Prendre partit. En resposta a l'article d'en Nuet

Avui el coordinador d'EUiA, Joan Josep Nuet, publica al seu bloc un article explicant la situació de l'anomenada "Unitat Popular" a Catalunya i Espanya, tot i que a mi més aviat sembla una pre-justificació del que pensa fer més endavant.
Amb el contingut de l'article, filosòficament tots podríem estar d'acord, però en baixar al terreny de la concreció caldria fer unes quantes matitzacions:

1. Diu Nuet: "...y yo preguntaría a los que se alegran del desencuentro entre Podemos e IU, ¿hacia dónde vais compañeros?"
Company, crec que és una minoria qui s'alegra de que no hi hagi una confluència real a Espanya. El que molts no estàvem disposats és a que només alguns, triats per la mateixa Podemos, s'integressin a la seva candidatura, que era el que se'ns reclamava. A la 6a Assemblea vam apostar (i jo amb la majoria) per la unitat i la confluència. Però el que proposava Podemos no té res a veure amb el que EUiA va defensar allà.

2. Afirma també: "Mi compromiso con el proyecto federal de Izquierda Unida sigue firme, por eso valoró la inteligencia del Consejo Político Federal y de Alberto Garzón cuando el pasado sábado 3 de Octubre reafirmaban su acuerdo con la estrategia de EUiA de mantener la confluencia que significa Catalunya sí que es pot, fuera cual fuera el desenlace del diálogo con Podemos"

I jo estic d'acord. Deixant de banda les habituals maneres de confeccionar llistes, que sembla que Podemos ha heretat amb gust d'EUiA i ICV, jo també defenso Catalunya Si Que Es Pot (CSQEP) com espai de confluència de diferents cultures polítiques de l'esquerra. CSQEP, igual que la profitosa experiència de "Barcelona En Comú" no es va fer fent renegar ningú de la seva identitat, la seva història... de les seves respectives motxilles!
No és exactament una coalició de l'estil de la de CSQEP o BeC la que defensava IU pel conjunt de l'estat? Per què, doncs, aquesta equidistància en la valoració? Per què el que per a tu i per a Podemos és bo a Catalunya no ho és al conjunt de l'estat?

Alguns portàvem temps defensant una EUiA més oberta i participativa, on les decisions no siguin preses pels pactes entre les cúpules dirigents dels partits (sensibilitats) que la formen, on es tingui en compte els centenars de militants "independents" no alineats amb cap d'aquestes sensibilitats... Ets tu qui pot donar-nos lliçons de "nova política", de confluència i obertura?
Ens pot donar lliçons qui va intentar ser coordinador d'IU amb el suport d'Àngel Pérez i la "majoria" d'IU-Madrid?. O qui va votar la candidatura de Willy Meyer a les europees davant la renovació representada pels Couso, Albiol...? O qui va impedir per tots els mitjans unes primàries a EUiA per les eleccions del 27S?

En el seu dia parlaves de la tebiesa de l'anterior coordinador amb els socis d'ICV a l'hora de defensar la pèrdua del senador a Madrid ("casualment" tu), o a l'hora de ser més ferm amb amb el suport d'aquests a Equo per davant d'IU. Un cop sabem que no serà possible la confluència a Espanya entre IU i Podemos, sincerament crec que el més honest i decent seria explicar a la militància d'EUiA (i que fos bastant abans de novembre) què passarà amb el seu vot el 20D. Sumarà amb Alberto Garzón, o no? Crec que és un tema que SI ens interessa, i que haurem de decidir entre tots i totes.

Votaré CSQEP a pesar de...

Votaré CSQEP a pesar de preteses estrelles mediàtiques amb cueta que visiten, massa sovint pel meu gust, Catalunya, fent-me passar certa vergonya.
I votaré CSQEP per la, bona no, boníssima gent que des de les bases (no tant des de les cúpules) i amb el carnet d'EUiA o ICV mantenen viu l'esperit integrador i transformador del PSUC.
Votaré perquè l'Ada Colau demostra que si que es pot i pels independents, bases de "Podem" i entitats diverses que omplent d'il•lusió i idees aquesta candidatura, i perquè des d'identitats diferents sempre hem defensat que Catalunya ha de ser el que els catalans vulguem decidir.

Senyor Iglesias, si té per gust venir a Catalunta a donar un cop de mà, miri que no sigui al coll. Primer de tot que algú li expliqui com és aquesta Catalunya diversa de la que fa bandera CSQEP. Aquí els orígens o els cognoms no predisposen la identitat, ni el vot. No apel•li a la identitat, que això ja ho fèia un senyor anomenat Lerroux...

Crec en la confluència entre les forces de l'esquerra. Però no ens arroncem per modes electorals ni ens deixem enlluernar per presències mediàtiques. A vegades són molt més fiables i duradores del que semblen les coses que s'han anat edificant durant dècades d'esforç, reflexió i experiència.
No hem d'alliçonar ningú, però tampoc ens hem de deixar alliçonar, i menys pels que no tenen clars determinats debats ja superats.

Realpolitik i "Catalunya Si Que Es Pot"

Segurament deu ser que des de que estic allunyat de la realpolitik, hi ha coses de la tàctica política que no sóc capaç d'entendre (o potser em vaig anar allunyant de la realpolitik per no voler entendre-les).

Per exemple em costa veure utilitat pràctica a la fixació dels unionistes i dels "indepes" en intentar situar "Catalunya Si Que Es Pot (CSQEP)" en el bàndol contrari al propi.
No dubto que un cop passat el 27S tots dos bàndols (i més si no tenen una majoria suficientment àmplia de vots) comptaran els vots de CSQEP com part del seu bàndol o, com a mínim, susceptibles de ser propers.

Cosa similar va passar a mitjans dels '90 amb els vots d'Ezker Batua a Euskadi. Acusats d'aliats del sobiranisme per PP-PSOE, després de les eleccions eren vots compats com indubtablement unionistes.

Que es fan de pesades les interminables precampanyes electorals (i més si són en clau patriòtica)...