20 de febrer del 2008

1996-2000-2004. Resultats si les CCAA haguessin estat les circumscripcions electorals

Una de les qüestions que per part d’IU es posaran damunt la taula la propera legislatura és la de la reforma de la llei electoral. Les dades són sagnants, IU i els seus votants són maltractats d’una manera reiterada per un llei electoral que els discrimina, fent que els seus vots valguin fins a quatre vegades menys que els del PP.

La discussió sobre aquesta necessària reforma ha topat de manera reiterada amb l’oposició del PP i dels partits nacionalistes. L’oposició dels primers és del tot lògica, serien els principals perjudicats, però l’oposició dels segons està basada, al meu entendre, en el desconeixement de la realitat. El discurs del PP i de determinats sectors del PSOE en el sentit que els nacionalistes són el beneficiaris de l’actual legislació electoral i que se’ls ha de castigar, ha estat assumida de tal manera que qualsevol proposta de modificació la rebutgen sense tant sols ni estudiar-se-la.

Jo sí que he fet aquest estudi i els resultats són del tot aclaridors. He analitzat els hipotètics resultats electorals en base a una possible reforma electoral que seria bastant light. Només he traslladat a la legislació electoral la realitat organitzativa de l’estat espanyol, o sigui la divisió de les circumscripcions en CCAA en lloc de províncies. No he variat el número de diputats, a cada Comunitat Autònoma l’he assignat la suma dels diputats que actualment elegeixen les províncies (aquest tema s’hauria de modificar traient diputats a aquelles CCAA que estarien sobrerepresentades –bàsicament les dues castelles-). El límit per a obtenir representació l’he deixat en el 3%. Tampoc compto una possible ampliació del Congrés a 400 membres, que dona la possibilitat de deixar un resto per aquells vots que no han servit per a obtenir diputat.

Com veieu, he analitzat els resultats de les 3 últimes eleccions (1996, 2000 i 2004). A la columna de l’esquerra (taronja) teniu els resultats oficials (circumscripció=província) i a la de la dreta (verda) els resultats que haguessin estat en el supòsit que la circumscripció fos la CA. Com és lògic res d’això afecta a les CCAA uniprovincials (Madrid, Astúries, Navarra...).


Com es pot comprovar la gran perjudicada és IU. També és clarament perjudicat el Partit Andalucista (PA) i en menor mesura el BNG. Partits nacionalistes minoritaris com EA o CHA que últimament venen obtenint representació i que segons les enquestes la podrien perdre, amb aquesta modificació la tindrien assegurada.

Només podrien arribar a perdre representació els grans partits nacionalistes (CiU i PNV) en els casos en que els seus resultats són més alts. ERC es mantindria igual amb resultats molt alts (2004), però si baixa resulta també perjudicada.


L’any 96 IU va deixar de
guanyar representació a les següents CCAA: Andalusia (va obtenir 6 i hagués obtingut 8 – [6-8]), Catalunya (2-3), Castella i Lleó (0-3), Castella La Manxa (0-1), Aragó (0-1), Extremadura (0-1), Euskadi (1-2).

L’any 2000: Andalusia (3-5), País Valencià (1-2), Castella i Lleó (0-1), Euskadi (0-1).

L’any 2004: Andalusia (0-4), Euskadi (0-1).


Com es pot comprovar, a IU se
li estan robant de manera continuada diputats a Andalusia i Euskadi. A Castella i Lleó en té prou amb superar la barrera del 3% per a obtenir diputat.

També salta a la vista que els grans beneficiats són sempre PSOE i sobre tot PP. L’any de la gran majoria absoluta del PP (2000), els populars no l’haguessin obtingut i s’haguessin vist abocats a pactar. L’any 1996 (primer govern d’Aznar), qualsevol opció de govern hauria d’haver passat per IU.

A Catalunya els resultats haguessin estat aquests (si algú vol els resultats d’alguna CA en concret li puc donar...):

Com podreu comprovar, no hi ha modificacions significatives. Els diputats que deixen de guanyar IU, PA o BNG són sempre a costa de PP i PSOE. Després d’aquestes dades, i si no hi ha majories absolutes, no seria hora que IU i els nacionalistes forcessin el PSOE a modificar la llei electoral? Tots els que no volem el bipartidisme sortiríem guanyant...


En aquest post el candidat d’IU per Sevilla, Sebastián Martín Recio, fa una anàlisi similar però agafant un sistema proporcional pur (l’estat com a circumscripció única). Els resultats són encara pitjors per PP i PSOE, molt millors per IU i molt bons pels nacionalistes. A mi, però, no m’agrada aquest sistema ja que obriria la porta per a que PP i/o PSOE introduïssin limitacions (mínim del 2 o 3%, etc) encaminats a expulsar els nacionalistes.

traducción al español

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bueno lo lógico es pensar en lo justo del sistema y no en si esta u otra fuerza podrán estar o no...

Lo lógico si tenemos 2 cámaras, una queremos que sea representación de la población y otra territorial, lo lógico es que la primera se elija por circunscripción única y la segunda por autonómica.

En cualquier caso, respecto al miedo de que los "nacionalistas periféricos" no pasen el mínimo de la circunscripción (de existir) no lo veo yo tan difícil, de hecho en las europeas donde se eligen mucho menos de 350 (o 400 diputados como propondríamos) y hay circunscripción única y mínimo creo que del 1%, no se da ese problema...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails