Si hi ha un esdeveniment anual que procuro no perdre’m és el premi Enric González, organitzat per CC.OO d’Osona. I procuro no perdre-m’ho perquè és un dia de retrobada amb amics i companys, i a més sempre ofereix una conferència de primer nivell. I sobre tot perquè representa un homenatge a aquelles persones i associacions socials, culturals o de defensa del territori de la nostra comarca.Enguany la conferència ha tornat a omplir les expectatives. La vicepresidenta de Justícia i Pau, la Tica Font, va oferir una conferència molt didàctica sobre el desigual repartiment de la riquesa al món, incidint en el fet que la globalització provoca que moltes de les majors fortunes ja no estan als països rics, sinó en aquells que denominen “en desenvolupament”. Va parlar del creixement de la desigualtat i del creixement dels dos gegants asiàtics, Xina i Índia, i de les contradiccions que provoca. Des del món industrialitzat es comença a parlar negativament d’aquest creixement ja que el consum de recursos energètics i alimentaris repercuteix en el preu d’aquests béns a la nostra societat. Font va acabar lligant-ho amb els hàbits de consum totalment insostenible dels països del anomenat primer món, recordant-nos que és impossible que tot el món consumeixi al ritme que ho fem nosaltres.
A continuació es va lliurar el premi que aquest any es va concedir al Pare Lluís Rocaspana, franciscà de la parròquia del Remei. Me n’alegro, i molt. Si l’objectiu d’aquest premi és reconèixer les tasques en favor de la solidaritat, la convivència i la tolerància, crec que no hi ha moltes persones que es mereixin més el guardó. El Pare Lluís com a bon franciscà ha dirigit la seva tasca eclesial a l’ajuda al menys afavorit. La seva parròquia, com sol afirmar, té sempre les portes obertes. Van estar obertes per acollir els treballadors, sindicats i catalanistes antifranquistes, i avui dia continua oberta a tothom qui ho necessita i especialment a la immigració. Un nou vigatà arribat fa 40 anys que amb els seus fets demostra dia a dia treballar i estimar molt més Vic que no algun altre vigatà, que presumeix ser-ho de naixement, i que provoca els incendis que després treballa per apagar el Pare Lluís. Enhorabona i felicitats Pare.
2 comentaris:
Pronto vendrán las elecciones europeas. En las anteriores, el numero dos de IU-ICV fue Raul Romeva. No tengo nada en contra la coalición.Más aún, la considero necesario. Pero también considero que este personaje es un INDESEABLE. Se ha dedicado a reunirse con el Dalai Lama y ha tildado a Cuba de dictadura.
Estas son sus palabras:
“Son numerosas las alarmas que nos indican queel régimen cubano sigue aplicando una política de represión ante las opiniones disidentes, de encarcelamiento arbitrario de grupos opositores, de hostigación constante a todo aquél que manifiesta una postura contraria a la gubernamental. Es también preocupante, por otro lado, la represión contra colectivos a los que desde el régimen se haestigmatizado tales como homosexuales o ciertos intelectuales. El caso concreto que nos ocupa, la prohibición del régimen a dejar salir del país a las Damas de Blanco para que reciban el premio Sakharov, es sólo un ejemplo más de esta preocupante situación.
No obstante, la política de bloqueo y aislacionismo a la que varias potencias occidentales han sometido a Cuba durante décadas sólo ha servido paraque los sectores más duros del régimen vean reforzada su postura. Por ello celebro que en junio de 2005, el Consejo de la Unión Europeadecidiera ofrecer de nuevo un espacio de diálogo político a Cuba. Con ello se pretendía, entre otras cosas, empezar a preparar el terreno de lo que muchos y muchas esperamos que sea una inminente transición haciala democracia.
Quienes hemos sufrido una dictadura sabemos lo difícil que es construir una democracia, especialmente cuando quienes deberían ser tus aliados desde fuera te dan la espalda. En este sentido, resulta esperanzador ver como están apareciendo cada vez más grupos comunitarios, universitarios y científicos, tanto en medios rurales como en las ciudades, bajo el techo de las iglesias o encentros educacionales y sociales, que antes no existían y cuyo trabajo puede constituir una contribución valiosa al desarrollo político en Cuba.
Ya es hora de que el régimen cubano entienda que su futuro no pasa por mantener el estatus quo actual, sino por afrontar de forma seria y creíble esta transición que, sobre todo, reclama el mismo pueblo cubano.”
Fijate que hace un paralelismo entre la dictadura franquista y la Cuba socialista. Reclama una transición, supongo que al capitalismo, o sea,lo mismo que solicitan los EE.UU. Y además tiene la desfachatez de presentarse como conocedor de la verdadera voluntad del pueblo cubano, con lo que deslegimiza al actual gobierno. Y esto con los votos de izquierda. !TERRIBLE¡
1º Com molt ben dius, en Raül Romeva no pertany a EUiA ni a IU. És lliure de fer determinades apreciacions amb les que a l'igual que tu no coincideixo.
EUiA va fer l'any passat una campanya en homenatge al "Che" en el 40è aniversari del seu assassinat. Potser al Romeva no li va agradar, a l'igual que potser tampoc li agraden molts dels candidats d'EUiA o d'IU i les declaracions que puguin fer. Que li farem...
2º Romeva pot tenir moltes coses dolentes, però indesitjable no crec que ho sigui.
3º Equivocat o no (i en aquest cas crec que sí) en Romeva signa els seus escrits. No s'amaga
4º Li he donat moltes voltes (almenys durant deu segons) i no acabo de trobar la relació entre Romeva i Cuba amb el Pare Lluís i el premi Enric González...
5º ...A no ser que el comentari sigui una indirecta i estiguis insinuant que jo també sóc un indesitjable per lloar la figura d'un membre de l'església catòlica per molt franciscà que sigui.
Publica un comentari a l'entrada