Avui es compleixen 5 anys de la invasió d’Iraq.
Recordo la gran mani de Barcelona del febrer, les sortides del metro col·lapsades i les dues hores esperant poder començar la marxa en un Passeig de Gràcia desbordat.
Aquí el PP va començar a perdre les eleccions. No perquè es visualitzés un traspàs de vots del seu electorat cap al socialista, sinó perquè l’esquerra va començar a creure’s que era possible desallotjar el PP del poder. EUiA va tenir una participació molt directa a la Plataforma, però com passa sempre, van ser finalment els socialistes els que van capitalitzar, amb la seva presència, la gran mani.
Un any més tard ZP guanyava les eleccions gràcies al vot útil de tota l’esquerra espanyola. La primera decisió que va prendre en arribar al govern va ser retirar les tropes espanyoles d’Iraq. Encara durant aquesta campanya ha continuat recordant aquella decisió.
La setmana passada ZP tornava a guanyar les eleccions gràcies al vot útil, no ja de l’esquerra espanyola, sinó també de la catalana. El president nord-americà Bush ja no l’ignora, ara li envia cartes i el truca per telèfon. Ahir, ZP decidia l’enviament de més militars a la guerra d’Afganistan sense demanar permís al Parlament espanyol. PP, CiU i PNB han donat suport a la mesura, IU-EUiA l’hem denunciada. Avui a Barcelona 1000 persones es manifestaven, convocades per la Plataforma No a la Guerra, en protesta per la invasió d’Iraq. No s'han vist socialistes. Només han passat 5 anys i com canvien les coses.
El que no canviem alguns és de jaqueta. Sí que ho fan els que denunciaven l’enviament de tropes sense consultar al Congrés i ara les envien escudant-se en una tramitació d’urgència. Tampoc canvia de jaqueta l’Ismael Serrano. És dels artistes que han continuat donant suport a IU “a pesar de los pesares”. L’altre dia a una trobada de blocaires osonencs un dels presents em mostrava la seva decepció i estranyesa pel canvi de jaqueta d’un altre artista (J. Sabina) que després de molts anys de suport a IU, ara s’ha passat al de la cella. Amic, et recomano que vagis abandonant en Sabina (un gran músic) i el canviïs per l’Ismael. No tindrà l’encant del vividor, però és creïble i les seves cançons també són meravelloses.
Aquí us deixo Papá cuéntame otra vez, cantada fa 5 mesos a Donosti.
traducción al español
"...Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.
Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.
Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.
Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ayer morían en Bosnia, ahora mueren en Bagdad..."
1 comentari:
Iñaki, sóc l'amic al qual et refereixes en el teu post. Efectivament, la cançó (i també la música) de l'Ismael emociona. En part, per la ràbia que et surt de dins en fer-se't presents tantes injustícies i tants esforços que poden semblar en va per esmenar-les, però també per la qualitat musical de l'individu. El coneixia de lluny, m'hauré d'apropar més a ell, per conèixe'l millor.
Em resisteixo, però, a pensar que el Sabina ha claudicat del tot. Mira que fa anys, però tinc present com si fos ahir un concert que va fer al parc Catalunya de Sabadell. Era una època que a Còrdova manaven uns altres i a Sabadell (qui t'ha vist i qui et veu) era alcalde en Farrés. Va començar la salutació de benvinguda destacant que érem a la ciutat més gran d'Espanya governada pels comunistes. L'esclat de milers de persones va ser molt, molt gran.
Bé, ja veus que ni tan sols jo tinc la "valentia" de firmar el meu comentari. Som en temps de renúncies de molts, i tampoc es tracta de deixar-se veure tant. Alguns, penso, podem continuar fent molta més feina si els deixes pensar que ets dels seus.
Ànims, i endavant, que "aún sigue sucia la plaza", i encara potser algun dia hi serem a temps de passar-hi l'escombra.
Publica un comentari a l'entrada