No és la independència de Catalunya, ni la unitat d'Espanya, ni tan sols el dret a decidir.
És la llibertat d'expressió i d'opinió, la llibertat de poder animar a participar o no, la llibertat dels representants polítics escollits democràticament, la llibertat de poder informar, la llibertat de poder organitzar debats i intercanviar punts de vista...
Participaré a la votació de l'1 d'Octubre, i intentaré animar a les persones més properes a que també participin. És el que opino, i no m'ho callaré!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1O. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1O. Mostrar tots els missatges
13 de setembre del 2017
5 de setembre del 2017
Dret a decidir? Si, però si no s'exerceix...
Entenc que hi haurà gent d'esquerres, defensora del dret a decidir, que no voldrà participar l'1-O per cansament del procés i d'alguns patriotes hiperventilats realment pesats. Fins i tot jo en algun moment m'ho he arribat a plantejar. Però n'hi ha d'altres (coneguts de velles militàncies i lluites) a qui no els mou només el cansament del procés i els processistes.
He sentit moltes vegades companys/es afirmar que el seu model d'estat no contempla, sota cap concepte, la separació de Catalunya d'Espanya. Com a molt, un federalisme "amable" amb el poble de Catalunya. És totalment legítim.
També deien defensar el dret a decidir. Era el políticament correcte des del punt de vista de l'esquerra transformadora. Però a l'hora de la veritat, cada vegada que algú a EUiA, o a ICV-EUiA, demanava posicionaments sobre un possible referèndum (exercir el dret a decidir), no circumscrit al full de ruta (encara no existia), sempre trobaven una excusa per a dir que aquest referèndum no tocava, no era el moment o que calia centrar esforços en lluitar contra el PP i CiU.
Molts d'ells no tenien problema en reclamar una consulta a la ciutadania espanyola per a la possible sortida de l'Euro. I sempre que arribava el 14 d'Abril afirmaven que s'hauria de fer una consulta sobre el model d'estat (república o monarquia). En aquests casos sembla que era possible compaginar la lluita per a fer fora del "gobierno" el PP o del "govern" CiU, amb consultes a la ciutadania.
Ara veig que alguns d'aquests companys/es defensen de manera aferrissada el boicot a la consulta de l'1-O (no crec que se li pugui considerar referèndum). Si l'estat espanyol hagués permès fer un referèndum amb garanties, no sé quina excusa haguessin esgrimit per a dir que no ens havíem d'involucrar en aquest referèndum. Però podeu tenir clar que alguna excusa haguessin trobat.
L'1-O no serà un referèndum. No portarà ningú a reconèixer cap independència. No hi ha garanties ni metodologia acceptable, cert. Però no sembla haver-hi discussió possible en que el responsable de no poder fer un referèndum "normal" és qui mana a l'estat, i no a Catalunya.
Jo crec que el més conseqüent, per qui ha defensat sempre el dret a decidir, és participar. I que qui nega als catalans el dret a decidir rebi un missatge clar de que no acceptem les seves amenaces i el seu bloqueig.
He sentit moltes vegades companys/es afirmar que el seu model d'estat no contempla, sota cap concepte, la separació de Catalunya d'Espanya. Com a molt, un federalisme "amable" amb el poble de Catalunya. És totalment legítim.
També deien defensar el dret a decidir. Era el políticament correcte des del punt de vista de l'esquerra transformadora. Però a l'hora de la veritat, cada vegada que algú a EUiA, o a ICV-EUiA, demanava posicionaments sobre un possible referèndum (exercir el dret a decidir), no circumscrit al full de ruta (encara no existia), sempre trobaven una excusa per a dir que aquest referèndum no tocava, no era el moment o que calia centrar esforços en lluitar contra el PP i CiU.
Molts d'ells no tenien problema en reclamar una consulta a la ciutadania espanyola per a la possible sortida de l'Euro. I sempre que arribava el 14 d'Abril afirmaven que s'hauria de fer una consulta sobre el model d'estat (república o monarquia). En aquests casos sembla que era possible compaginar la lluita per a fer fora del "gobierno" el PP o del "govern" CiU, amb consultes a la ciutadania.
Ara veig que alguns d'aquests companys/es defensen de manera aferrissada el boicot a la consulta de l'1-O (no crec que se li pugui considerar referèndum). Si l'estat espanyol hagués permès fer un referèndum amb garanties, no sé quina excusa haguessin esgrimit per a dir que no ens havíem d'involucrar en aquest referèndum. Però podeu tenir clar que alguna excusa haguessin trobat.
L'1-O no serà un referèndum. No portarà ningú a reconèixer cap independència. No hi ha garanties ni metodologia acceptable, cert. Però no sembla haver-hi discussió possible en que el responsable de no poder fer un referèndum "normal" és qui mana a l'estat, i no a Catalunya.
Jo crec que el més conseqüent, per qui ha defensat sempre el dret a decidir, és participar. I que qui nega als catalans el dret a decidir rebi un missatge clar de que no acceptem les seves amenaces i el seu bloqueig.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
potser també t'agradi...
