de l'ACN ha estat acomiadat per la direcció de l'empresa per haver fet vaga i exercir el seu dret fonamental de llibertat d'expressió. El motiu que ha desencadenat aquest acomiadament ha estat un correu intern electrònic del professional que va fer vaga el 29-S, en resposta a un correu enviat el 30 de setembre pel director de l'ACN, Saül Gordillo. En aquest correu, enviat a tota la redacció, el director felicitava als redactors que van treballar durant la jornada de vaga del 29-S perquè havien demostrat la seva 'vocació' periodística, el valor afegit 'impagable que fa gran' a l'ACN, segons deia el director.

El treballador acomiadat va respondre al director el dia 4 d'octubre a les 13h10 a través d'un altre correu intern enviat al director i amb còpia a tota la plantilla. La resposta de l'empresa va ser fulminant i immediata i el van acomiadar poc abans de les sis de la tarda. En el correu, el documentalista, utilitzant un to irònic, se sumava a les felicitacions del director per haver produït, l’Agència, el doble de notícies que un dia com la manifestació del 10 de juliol a Barcelona i, d’aquesta manera, haver neutralitzat amb escreix la no producció dels periodistes que sí van voler exercir el seu dret a la vaga.

La direcció de l’empresa ha justificat l’acomiadament com una necessitat d’ajustar la plantilla de l’àrea de Gestió de la Informació. Per aquest motiu, l'empresa va decidir rescindir el contracte d’obra i servei de l’afectat.

El Comitè d’Empresa nega públicament aquesta explicació i recorda que en una recent reunió celebrada aquest setembre amb la direcció, el president de l’ACN, Carles Mundó, va comunicar que no es preveien acomiadaments ni ajustos de plantilla.

El Comitè d’Empresa creu que cap decisió empresarial d'aquestes característiques pot quedar sense resposta, i menys si aquesta s’assumeix en una empresa pública. S’ha d’evitar que aquest error de gestió es pugui fer servir de referent en futurs comportaments en el sector privat.

Davant la naturalesa d’aquest acomiadament, el Comitè d’Empresa reclama la readmissió immediata del treballador acomiadat perquè estem plenament convençuts que s’han vulnerat els drets fonamentals d’exercir el dret a vaga sense patir represàlies i el de la llibertat d’expressió. El Comitè d’Empresa també demana explícitament la intervenció del Col•legi de Periodistes perquè valori aquest fet i prengui les mesures pertinents.

Comitè d’Empresa de l'Agència Catalana de Notícies

Encara et falten motius!?

Doncs mira el lipdub de la CONC. Collonut!!!



Ah! I els motius dels treballadors de món de la cultura!



PELS TEUS DRETS. AIXÍ NO!!! EL 29 FES VAGA!!!

Realment, existeixen motius per fer una vaga general?

Als que respongueu que no (i sou treballadors) us recomano fefaentment que la visualització sencera d'aquest vídeo:

Foto espatllada a St. Hipòlit

Informa el 9nou que l'alcalde de Sant Hipòlit, Xavier Vilamala, està amoïnat. Diumenge havia convidat a les festes del poble Celestino Corbacho, ministre d' Treball Atur del govern espanyol, que havia de procedir a inaugurar el nou camp de gespa artificial de la població.
Aquesta visita coincidia, a més a més, amb l'anunci del PSC d'incorporar Corbacho a les seves llistes electorals, cosa que provocava la seva imminent renúncia al càrrec i una possible crisi de govern a l'estat.
Corbacho portada a tots els mitjans nacionals i estatals, i 48h més tard visitant Sant Hipòlit. Tot un aconteixement! Premsa d'arreu cobrint l'acte i un alcalde que podia sortir en portada d'algun gran mitjà.
Però ves per on que també hi havia d'altres convidats no tan desitjats: sindicalistes de CCOO d'Osona, que van anar a Sant Hipòlit a dir-li al ministre d' Treball Atur que és inaguantable una taxa d'atur superior al 20% i que les mesures per a fer front no poden recaure sobre les esquenes dels treballadors en exclusiva. Que amb més de mig milió d'aturats a Catalunya i més de 4 a l'estat no es pot dir que l'acomiadament no és prou flexible. Que no és lícit canviar temporalitat en la contractació per acomiadament gratuït. Que la negociació col·lectiva és un dret, i una de les principals eines d'actuació dels treballadors, i no s'hauria de desvirtuar. En definitiva, que no s'hauria de combatre la crisi creada pels neo-liberals amb polítiques neo-liberals; i més, venint d'un presumpte socialista.

Diu l'alcalde de Sant Hipòlit que els sindicaliste els hi van torpedinar la festa del municipi foto als diaris. Quina tragèdia! També diu que ell, com a treballador (¡?) es sent indignat amb l'actuació del sindicat. Uns sindicalistes organitzen una protesta davant el ministre d' treball atur per les reformes antisocials que vol aplicar i l'alcalde considera que és una actuació indignant. A veure senyor alcalde:

• És normal que els treballador protestin davant la persona que vol fer recaure sobre les seves esquenes la crisi econòmica?: SÍ
• És normal que el ministre d' treball atur espanyol inauguri un equipament esportiu?: NO (a no ser que vingui com a ministre responsable dels treballadorsque van fer el camp)
• És normal que l'alcalde del poble veí truqui al secretari general del sindicat per a convèncer-ho de que desconvoqui la protesta?: NO (a no ser que aquest alcalde sigui el germà de l'alcalde afectat)
• És normal que en un acte obert al públic es munti un cordó policial per a evitar l'entrada a uns ciutadans que en cap moment havien demostrat cap actitud violenta?: NO

Alguns companys del meu sindicat i de la meva organització política van anar a expressar la seva protesta davant del responsable d'una reforma laboral que suposa un greu atac contra els drets dels treballadors. Jo no em sento indignat, tot el contrari, em sento molt orgullós d'aquests companys (encara que hagin espatllat una foto històrica per algun alcalde...).

Foto: 9nou.cat

Vaga contra la injustícia

Jo no sé si la vaga de dimarts va ser un èxit o no, de fet, no sabria com qualificar l'èxit, o no, d'una vaga.
En el cas d'una vaga de treballadors de la funció pública les complicacions per a poder fer un seguiment del veritable abast de la jornada augmenten. El govern espanyol va donar unes dades de tot absurdes. Parlen d'un 11-12% de seguiment i, de seguida, corren a desqualificar la vaga com a fracàs. Però demanats d'on treuen les dades, reconeixen que no tenen en compte els abusius serveis mínims marcats. La sanitat no s'aturat, diuen, la policia ha funcionat... és clar, amb serveis mínims (que es van complir) de més del 75% és difícil saber si una vaga va ser seguida o no.
El que queda clar és que les manifestacions sí que van ser massives. Fins i tot els mitjans de comunicació, que ràpidament es van preocupar en desqualificar el resultat de la vaga (per què?), van reconèixer la gran afluència a les mateixes.

Deia que els mitjans, sobre tot els pro-PSOE, i el govern central es van afanyar en menysprear l'abast de la vaga. De fet, feia ja dies que es mostraven contraris a la seva convocatòria ja que, tot i reconèixer la injustícia de fer pagar la crisi a qui no la va crear i que els que es van aprofitar de l'especulació quedin al marge de la tisorada, la consideraven irresponsable. I és que en el fons, molts d'aquells que diuen representar a l'esquerra han acabat acceptant que el sistema (capitalista) és el que és i que les regles que marquen els mercats s'han d'acatar. L'estat espanyol està sent amenaçat, i es veritat, pels especuladors financers i el control dels comandaments els han agafat els 'experts' de l'UE. Les decisions es prenen mirant de reüll la qualificació del deute per les empreses de rating que tant han tingut a veure en l'actual situació... Els mateixos que ens van ficar en aquesta crisi continuen especulant i, a més, s'encarreguen de dir-nos com hem de sortir i qui l'ha de pagar (ells no, per suposat).
I els mitjans i partits del sistema, molt pragmàtics, ens diuen que ens ho hem d'empassar, que mana qui mana i que si no volem danys majors, hem d'acceptar-ho. Però, no vam quedar que s'havia de reformar el sistema capitalista? En totes aquestes mesures que ens imposen, què hi ha de reforma i novetat? Les tragaderes d'aquests mitjans i partits són vergonyoses. És injust el que està passant però no fem res per canviar-ho, no sigui que els especuladors s'empipin i acabin fent-nos mal. I si algú, sindicats o l'esquerra real, protesta el qualifiquen d'irresponsable, per tocar el collons als que manen i es poden enfadar.

Tenim la nostra democràcia segrestada pels especuladors i els mercats internacionals i la resposta és acceptar-ho i no protestar. Aquests mitjans i partits tan responsables no entenen res. No és un problema de retallar les despeses fent pagar els plats trencats a treballadors públics i jubilats, de seguit els especuladors tornen a amenaçar si no es reforma del mercat laboral en direcció a la gratuïtat de l'acomiadament. Però tampoc s'aturen aquí, un cop el govern anuncia la reforma del mercat laboral, seguint els dictats dels 'amos del sistema', aquests ja demanen la reforma del sistema de pensions.
D'aquesta crisi podem sortir amb més democràcia i posant fi a aquest sistema injust i depredador o perdent drets i aniquilant el poc que queda del nostre sistema de benestar. És això, i no una altra cosa, el que es juga en aquesta partida. La dreta i els poderosos ho saben. Sembla que certa esquerra, i els mitjans servils, no.

PP-PSOE i nacionalistes ens deixen fora del sistema electoral

Ja ho he repetit per activa i per passiva, el sistema electoral espanyol és profundament injust. Les dades així ho evidencien:

Partit	Vots	Diputats	Vots per diputat
PSOE	11.064.524	169	65.470
PP	10.169.973	153	66.470
IU	963.040	2	481.520
CiU	774.317	11	70.392
UPyD	303.535	1	303.535
PNB	303.246	6	50.541
ERC	296.473	3	98.842
BNG	209.042	2	104.521
CC	164.255	2	82.127

Els números són clars: PP, PSOE i els nacionalistes (excepte, potser, ERC i BNG) són els més beneficiats per l'actual sistema electoral, un sistema electoral injust i que s'hauria de modificar. I això no és que ho digui jo, que ho dic, sinó que ho va dir, i per escrit, el Consejo de Estado.
Aquest òrgan no demanava reformes constitucionals, ni modificar les circumscripcions, ni mínims de % de vot a nivell estatal per a entrar al Congrés... No, aquest òrgan suggeria coses tan simples com ampliar el nombre de diputats (fins a 400) per tal de deixar una bossa de 50 pels anomenats “restos” (vots que no han servit per elegir un diputat), o "retocar" la injusta Llei d'Hont.
Els que s'han oposat a la reforma diuen que ho fan per a estalviar despeses, provinents de l'augment de diputats. Quina barra! Per que no es reparteixen els mateixos sous i dietes entre els 50 diputats de més? S'abaixaran les retribucions per a controlar les despeses? Vistos els números del quadre anterior, queda ben clar quin és el veritable motiu de la negativa: ells treuen un profit evident d'un sistema injust, i volen mantenir aquest “estatus”.
Com ben ha dit el nostre diputat Gaspar Llamazares: Ens han expulsat del sistema electoral! El mateix sistema electoral creat el seu dia (així van afirmar-ho els que el van crear) per a evitar un pes excessiu del PCE.
No contents amb això, a Euskadi el PP (amb una complicitat silenciosa del PSOE) proposa tornar a pujar el mínim necessari per a accedir al Parlament en un 5% per circumscripció. Aquesta mesura faria extraparlamentaris a EB i UpyD, i restaria diputats a Aralar (Alava i Biscaia). Es volen queda sols, amb un parell de partits nacionalistes.

Vist lo vist, em reafirmo en que qualsevol reforma del sistema electoral a Catalunya ha d'estar basat en la màxima proporcionalitat possible (1 persona, 1 vot) i sinó oposar-s'hi de manera frontal. Ja està bé que ens caiguin les hòsties antidemocràtiques sempre als mateixos.

No som els culpables!

I perquè no som els culpables del desastre al que ens han portat els gestors actuals de l'injust sistema capitalista ens vam manifestar dissabte per Vic.
És hora de donar una resposta unitària a l'actual situació de crisi, crisi que és real i que estan pagant els treballadors. I perquè és hora de donar una resposta unitària, al parc Jaume Portell de Vic i a la posterior manifestació ens vam trobar representants sindicals i polítics de l'esquerra, fins i tot representants polítics que als Plens del seu municipi rebutgen donar suport a la jornada organitzada pels sindicats i després hi són presents.
Van acompanyar els companys de CCOO i UGT de la comarca els secretaris generals d'ambdós sindicats a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, la diputada d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya i companya d'EUiA, Mercè Civit i els diputat osonenc d'ERC, Josep Maria Freixenet.
La veu dels representants sindicals va ser clara i va anar en la mateixa direcció: la crisi no l'han de pagar els treballadors, que no són responsables de la mateixa, la crisi l'han de pagar bàsicament els mateixos que s'han estat enriquint de manera desproporcionada durant aquests darrers anys. Cal millorar les condicions laborals, no flexibilitzar-les (= empitjorar-les), cal millorar la formació i, sobre tot, cal que els poders públics intervinguin en l'economia amb polítiques redistributives, progressives i progressistes.
També s'ha de dir, és hora que el sindicalisme i la política vagin de la mà en la defensa dels drets dels treballadors. Això, per suposat, no vol dir que hagin d'haver corretges de transmissió ni subordinacions. Això vol dir que els sindicats han d'entendre que no poden viure aïllats de la política que, a més de gestors, han de ser agents polititzadors de les seves bases. Sinó, el dia que sigui necessari mobilitzar-les amb reivindicacions que vagin més enllà del dia a dia de la seva empresa, ho tindran complicat. Els treballadors han de tenir clar que, per molt que es vulgui negar o vendre el contrari, pertanyen a una classe social, una classe que s'ha de mantenir unida en la defensa dels seus interessos. Aquesta, també és feina del sindicalisme.

imatge: osona.com
més informació: web d'EUiA d'Osona, osona.com, 9nou.cat, elter.net

Amb el PSOE, la "pinza" al nas

Fa poc més d’un mes, el 22 de juny, el Secretari General dels socialistes madrilenys, Tomás Gómez, afirmava que el pacte a CajaMadrid entre IU, CCOO-Comfia, PP i una grup d’impositors suposava un “error gravísimo que perjudica a los madrileños y que yo creo que tampoco es bueno para ellos [IU] como fuerza política”. Afirmava Gómez que “el verdadero acuerdo político" -para el que ha "tendido la mano" a Aguirre- consiste en que ésta "cancele" el acuerdo con IU y se comprometa a que la Caja financie a las familias, autónomos y pymes que lo necesitan, a que haya "menos injerencia política" en la entidad y a que la elección del presidente "no sea fruto de la arbitrariedad del Gobierno ni de nadie”.

Bé, com deia, només un mes més tard el PSM s’ha sumat a l’acord de CajaMadrid i el seu Secretari General, l’acròbata Gómez, afirma que aquest pacte "sigifica recursos económicos para pequeñas y medianas empresas, para autónomos, hipotecas para las familias y para los ayuntamientos, que tienen que convertirse en un motor de crecimiento". Increïble la cabriola feta en només un mes: de ser un pacte que no ajudava al finançament de famílies, autònoms i pimes; a un pacte que significa recursos pels mateixos. No és poca la desvergonya demostrada.

Més fastigosa encara és la desvergonya periodística dels “voceros” habituals dels socialistes. El País titulava el dia 10 de juny: ‘El PP e IU rescatan la 'pinza' en la Asamblea para sacar adelante la nueva Ley de Cajas’. Aquest va ser el missatge llençat aquells dies a l’opinió pública pel PSOE i els seus mitjans servils: IU reeditava l’invent felipista/polanquista de la “pinza”.

I ara, què? On és la “pinza”? Com és que el PSM es suma a un acord tan dolent ? Com va dir en el seu dia Xabier Arzallus, per tractar amb els socialistes, el que s'ha de portar és una "pinza"... al nas!

Dissabte, jo també plantaré cara a la crisi!

• manifest conjunt

• Lloc i hora de trobada d'EUiA i ICV: 16:45. Via Laietana 48/ Sant Pere més Baix. Metro Urquinaona

Premi Enric González 2008, el Pare Lluís s’ho mereix

Si hi ha un esdeveniment anual que procuro no perdre’m és el premi Enric González, organitzat per CC.OO d’Osona. I procuro no perdre-m’ho perquè és un dia de retrobada amb amics i companys, i a més sempre ofereix una conferència de primer nivell. I sobre tot perquè representa un homenatge a aquelles persones i associacions socials, culturals o de defensa del territori de la nostra comarca.
Enguany la conferència ha tornat a omplir les expectatives. La vicepresidenta de Justícia i Pau, la Tica Font, va oferir una conferència molt didàctica sobre el desigual repartiment de la riquesa al món, incidint en el fet que la globalització provoca que moltes de les majors fortunes ja no estan als països rics, sinó en aquells que denominen “en desenvolupament”. Va parlar del creixement de la desigualtat i del creixement dels dos gegants asiàtics, Xina i Índia, i de les contradiccions que provoca. Des del món industrialitzat es comença a parlar negativament d’aquest creixement ja que el consum de recursos energètics i alimentaris repercuteix en el preu d’aquests béns a la nostra societat. Font va acabar lligant-ho amb els hàbits de consum totalment insostenible dels països del anomenat primer món, recordant-nos que és impossible que tot el món consumeixi al ritme que ho fem nosaltres.
A continuació es va lliurar el premi que aquest any es va concedir al Pare Lluís Rocaspana, franciscà de la parròquia del Remei. Me n’alegro, i molt. Si l’objectiu d’aquest premi és reconèixer les tasques en favor de la solidaritat, la convivència i la tolerància, crec que no hi ha moltes persones que es mereixin més el guardó. El Pare Lluís com a bon franciscà ha dirigit la seva tasca eclesial a l’ajuda al menys afavorit. La seva parròquia, com sol afirmar, té sempre les portes obertes. Van estar obertes per acollir els treballadors, sindicats i catalanistes antifranquistes, i avui dia continua oberta a tothom qui ho necessita i especialment a la immigració. Un nou vigatà arribat fa 40 anys que amb els seus fets demostra dia a dia treballar i estimar molt més Vic que no algun altre vigatà, que presumeix ser-ho de naixement, i que provoca els incendis que després treballa per apagar el Pare Lluís. Enhorabona i felicitats Pare.

Homenatge a la decència (...amb algun indecent present)

la decència en parella

Ahir, homenatge a dos d’aquets que en Brecht anomenava imprescindibles: Josefina Samper i Marcelino Camacho. Dos personatges que si no haguessin existit els haurien d’haver inventat, imatge d’honestedat compromís i decència. Antifranquisme de carrer i sacrifici, defensa dels oprimits.
Avui el que representen Josefina i Marcelino està “demodé”: però si aquest senyor encara insisteix en portar aquelles jaquetes “anys 70”!. Ara vivim nous temps, temps d'indefinició (centrisme li diuen). Un dia CCOO va decidir, de manera encertada al meu entendre, deixar de ser corretja de transmissió de ningú. Camacho que va ajudar a fundar CCOO ja no servia, militant comunista (després d’IU), no podia dirigir un sindicat “independent”. I va arribar l’Antonio Gutiérrez, que va dirigir el sindicat durant el període de govern Felipe González, un senyor independent que ara és diputat electe del PSOE.
I a darrera va venir José María Fidalgo un altre senyor independent que col·labora habitualment amb la fundació FAES i és amic personal de rojos perillosos com José Maria Aznar, Eduardo Zaplana o Javier Arenas. De tots és conegut el seu posicionament durant la treva d’ETA, sobre la llei de partits, el traspàs de rodalies, dret a decidir, etc.

Molts diran que un sindicat que pretén ser hegemònic ha de mirar d’ocupar el “centre polític”. Però els que som delegats (i precisament d’aquest sindicat) sabem que l’altra banda de la taula no està ocupada per centristes.
Us recomano aquest article publicat avui al diari Público. El títol ja és aclaridor: “Fidalgo acerca CCOO al PP”. De moment una de les seves col·laboradores més properes i la seva parella (també dirigent de CCOO) ja comencen a incorporar maneres de fer “populars”. Gràcies a la seva dedicació sindical sembla ser que porten acumulat un patrimoni immobiliari de més de 2 Milions d’euros. No passa res, Fidalgo s’encarrega d’esclafar el sector crític.
Ai Marcelino si t’haguessis modernitzat abans!, no tindries homenatges... però gaudiries d’un patrimoni immobiliari!!!

la indecència, també en parella, a la FAES