Coalició IU-ICV a les europees. Si, però com?

Llegim avui al diari Público que IU negociarà amb ICV els criteris per anar plegats a les eleccions europees a celebrar d'aquí uns mesos. Penso que l'article és bastant interessant i educatiu, independentment de la veracitat de tot el que en ell s'afirma. Podeu llegir-ho aquí.

Segons s'afirma a l'article, "...la ejecutiva, encabezada por Cayo Lara, trasladará la “predisposición favorable” a repetir la coalición IU-ICV, como en 2004. Ahora bien, “no con las condiciones de 2004”. Al final, en un annex, es diu que "...IU pactó este lunes lanzar un “llamamiento amplio a la izquierda alternativa: ICV, Aralar, Los Verdes, Izquierda Republicana, Izquierda Anticapitalista (IA)...” No descobreixo res si dic que m'alegra aquesta intenció de la direcció sorgida de la IX Assemblea Federal, i del nou coordinador d'IU Cayo Lara, d'explorar, amb una predisposició favorable, la possibilitat d'arribar a acords unitaris amb d'altres forces de l'esquerra transformadora i/o verda que ens són properes. Sempre he sigut favorable a realitzar esforços per a arribar a aquests acords, i crec que no només jo, EUiA en el seu conjunt també. Els 6 anys de coalició electoral a Catalunya avalen això que dic. I dins d'aquesta predisposició, penso que , per pes i per història passada i present, ICV ha d'ocupar un lloc rellevant a l'hora de negociar acords.

Però també haig de dir que, tot i ser favorable a fer cessions per arribar a acords (a EUiA d'això en sabem una mica), veig molt raonable redefinir els criteris d'aquesta coalició. A l'article de Público s'apunten algunes ofertes atribuïdes a "responsables d'IU": "...Una, que Romeva vaya de dos y se quede en el Grupo de la Izquierda. Dos, que concurra como tres y converja luego con los Verdes. También que retenga el segundo puesto e ICV “compense” después a IU en Catalunya, “en las generales, las autonómicas, en el Govern...”

La qüestió neix del fet que mentre, amb una correlació de forces molt més anivellada, EUiA no passa del número 3 a les llistes de les eleccions al Parlament (excepte Lleida i Tarragona. El segon d'EUiA a les llistes per BCN és el 8...) i de les eleccions a les Corts Espanyoles, o del número 5 a les municipals de la ciutat de Barcelona, ICV va tenir el número 2 a les passades europees (amb una correlació de forces amb IU molts més desigual -en favor de IU-). A més, l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, es va integrar al grup Verd en lloc del grup d'Esquerra Unitària.
Sempre he defensat, i qui em coneix pot donar fe, que en una coalició tothom ha de cedir i tothom ha de treure profit. El mapa de càrrecs a les diferents institucions del país demostra que totes dues parts traiem profit de la coalició ICV-EUiA, tot i que hi hagi un més que evident desequilibri en quan a la representació institucional. El que no crec que sigui tan legítim és canviar les regles del joc depenent del camp en que es jugui el partit. Si el pacte a Catalunya entre ICV i EUiA és just (jo penso que no és injust, però si molt millorable per l'evident desequilibri de que parlava abans), no entenc per què no es pot aplicar també a l'Estat amb IU. Si el pacte que proposa ICV (i que va ser el de 2004) per a les europees és el just, a llavors el que no entenc és perquè no s'aplica també a les diferents eleccions on la coalició és entre ICV i EUiA (número 2 per a la part més petita de la coalició i llibertat d'adscripció a grups municipals, autonòmics... dels electes -amb això últim no estic tan d'acord...-).
Desitjo que la negociació de la coalició IU-ICV per a les europees arribi a bon port. Desitjo que la bona predisposició de la nova executiva d'IU sigui real i marqui la nostra posició. Desitjo que per part d'ICV també hi hagi bona predisposició. I desitjo que s'aparqui la desconfiança i que els criteris que marquin l'acord siguin els de justícia, equilibri i generositat mútua. No passem precisament pels millors moments històrics per anar dividint i debilitant l'única esquerra que proposa coses diferents a l'actual sistema imperant...