Vaga a TMB, la "casta" i la "gent"

Des de que els representants de la nova política van escampant el missatge que els conceptes de "classe obrera" o "lluita de classes" pertanyen al passat i són un obstacle pel creixement electoral de les seves opcions polítiques, veig que molta gent comença a estar una miqueta confosa.
Haig de reconèixer que substituint aquesta terminologia per altra més moderna com "la gent" o "la casta" es facilita, i molt, la buscada ambigüitat de ser "ni d'esquerres, ni de dretes".

No són pocs els representants de la nova política, alcaldessa d'abanderada, o de la vella política (EUiA o ICV segons els hi diuen els de la nova) que, a conseqüència de la vaga de TMB, han fet afirmacions quan menys curioses.

Una de les idees que s'han deixat caure per algun càrrec d'EnComú-Podem és la de que la vaga dels treballadors de TMB estava perjudicant als ciutadans i no als congressistes del MWC. I que voleu que us digui, jo em quedo perplex...
O és que potser des de sempre les vagues no han perjudicat més o menys els ciutadans? Què abans no hi havia vagues, o què? Els del MWC no són ciutadans i/o treballadors? Algú pensava que la vaga acabaria perjudicant els alts directius de les empreses de telefonia?

És clar, nosaltres ens hem de posicionar amb "la gent", és a dir la ciutadania perjudicada per la vaga organitzada per "la casta sindical".

No és la primera, ni la segona vaga que es fa a TMB fent-les coincidir amb esdeveniments importants. Dels "nous" ja no m'espero res, però dels que situen als altars els vaguistes d'algunes empreses i després callen quan la vaga se la fan als "seus", esperaria una mica més de decència...

Un senyor molt imbècil

En el vídeo que enllaço a continuació, i que us recomano visionar, teniu unes més que dignes actuacions: Raül Romeva, Willy Meller i, per damunt de totes, Ada Colau; enfrontades a les d'uns senyors molt tecnòcrates i a la d'un imbècil integral.
Que don Carlos era un imbècil quan feia política a Euskadi era evident. No sabia parlar, repetia sempre un parell de consignes relacionades amb ETA i les amenaces. Era tot el seu bagatge.
Tenia la lleu esperança que el seu pas per les institucions europees l'hagués instruït moral i intel·lectualment. Veig que no, no ha canviat. Continua amb el seu discurs d'amenaçat, de qualificar de còmplices amb el terrorisme els opositors, de fer condemnar coses que tu no has fet i que tampoc tenen perquè condemnar-se.
Què aposteu que d'aquí quatre dies insta la il·legalització de la PAH per no condemnar la violència? 
Carlos no ha canviat, continua sent un senyor molt imbècil.