Ens deixa en Gregori, l’home “dels cabells blancs, la bondat a la cara”

Avui una tràgica notícia ens ha esclatat a la cara, la de la mort del gran referent dels comunistes i de molta gent d’esquerres a Catalunya, la mort d’en Gregori López Raimundo.
Tenia 93 anys i ja sabíem que estava malalt, però tot i així, resulta difícil assumir la pèrdua d’una d’aquelles persones que semblaria que mai ens podran faltar.
En Gregori era potser l’últim exemple viu d’aquells dirigents polítics sacrificats i lleials, capaços de jugar-se fins i tot la vida en defensa d’un ideal. En una època en que la política i les ideologies estan desprestigiades, seria bo recordar el compromís indestructible d’en Gregori.
Aragonès de naixement i català de cor, va ser un defensor radical de les llibertats nacionals de Catalunya. Va ser màxim exponent de la idea del PSUC d'acollida i integració en la cultura catalana dels “altres catalans”.

Però si alguna cosa va caracteritzar la seva vida va ser la lleialtat a una idea, la solidaritat i la igualtat de les persones. Per aquesta idea va passar per l’exili, per la presó, va ser torturat i va tornar per a continuar lluitant en la recuperació de la democràcia, els drets del poble català i la unitat dels comunistes. Perquè en Gregori creia en la unitat dels comunistes, la unitat com a mètode al servei dels més desfavorits, però les forces centrípetes de les esquerres eren massa fortes i, fent honor a la lleialtat a les seves idees, va haver d’escollir. Fins al final militava a EUiA, sent president d’honor del seu estimat PSUC (Viu). Ens ha deixat Gregori, el “dels cabells blancs, la bondat a la cara” que cantava Raimon, i molts militants d’esquerres ens sentim més orfes. Gregori, sempre t’estimarem.