El que ha passat explicat d'una manera totalment comprensible:
30 de maig del 2011
29 de maig del 2011
Assemblea General d'Unnim: els treballadors no estem d'acord!
Us enllaço aquesta informació sobre la intervenció que vaig tenir l'oportunitat i honor de fer a l'Assemblea General d'Unnim, celebrada el passat dijous, en nom dels consellers en representació dels treballdors, escollits amb el suport de CCOO-Unnim, en el punt de l'ordre del dia en que es votava la gestió de la direcció de la caixa.
No vam donar suport a aquesta gestió, ja que considerem que són, en bona part, responsables de la complicada situació en que aquesta es troba.
També us deixo l'enllaç de la intervenció del company David Vilar, en representació dels mateixos consellers a l'Assemblea General, argumentant el nostre vot contrari a les línies estratègiques d'Unnim per l'any 2011.
28 de maig del 2011
Felip Puig: ja ha arribat!
Ho he dit més d'una vegada a aquest bloc: va ser un error assumir la responsabilitat d'interior, per part d'ICV-EUiA, sent la força minoritària d'un govern plural. Si no tinc el control sobre l'economia, treball, etc... per què haig d'assumir interior? Si jo no sóc qui decideix si un ERO s'accepta o no, per què haig de reprimir les protestes dels treballadors que vagin al carrer?
Per altra banda, assumir una conselleria en la que determinats poders de "l'antic règim" estaven ben infiltrats suposava una font de problemes, en forma de trabanquetes des de dins.
Ja ho vam poder comprovar ben aviat, ni havíem posat un peu a la conselleria i ja ens plovien les crítiques des de l'oposició, l'anterior consellera i també des del interior del cos policial. Un dels més crítics, i amb més agressivitat, va ser el principal "dòberman" del l'oposició, Felip Puig.
No acceptaven que volguéssim un cos policial sense pomes podrides. Si havia una comissaria amb un index de denúncies per maltractament molt superior a la resta i ho investigàvem, érem uns irresponsables que baixàvem l'autoestima dels mossos, tot i que finalment es demostrés judicialment que les denúncies eren certes. Si posàvem càmeres a les sales d'interrogatoris per a protegir la seguretat dels detinguts, i la honorabilitat dels policies davant possibles denúncies falses, érem irresponsables.
Per això, no m'estranya gens ni mica la brutalitat de l'actuació policial d'ahir divendres contra els acampats a Plaça Catalunya de Barcelona i la Plaça Ricard Vinyes de Lleida. El concepte policial de Felip Puig, i de CiU com a partit de dretes, és repressiu. La policia ha de ser respectada a través de la por. La violència no s'ha de fer servir per a respondre la violència d'uns concentrats o manifestants, sinó per a deixar clar que, o obeeixen la la primera, o rebran. O per les bones, o per les violentes.
Felip Puig ha marcat territori. Ha deixat clar quin tipus de policia vol, la que havia d'apujar la seva autoestima demostrant fortalesa a base d'estomacar persones pacífiques.
És el típic policia obtús que no entén res, que aplica receptes de meitat del segle passat per a problemes del segle XXI. Felip Puig volia deixar clara la seva carta de presentació: amb mi les coses seran diferents. Ahir la seva policia va entregar aquesta carta de presentació a molts ciutadans pacífics. Ja ha arribat!
Per això, no m'estranya gens ni mica la brutalitat de l'actuació policial d'ahir divendres contra els acampats a Plaça Catalunya de Barcelona i la Plaça Ricard Vinyes de Lleida. El concepte policial de Felip Puig, i de CiU com a partit de dretes, és repressiu. La policia ha de ser respectada a través de la por. La violència no s'ha de fer servir per a respondre la violència d'uns concentrats o manifestants, sinó per a deixar clar que, o obeeixen la la primera, o rebran. O per les bones, o per les violentes.
Felip Puig ha marcat territori. Ha deixat clar quin tipus de policia vol, la que havia d'apujar la seva autoestima demostrant fortalesa a base d'estomacar persones pacífiques.
És el típic policia obtús que no entén res, que aplica receptes de meitat del segle passat per a problemes del segle XXI. Felip Puig volia deixar clara la seva carta de presentació: amb mi les coses seran diferents. Ahir la seva policia va entregar aquesta carta de presentació a molts ciutadans pacífics. Ja ha arribat!
25 de maig del 2011
Anàlisi dels resultats del 22M a Vic (per partits i districtes)
Crec que per a obtenir una lectura més correcta del que va passar a Vic el passat 22M és interessant fer una anàlisi més detallada per districtes i barris. Vaig voler aprofundir una mica més en aquesta anàlisi quan vaig comprovar alguna dada que em va sobtar de valent, com per exemple que la PXC va perdre molts vots als barris del sud de la ciutat (Remei, Barri d'Osona, Estadi...), però ho va compensar amb més vots a d'altres barris sense un % d'immigració tan alta.
No tinc les dades exactes al 100% de l'any 2007 per districtes però, en tot cas, els resultats de 2007 que tinc donen poca diferència amb els vots reals. Els resultats que poso es centren en vot real, sense tenir en compte la participació, o sigui el % de vot (al conjunt de la ciutat la participació va ser molt similar a 2007 -només 0,7% inferior-).
Els districtes de Vic corresponen a aquests col·legis:
CiU
Poca cosa a dir. Mantenen els resultats pràcticament exactes respecte 2007, sense haver diferència entre districtes.
PXC
És penós i patètic com a ciutadà de Vic analitzar els seus resultats. Baixen, i força!, al districte 3 (els famosos barris del sud que acollen la major part de la immigració). S'ha de tenir en compte que aquest districte incorpora el col·legi electoral del Sucre (barri amb poca immigració) a on jo vaig fer el recompte i la PXC va pujar i ser 2a força. O sigui, al districte amb més immigració, la PXC va pujar al barri amb menys immigrants.
Milloren a la resta de districtes, sobre tot al 4. Però la seva gran pujada (+30%) és al districte més petit (La Guixa) i amb menys immigració.
En resum, la PXC puja on menys immigració hi ha, i baixa (-20%!) a on es concentra la major part de la immigració. Com a vigatà, és com per a sentir vergonya... No només podem parlar del vot dels afectats pels problemes de convivència, els majors afectats van girant l'esquena a Anglada i qui menys conviu amb els immigrants li vota més.
CUP
Pugen a tots els districtes. Però la seva gran pujada es produeix al districte 1 (centre) i en menor mesura als 2 i 4 (centre nord i centre-sud). Als altres dos districtes (3 i 5) la pujada és molt més minsa.
PSC
Desplom generalitzat i bastant lineal. Destaca la brutal baixada al districte 1, on perden +60% dels vots (per sort per a ells, és un districte petit), no sent tan exagerada la baixada al districte 4.
ERC
Pugen al districte 1 (centre) i baixen poc a la resta (2, 4 i 5). Però els penalitza molt que la seva gran baixada (30% aprox.) es produeixi al districte més poblat, el 3.
ICV-EUiA
Baixem a tots els districtes però, per sort, la nostra baixada més forta és produeix als districtes clarament menys poblats (1-centre i 5-La Guixa). Al districte 4 gairebé no perdem res (Balmes, Salarich) i als districtes 2 i 3 la baixada és més moderada.
SI
No és pot comparar amb 2007 ja que es presentaven per primera vegada. Superen clarament la seva mitjana de vot als districtes 1, 2 i 5. Als districtes del sud, no arriben al 5% de vot.
PP
Puja gairebé un 60% al districte 5 (passa de 3 vots a 8...). A la resta de districtes és manté en línia (puja lleugerament al 4 i baixa lleugerament a la resta). Imagino que a Chumilla aquestes dades no li seran d'utilitat perquè, si encar ve per Vic, no deu saber quins són aquests barris dels que parlo...
No tinc les dades exactes al 100% de l'any 2007 per districtes però, en tot cas, els resultats de 2007 que tinc donen poca diferència amb els vots reals. Els resultats que poso es centren en vot real, sense tenir en compte la participació, o sigui el % de vot (al conjunt de la ciutat la participació va ser molt similar a 2007 -només 0,7% inferior-).
Els districtes de Vic corresponen a aquests col·legis:
- districte 1: (casa masferrer)
- districte-2 (casa masferrer, guillem mont-rodom, sant miquel)
- districte-3 (sant miquel, montseny, sagrat cor, salarich, sucre)
- districte-4 (balmes, salarich)
- districte-5 (la guixa)
CiU
Poca cosa a dir. Mantenen els resultats pràcticament exactes respecte 2007, sense haver diferència entre districtes.
PXC
És penós i patètic com a ciutadà de Vic analitzar els seus resultats. Baixen, i força!, al districte 3 (els famosos barris del sud que acollen la major part de la immigració). S'ha de tenir en compte que aquest districte incorpora el col·legi electoral del Sucre (barri amb poca immigració) a on jo vaig fer el recompte i la PXC va pujar i ser 2a força. O sigui, al districte amb més immigració, la PXC va pujar al barri amb menys immigrants.
Milloren a la resta de districtes, sobre tot al 4. Però la seva gran pujada (+30%) és al districte més petit (La Guixa) i amb menys immigració.
En resum, la PXC puja on menys immigració hi ha, i baixa (-20%!) a on es concentra la major part de la immigració. Com a vigatà, és com per a sentir vergonya... No només podem parlar del vot dels afectats pels problemes de convivència, els majors afectats van girant l'esquena a Anglada i qui menys conviu amb els immigrants li vota més.
CUP
Pugen a tots els districtes. Però la seva gran pujada es produeix al districte 1 (centre) i en menor mesura als 2 i 4 (centre nord i centre-sud). Als altres dos districtes (3 i 5) la pujada és molt més minsa.
PSC
Desplom generalitzat i bastant lineal. Destaca la brutal baixada al districte 1, on perden +60% dels vots (per sort per a ells, és un districte petit), no sent tan exagerada la baixada al districte 4.
ERC
Pugen al districte 1 (centre) i baixen poc a la resta (2, 4 i 5). Però els penalitza molt que la seva gran baixada (30% aprox.) es produeixi al districte més poblat, el 3.
ICV-EUiA
Baixem a tots els districtes però, per sort, la nostra baixada més forta és produeix als districtes clarament menys poblats (1-centre i 5-La Guixa). Al districte 4 gairebé no perdem res (Balmes, Salarich) i als districtes 2 i 3 la baixada és més moderada.
SI
No és pot comparar amb 2007 ja que es presentaven per primera vegada. Superen clarament la seva mitjana de vot als districtes 1, 2 i 5. Als districtes del sud, no arriben al 5% de vot.
PP
Puja gairebé un 60% al districte 5 (passa de 3 vots a 8...). A la resta de districtes és manté en línia (puja lleugerament al 4 i baixa lleugerament a la resta). Imagino que a Chumilla aquestes dades no li seran d'utilitat perquè, si encar ve per Vic, no deu saber quins són aquests barris dels que parlo...
24 de maig del 2011
Postal electoral (trencada). Indignats d'Aduna
Fa un mes us explicava en aquesta bitàcola una postal electoral ben curiosa i indignant. Al petit poble guipuscoà d'Aduna (molt a prop d'Andoain i a uns 20km de Sant Sebastià) només s'acabaria presentant una llista electoral, la del PP. Poble on sempre havia tingut àmplies majories l'esquerra abertzale, Bildu no va poder presentar llista per temes de "contaminació de candidats" i perquè els que no estaven "contaminats" eren massa joves i no es van veure en cor, així que el PP va muntar una de les seves famoses llistes fantasma amb gent d'altres poblacions d'Euskadi i d'Espanya.
Doncs bé, el passat diumenge, el poble d'Aduna va canalitzar la seva indignació d'una manera molt útil i pràctica: van anar a votar en bloc (86,46% de participació) i el PP, tot i ser l'única formació que es presentava no va poder entrar al consistori ja que no va assolir el 5% de vots mínim necessari. Els resultats van anar així:
Els ciutadans d'Aduna, indignats, van decidir que, ni jutges, ni partits immorals, ni paracaigudistes, decidirien el seu futur. Es van organitzar, van votar i van decidir. Doncs això, que està a les nostres mans...
PD: Aquí us deixo un altre exemple d'un poble que es nega a acceptar els paracaigudistes de les llistes fantasma. Es diu La Vilella Alta (Priorat), i només es van presentar dues llistes fantasma (PP i PSC). El resultat va ser aquest:
Doncs bé, el passat diumenge, el poble d'Aduna va canalitzar la seva indignació d'una manera molt útil i pràctica: van anar a votar en bloc (86,46% de participació) i el PP, tot i ser l'única formació que es presentava no va poder entrar al consistori ja que no va assolir el 5% de vots mínim necessari. Els resultats van anar així:
- PP: 12 vots (4,01%)
- Blanc: 287 vots (95,99%)
- Nuls: 1 vot (0,33%)
- Abstenció: 13,54%
Els ciutadans d'Aduna, indignats, van decidir que, ni jutges, ni partits immorals, ni paracaigudistes, decidirien el seu futur. Es van organitzar, van votar i van decidir. Doncs això, que està a les nostres mans...
PD: Aquí us deixo un altre exemple d'un poble que es nega a acceptar els paracaigudistes de les llistes fantasma. Es diu La Vilella Alta (Priorat), i només es van presentar dues llistes fantasma (PP i PSC). El resultat va ser aquest:
- PSC: 0 vots
- PP: 0 vots
- Abstenció: 112 persones (100%)
23 de maig del 2011
Ja he descansat...
Ahir em vaig anar a dormir molt cansat. I no només per un cap de setmana intens amb viatge llampec a Euskadi... Me'n vaig anar a dormir cansat, cansat de ser sempre tan honest i tan poc demagog, cansat d'elaborar sempre propostes complexes per mirar de donar solució a problemes complexes i no llençar propostes cridaneres curtes i comprensibles. Però de tot ha d'haver-hi en la vinya política del Senyor... i a nosaltres ens toca el paper de dignificar la política. Em direu presumptuós, però és que realment penso així.
Jo estic orgullós de tenir companys que es juguen la presó (Manuel Fuentes, alcalde -"ex" ja- de Seseña) que va engegar una lluita contra la corrupció i els poderosos. Ahir els resultats a Seseña va deixar una majoria aclaparadora del partit relacionat amb "el Pocero". Fuentes podia haver fet el mateix i haver "cobrat" en metàl·lic i, potser conservant l'alcaldia, però jo m'estimo més determinades derrotes.
Ho sento, els partits polítics no ho fem del tot bé, això és així, però qui vota és el principal responsable del seu vot. M'he discutit amb moltes persones que veuen "simpàtica" la presència de la PXC, els hi he fet veure que el que proposen, a banda d'immoral, és irrealitzable. És igual, et diuen que sí, que molt bé, però que l'Anglada està bé perquè és l'únic que parla clar i diu les coses pel seu nom. Missatge curt i clar destinat a una part dels votants que no volen pensar ni analitzar.
I no només és una qüestió d'immigració, de la crisi o de la corrupció. Hi ha companys d'altres partits que posen candidats amb cara i ulls, que elaboren i pensen un full de ruta per a aconseguir el seu objectiu (la independència) per a que després arribin altres companys que, sense candidats ni fulls de ruta, anunciïn una imminent proclamació de la independència i se'n portin els vots. Missatge curt i clar, que no s'hagi de pensar gaire.
A Vic, les persones d'ICV-EUiA teníem com a objectiu el segon regidor. Realment pensàvem que amb la feina seriosa, coherent i honrada, desenvolupada durant aquests darrers 4 anys podíem aconseguir-ho. No només no ho hem aconseguit sinó que hem retrocedit en vots, podent però mantenir el regidor. No va ser una nit alegre, però crec que hem de mirar les coses amb perspectiva.
La nostra coalició ha mostrat una bona capacitat de resistència, amb algun avenç important a l'àrea metropolitana. Però a la "Catalunya interior" hem perdut molta presència: Manresa, Berga, Ripoll, Olot... no tindran presència de la nostra coalició al consistori, Vic sí. El creixement de la PXC, de la CUP, SI... i hem resistit. Tenim una base sòlida per a intentar de nou l'assalt.
Personalment la nit no va ser del tot trista: l'amic Manolo Millán resisteix de manera gairebé heroica a Irun conservant la seva acta de regidor, els companys d'ICV-EUiA a Manlleu, el creixement a Barcelona ciutat, la majoria absoluta del company Jose Montero a Montornès... Els grans resultats d'IU a llocs on feia temps no els teníem: regidor increïble en A Corunya, creixement fortíssim a l'Aragó, Extremadura, Galícia, Castella i Lleó... Recuperació a Astúries, zones importants d'Andalusia, grup parlamentari propi a les Corts valencianes... Bildu (que no m'ha donat una súper alegria, però em va posar un gran somriure a la cara...).
El PP i la merda de la PXC em van enviar al llit cansat. Però, ja he descansat...!
Jo estic orgullós de tenir companys que es juguen la presó (Manuel Fuentes, alcalde -"ex" ja- de Seseña) que va engegar una lluita contra la corrupció i els poderosos. Ahir els resultats a Seseña va deixar una majoria aclaparadora del partit relacionat amb "el Pocero". Fuentes podia haver fet el mateix i haver "cobrat" en metàl·lic i, potser conservant l'alcaldia, però jo m'estimo més determinades derrotes.
Ho sento, els partits polítics no ho fem del tot bé, això és així, però qui vota és el principal responsable del seu vot. M'he discutit amb moltes persones que veuen "simpàtica" la presència de la PXC, els hi he fet veure que el que proposen, a banda d'immoral, és irrealitzable. És igual, et diuen que sí, que molt bé, però que l'Anglada està bé perquè és l'únic que parla clar i diu les coses pel seu nom. Missatge curt i clar destinat a una part dels votants que no volen pensar ni analitzar.
I no només és una qüestió d'immigració, de la crisi o de la corrupció. Hi ha companys d'altres partits que posen candidats amb cara i ulls, que elaboren i pensen un full de ruta per a aconseguir el seu objectiu (la independència) per a que després arribin altres companys que, sense candidats ni fulls de ruta, anunciïn una imminent proclamació de la independència i se'n portin els vots. Missatge curt i clar, que no s'hagi de pensar gaire.
A Vic, les persones d'ICV-EUiA teníem com a objectiu el segon regidor. Realment pensàvem que amb la feina seriosa, coherent i honrada, desenvolupada durant aquests darrers 4 anys podíem aconseguir-ho. No només no ho hem aconseguit sinó que hem retrocedit en vots, podent però mantenir el regidor. No va ser una nit alegre, però crec que hem de mirar les coses amb perspectiva.
La nostra coalició ha mostrat una bona capacitat de resistència, amb algun avenç important a l'àrea metropolitana. Però a la "Catalunya interior" hem perdut molta presència: Manresa, Berga, Ripoll, Olot... no tindran presència de la nostra coalició al consistori, Vic sí. El creixement de la PXC, de la CUP, SI... i hem resistit. Tenim una base sòlida per a intentar de nou l'assalt.
Personalment la nit no va ser del tot trista: l'amic Manolo Millán resisteix de manera gairebé heroica a Irun conservant la seva acta de regidor, els companys d'ICV-EUiA a Manlleu, el creixement a Barcelona ciutat, la majoria absoluta del company Jose Montero a Montornès... Els grans resultats d'IU a llocs on feia temps no els teníem: regidor increïble en A Corunya, creixement fortíssim a l'Aragó, Extremadura, Galícia, Castella i Lleó... Recuperació a Astúries, zones importants d'Andalusia, grup parlamentari propi a les Corts valencianes... Bildu (que no m'ha donat una súper alegria, però em va posar un gran somriure a la cara...).
El PP i la merda de la PXC em van enviar al llit cansat. Però, ja he descansat...!
20 de maig del 2011
Reflexió a Euskadi i a votar amb el cor
Quan llegiu aquestes lletres, ja seré a Irun preparat per a passar la jornada de reflexió. Aprofitaré per a reflexionar acomiadant, durant tot el dissabte, la solteria del meu germà petit. És un esdeveniment al que no es pot faltar...
Diumenge agafaré la meva ressaca i tornaré a Vic a votar i a donar un cop de mà amb el recompte de vots, molts espero. Vindré a votar, a votar amb el cor. El cor, que és roig i es troba a l’esquerra, em diu que haig de votar una força que defensi la igualtat de tots el ciutadans, que defensi als més febles, que sigui honrada, que faci propostes valentes, però assumibles... El cor em diu que no em vaig equivocar quan em vaig decidir a donar suport a ICV-EUiA. Diumenge, arrossegant la meva ressaca, votaré, de tot cor, Xavier Tornafoch per a alcalde de la meva ciutat, Vic.
Diumenge agafaré la meva ressaca i tornaré a Vic a votar i a donar un cop de mà amb el recompte de vots, molts espero. Vindré a votar, a votar amb el cor. El cor, que és roig i es troba a l’esquerra, em diu que haig de votar una força que defensi la igualtat de tots el ciutadans, que defensi als més febles, que sigui honrada, que faci propostes valentes, però assumibles... El cor em diu que no em vaig equivocar quan em vaig decidir a donar suport a ICV-EUiA. Diumenge, arrossegant la meva ressaca, votaré, de tot cor, Xavier Tornafoch per a alcalde de la meva ciutat, Vic.
19 de maig del 2011
Per un Vic sense racisme, no votis Anglada!
Una de les coses que més m'han agradat d'aquesta campanya electoral és el clar posicionament d'alguns periodistes de la comarca sobre el perillós grup de "cafres" que representa la PXC. Tot mantenint la neutralitat sobre el vot als grups democràtics, han deixat clar que per damunt de tot es troba la convivència.
Molt bones alguna de les intervencions de Josep Comajoan i David de Dios, dos dels periodistes i moderadors del debat electoral de Vic, traient amb contundència la paraula a Anglada.
Molt bo el "A corre cuita" del mateix Comajoan al 9nou del passat divendres (que, per cert, encara no té penjat al bloc). I magnífic l'editorial d'en Joan Turró avui a l'Osona Comarca.
Per últim, us deixo aquesta gran entrevista de David de Dios en Canal Taronja. És molt saludable que el periodistes es "mullin" en temes d'aquesta importància. Felicitats!
Molt bones alguna de les intervencions de Josep Comajoan i David de Dios, dos dels periodistes i moderadors del debat electoral de Vic, traient amb contundència la paraula a Anglada.
Molt bo el "A corre cuita" del mateix Comajoan al 9nou del passat divendres (que, per cert, encara no té penjat al bloc). I magnífic l'editorial d'en Joan Turró avui a l'Osona Comarca.
Per últim, us deixo aquesta gran entrevista de David de Dios en Canal Taronja. És molt saludable que el periodistes es "mullin" en temes d'aquesta importància. Felicitats!
18 de maig del 2011
17 de maig del 2011
Zoquete! (amb l'àliga al cor...)
Un águila en el corazón
Las grandes imágenes de estos días de campaña son las de los trabajadores negros que cuelgan carteles de Plataforma x Catalunya. Y me perdonarán que, para referirme a los negros, no escriba subsaharianos, esa imbecilidad que ahora veo por todas partes, ridícula y de una imprecisión total. Porque también es subsahariano un sudafricano blanco como los bóers que últimamente capitaneaba Eugène Terre’Blanche. Por eso escribiremos negro y escribiremos blanco y escribiremos alto y escribiremos patizambo si lo que queremos es entendernos y no hacer el bobo.
Dicho lo cual, volvamos a empezar: las grandes imágenes de estos días de campaña son las de los trabajadores negros que cuelgan carteles de PxC, unos carteles donde se lee “Primero, los de casa”. La incongruencia de PxC es evidente: el partido de Josep Anglada basa su discurso en la lucha contra los inmigrantes, y que ahora los utilice para que le cuelguen carteles es grotesco. Anglada ha presentado dos excusas. Primera excusa: que los negros que aparecen en la foto tendieron “una trampa” a Antoni Sánchez, el candidato de PxC a la alcaldía de Manlleu. Según él, se ofrecieron a Sánchez, para ayudarlo. Y pegaron carteles justo el tiempo para que alguien les hiciera la foto, momento en el que se largaron. Segunda excusa: dice Anglada que, de los pakistaníes que salen en otras fotos, pegando sus carteles, PxC no es responsable. Alega que contrataron los servicios de una empresa y que la empresa les envió esos trabajadores.
En cualquier caso, el PxC hace el ridículo. Lo hace si es verdad que Sánchez se había creído que los negros se le ofrecían para pegar carteles. ¿Ese hombre quiere ser alcalde de Manlleu? Yo, si fuese xenófobo, para liderar mis ansias racistas municipales no votaría nunca a un hombre tan corto. Con la segunda excusa también hacen el ridículo. Si Anglada fuese coherente con lo que predica, por mucho que hayan contratado los servicios de una empresa, si esa empresa le envía pakistaníes rescinde inmediatamente el contrato. Porque es evidente que alguien hará fotos y eso lo dejará en evidencia. Otra lumbrera.
La carrera de Josep Anglada es impresionante. Con el nombre de José Anglada militó durante años en Fuerza Nueva y fue candidato por el Frente Nacional de Blas Piñar. Luego, como no le quedaba mucho donde asirse, él, que con camisa negra y el brazo levantado soñaba devolver a España al buen camino, se cambió el nombre a Josep y probó a ver si, disimulando y agitando las aguas de la xenofobia comarcal, sacaba el vientre de mal año. Pero le cuesta tanto disimular... Hace apenas ocho años, en el Canal 9 declaró su amor por el águila franquista: “Llevo el águila en el corazón, pero políticamente ahora no me interesa explicarlo”. Pues, si no te interesa explicarlo, no lo expliques, zoquete.
Quim Monzó
article publicat a La Vanguardia (17/05/2011)
Las grandes imágenes de estos días de campaña son las de los trabajadores negros que cuelgan carteles de Plataforma x Catalunya. Y me perdonarán que, para referirme a los negros, no escriba subsaharianos, esa imbecilidad que ahora veo por todas partes, ridícula y de una imprecisión total. Porque también es subsahariano un sudafricano blanco como los bóers que últimamente capitaneaba Eugène Terre’Blanche. Por eso escribiremos negro y escribiremos blanco y escribiremos alto y escribiremos patizambo si lo que queremos es entendernos y no hacer el bobo.
Dicho lo cual, volvamos a empezar: las grandes imágenes de estos días de campaña son las de los trabajadores negros que cuelgan carteles de PxC, unos carteles donde se lee “Primero, los de casa”. La incongruencia de PxC es evidente: el partido de Josep Anglada basa su discurso en la lucha contra los inmigrantes, y que ahora los utilice para que le cuelguen carteles es grotesco. Anglada ha presentado dos excusas. Primera excusa: que los negros que aparecen en la foto tendieron “una trampa” a Antoni Sánchez, el candidato de PxC a la alcaldía de Manlleu. Según él, se ofrecieron a Sánchez, para ayudarlo. Y pegaron carteles justo el tiempo para que alguien les hiciera la foto, momento en el que se largaron. Segunda excusa: dice Anglada que, de los pakistaníes que salen en otras fotos, pegando sus carteles, PxC no es responsable. Alega que contrataron los servicios de una empresa y que la empresa les envió esos trabajadores.
En cualquier caso, el PxC hace el ridículo. Lo hace si es verdad que Sánchez se había creído que los negros se le ofrecían para pegar carteles. ¿Ese hombre quiere ser alcalde de Manlleu? Yo, si fuese xenófobo, para liderar mis ansias racistas municipales no votaría nunca a un hombre tan corto. Con la segunda excusa también hacen el ridículo. Si Anglada fuese coherente con lo que predica, por mucho que hayan contratado los servicios de una empresa, si esa empresa le envía pakistaníes rescinde inmediatamente el contrato. Porque es evidente que alguien hará fotos y eso lo dejará en evidencia. Otra lumbrera.
La carrera de Josep Anglada es impresionante. Con el nombre de José Anglada militó durante años en Fuerza Nueva y fue candidato por el Frente Nacional de Blas Piñar. Luego, como no le quedaba mucho donde asirse, él, que con camisa negra y el brazo levantado soñaba devolver a España al buen camino, se cambió el nombre a Josep y probó a ver si, disimulando y agitando las aguas de la xenofobia comarcal, sacaba el vientre de mal año. Pero le cuesta tanto disimular... Hace apenas ocho años, en el Canal 9 declaró su amor por el águila franquista: “Llevo el águila en el corazón, pero políticamente ahora no me interesa explicarlo”. Pues, si no te interesa explicarlo, no lo expliques, zoquete.
Quim Monzó
article publicat a La Vanguardia (17/05/2011)
6 de maig del 2011
Municipals a VIC: PORRA ELECTORAL
Avui a les 00:00h, amb l’enganxada del primer cartell, va començar formalment (informalment ja fa dies) la campanya electoral per a les municipals 2011.
A Vic es presentaran 8 candidatures que s’hauran de repartir els vots ciutadans que donen accés als 21 regidors en joc.
A Vic es presentaran 8 candidatures que s’hauran de repartir els vots ciutadans que donen accés als 21 regidors en joc.
Des de l’esquerra us proposa una “porra electoral” on podeu posar en joc les vostres habilitats predictives, politòlogues o de sort. Posant un comentari a aquesta entrada del bloc, podeu fer la vostra predicció de quina serà l’atribució de regidors al consistori vigatà.
Poseu el vostre nóm i repartiu els 21 regidors!
Com que aquests jocs m’agraden i no tinc por a mullar-me (i cagar-la), seré el primer en fer la meva predicció.
El guanyador/ra de la porra serà obsequiat amb una efusiva felicitació via bloc, twitter i facebook! Participeu!
3 de maig del 2011
Documents d'ETA. #GoraBildu
Fa 4 dies el govern espanyol per boca del seu ministre/sinistre Rubalcaba afirmava, al voltant de les actes en les que ETA reconeixia contactes amb el govern durant la treva i dels que el PP es va fer bon ressò, que els papers d'una banda terrorista no podien tenir cap credibilitat i que el que allà es digués no era prova de res.
L'advocacia i la fiscalia de l'estat, instruments al servei del govern, van impugnar les candidatures de Bildu davant el TS. Els informes policials (policia=instrument al servei del govern) reconeixien que a les llistes de Bildu els independents de l'esquerra abertzale estaven "nets" i que no se'ls trobava vincles amb Batasuna. Així doncs, què va fer servir el govern com a prova per a demanar l'anul·lació de les candidatures? Doncs ni més ni menys que uns documents elaborats per ETA en els que aquesta parlava de la possibilitat de crear coalicions electorals entre forces independentistes, inclosa l'esquerra abertzale. El que el govern afirmava és que aquesta era la prova de que la coalició, amb EA i Alternatiba, naixia contaminada per la mateixa ETA (era un instrument seu). És a dir, la prova (presentada pel govern, i acceptada pel TS) per a carregar-se les candidatures de Bildu són uns documents d'ETA.
Senyor Rubalcaba, en què quedem? Els documents elaborats per ETA poden servir de prova, o no? Si és que sí, haurem de concloure que les actes en les que ETA reconeixia que havia un pacte amb el govern espanyol per a no detenir els seus militants, i afluixar el cercle a l'organització, eren proves de l'existència d'aquests acords.
Crec que és del tot lògica una demanda contra els responsables d'interior del govern espanyol per connivència amb terroristes, ja que les actes d'ETA demostren que hi havia un pacte de no agressió entre aquesta i el govern. El govern no podrà al·legar que els documents d'ETA no serveixen de prova, ja que precisament ell, els ha fet servir per a il·legalitzar Bildu. I el TS ho ha acceptat...
L'advocacia i la fiscalia de l'estat, instruments al servei del govern, van impugnar les candidatures de Bildu davant el TS. Els informes policials (policia=instrument al servei del govern) reconeixien que a les llistes de Bildu els independents de l'esquerra abertzale estaven "nets" i que no se'ls trobava vincles amb Batasuna. Així doncs, què va fer servir el govern com a prova per a demanar l'anul·lació de les candidatures? Doncs ni més ni menys que uns documents elaborats per ETA en els que aquesta parlava de la possibilitat de crear coalicions electorals entre forces independentistes, inclosa l'esquerra abertzale. El que el govern afirmava és que aquesta era la prova de que la coalició, amb EA i Alternatiba, naixia contaminada per la mateixa ETA (era un instrument seu). És a dir, la prova (presentada pel govern, i acceptada pel TS) per a carregar-se les candidatures de Bildu són uns documents d'ETA.Senyor Rubalcaba, en què quedem? Els documents elaborats per ETA poden servir de prova, o no? Si és que sí, haurem de concloure que les actes en les que ETA reconeixia que havia un pacte amb el govern espanyol per a no detenir els seus militants, i afluixar el cercle a l'organització, eren proves de l'existència d'aquests acords.
Crec que és del tot lògica una demanda contra els responsables d'interior del govern espanyol per connivència amb terroristes, ja que les actes d'ETA demostren que hi havia un pacte de no agressió entre aquesta i el govern. El govern no podrà al·legar que els documents d'ETA no serveixen de prova, ja que precisament ell, els ha fet servir per a il·legalitzar Bildu. I el TS ho ha acceptat...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
potser també t'agradi...
